Europa viu un moment d'autèntica angoixa. L'ocupació russa d'Ucraïna, orquestrada per l'autòcrata Vladímir Putin, no només ha rescatat les escenes soterrades i oblidades d'una guerra al vell continent, sinó que ha obert una crisi energètica que s'ha superposat amb altres senyals d'alarma que existien a l'economia mundial, com ara les interrupcions de les cadenes de subministraments i els problemes amb determinades matèries primeres. La pujada dels costos energètics ha comportat un efecte dòmino en la resta dels preus que ha derivat en un escenari inflacionista d'horitzó, de moment, inesgotable. Totes les previsions macroeconòmiques, així com les afirmacions de determinats dirigents polítics, assenyalen l'adveniment de fortes turbulències a la pròxima tardor. Si Putin decideix tallar l'aixeta del gas rus, la Unió Europea s'enfronta a un hivern absolutament cru.
A la inestabilitat energètica i la consagració d'un augment generalitzat dels preus dels productes, se suma l'impacte del canvi climàtic. Europa ha experimentat aquest estiu mercuris totalment disparats i ha registrat temperatures rècord a diversos indrets de França i Regne Unit. La imatge dels camps i els parcs de Londres desposseïts de la seua estampa verda tan característica ha estat un símptoma de la situació d'emergència climàtica. L'escassetat de les pluges i els termòmetres desgavellats han provocat que la sequera s'haja convertit en una amenaça real a territori francès i alemany. El baix nivell d'aigua del riu Rin, artèria fluvial d'Alemanya i de l'economia europea, ha posat en risc el transport de mercaderies a terres germàniques. Encara més: l'estat precari dels rius ha comportat un descens de la generació d'energia hidroelèctrica i ha provocat complicacions en la refrigeració de les centrals nuclears franceses quan el vell continent pateix dificultats energètiques.
Aquesta sequera profunda que assetja Europa ha situat més d'un centenar de municipis francesos amb dèficits d'abastiment d'aigua. S'ha impulsat, de fet, una mena de policia de l'aigua que vigila els consums irracionals d'aquest líquid a diverses poblacions, així com s'ha demanat als ciutadans que eviten usos d'aigua no essencials, com ara rentar el seu vehicle privat o regar els seus jardins particulars. El col·lectiu ecologista Extinction Rebellion, tanmateix, ha denunciat a través d'accions mediàtiques les contradiccions existents entre aquestes recomanacions i el manteniment dels camps de golf. Per assenyalar aquesta doble vara de mesurar, fa unes setmanes van tapar amb ciment els forats del club Vieille-Toulouse i del camp Garonne des Sept Deniers. «Aquest clot està bevent-se 277.000 litres», van criticar des de l'organització contra el canvi climàtic, que va agregar a les xarxes socials: «La bogeria econòmica té prioritat sobre la raó ecològica». Només el departament d'Ille-et-Villaine ha prohibit a territori francès el reg dels camps de golf.
«Els camps de golf tenen un consum prou elevat d'aigua. S'ha de recordar que un camp amb 18 forats consumeix l'equivalent a una població de 10.000 habitants, incloent-hi comerços i indústria», explica Santiago Martín Barajas, coordinador de l'Àrea d'Aigua d'Ecologistes en Acció, qui especifica que «depenent de la zona en la qual està situada aquesta infraestructura recreativa pot produir-se una important tensió dels recursos hídrics i generar-se una situació de sobreexplotació d'aquests». «Instal·lar aquest consum addicional pot afectar relativament l'equilibri hídric de la zona. Cal assenyalar que un metre quadrat de gespa en el centre o el sud de la península consumeix 1.500 litres d'aigua a l'any. Depenent de la zona on estiga situat el camp de golf, poden generar-se tensions per abastir els diferents usos de l'aigua. I no oblidem que regar els camps de golf és utilitzar l'aigua per a ús recreatiu i, per tant, dels menys prioritaris», detalla.
Tot i que l'impacte d'un camp de golf per a la disponibilitat de recursos hídrics és diferent si s'instal·la en una autonomia com Cantàbria d'un territori com ara Andalusia, es recomana, generalment, el reg amb aigües residuals depurades. «És molt habitual que diguen que estiguen regant amb aigües residuals, però, en realitat, estan usant pous», censura aquest responsable d'Ecologistes en Acció. «Els camps de golf s'han defensat sota una idea equivocada de progrés, i sovint han estat lligats a operacions urbanístiques. Aquestes instal·lacions, a més, només són accessibles per a uns pocs, ja que pels preus i els materials necessaris per a practicar l'esport, rarament poden ser gaudits per persones que no pertanyen a classes socials benestants i adinerades», critica, per subratllar l'impacte ecològic que tenen per l'ús massiu d'adobs i productes fitosanitaris que poden contaminar les aigües subterrànies. «Pensem que cal tallar el reg a tots els camps de golf que estiguen regats amb aigües subterrànies o superficials. I més encara en àrees amb tensió hídrica, com ara la zona sud d'Espanya», sol·liciten.
«Els camps de golf són una activitat econòmica important a la Comunitat Valenciana. El problema de l'aigua en aquests recintes esportius no és el consum directe per a regar el mateix camp, sinó el consum de les promocions residencials que l'acompanyen. Un camp de golf pot –i deu– regar-se amb aigua depurada, però els habitatges de les promocions residencials que acompanyen aquestes instal·lacions recreatives necessiten aigua de qualitat i constant», matisa Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d'Alacant, qui ressalta: «Aquest és el problema dels camps de golf, així com l'alteració de les condicions naturals del terreny ocupat que passen a ser irreversibles per l'ocupació urbanística duta a terme».
Tot i que l'expert sosté que la problemàtica radica en les promocions urbanístiques que tradicionalment han estat associades als camps de golf, indica que «s'hauria d'obligar aquests camps a ser regats amb aigües depurades exclusivament». «Si hi ha voluntat política, aquesta decisió es pot prendre. Només cal modificar les lleis de camps de golf que moltes comunitats autònomes han aprovat i que només aconsellen el reg amb aigua depurada. En el context de canvi climàtic que vivim en el litoral mediterrani, no és suficient amb aconsellar, és necessari obligar. Si no es complira amb aquest precepte, s'haurien de tancar els camps de golf existents, o per descomptat no permetre la construcció de cap de nou que no es regue exclusivament amb aigua depurada», planteja.
En els temps de la bombolla immobiliària i de festa de la rajola, els territoris litorals van experimentar una mena de febre dels camps de golf. Tota una inflació d'aquests recintes esportius que va alterar la planificació urbanística per les construccions vinculades i que va agregar pressió hídrica en aquestes zones. «És cert que es van construir més camps de golf dels necessaris, però en aquest cas, el terreny del camp de golf pot tornar al seu estat natural i tornar a ser erm o matoll. Així i tot, el problema és saber que es fa amb els habitatges construïts al seu voltant. I per a això, de moment, no hi ha solució. Cal dotar-les d'aigua i de serveis com a zones urbanitzades que són. Una altra cosa és que ens indigne que es maltractara el territori com es va fer en els anys de la bombolla immobiliària. I que no s'hagen demanat ni resolt satisfactòriament les responsabilitats jurídiques que això va suposar. A mi m'indigna molt. Però veiem com els encarregats de permetre aquesta barbaritat no els va passar res», reflexiona l'especialista.
El regadiu, assenyalat
Si a França s'han produït protestes contra els camps de golf per la seua despesa d'aigua en temps de sequera, Ecologistes en Acció ha criticat el consum excessiu d'aigua que provoca el regadiu a l'Estat espanyol. «Un dels principals actors que provoca un consum d'aigua excessiu és el regadiu. De fet, Espanya no experimenta un període de sequera greu, però sí que atresora un problema d'excés de consum d'aigua», indica Martín, qui radiografia l'actual situació hídrica a l'Estat espanyol: «No és que estiguem davant un escenari de sequera important, encara que els embassaments es troben ni més ni menys que 20 punts percentuals per davall de la mitjana dels últims 10 anys per aquesta mateixa data. Més que la falta de pluges, aquesta situació es deu a un excés de consum, generat pel regadiu, la superfície del qual no para de créixer».
Segons denuncia l'organització ecologista, el regadiu suposa entre el 85% i el 93% del consum total d'aigua a l'Estat espanyol, depenent si es comptabilitzen els retorns. «Aquestes dades, a més, no contemplen el regadiu il·legal, que sempre s'ha estimat entre un 5% i un 10%, però que en algunes zones recentment estudiades s'ha vist que ascendeix fins al 30%. Una producció agrícola que es dedica en gran part a l'exportació», censuren, per retreure a l'executiu espanyol i a determinades comunitats autònomes «el foment irresponsable del regadiu». «S'està disparant el consum net d'aigua del regadiu. Encara més, amb algunes declaracions públiques d'alguns dels seus representants s'està fins i tot afavorint la proliferació del regadiu il·legal», subratlla Martín.
«Ja es rega durant tot l'any. Actualment, a Espanya, l'aigua es deriva al regadiu tan prompte arriba als embassaments, que cada vegada funcionen menys com a magatzems d'aigua i més com a estacions de transferència d'aquest recurs», adverteix el portaveu ecologista, qui recorda que «encara que actualment s'estan tramitant els nous plans hidrològics, aquests no inclouen l'adopció de mesures eficaces per a evitar que es produesquen situacions d'escassetat, que tenen el seu origen en l'excés de consum, ni tampoc mesures d'adaptació al canvi climàtic».
Malgrat que l'agricultura juga també un paper ambiental com, per exemple, embornals de CO₂, segons l'expert Olcina, «cal avaluar si el cost d'una despesa d'aigua excessiva pot justificar la permanència de centenars d'hectàrees que no tenen cap rendibilitat real». «El gran debat per a afrontar l'actual sequera i, a mitjà i llarg termini, el problema del canvi climàtic i la reducció de precipitacions prevista, és el de trobar un model d'agricultura amb cultius menys consumidors d'aigua i adaptats a les noves condicions climàtiques que es van prefigurant», exposa. I agrega: «Enfront de l'agricultura, el consum urbà, inclòs el dels camps de golf, és una mica menor. Representa solament un 15% enfront del 60% de la despesa d'aigua per ús agrari». «Cal fer un bon diagnòstic de cultius i de tècniques de reg i adoptar les mesures necessàries per a mantenir l'agricultura que siga possible», reclama.
«Estem vivint al dia pel que fa a l'aigua si ens referim a Espanya», assegura el responsable d'Ecologistes en Acció, encara que contextualitza el panorama hídric: «Si bé a la tardor del 2021 va ploure un 17% menys que la mitjana i l'hivern va ser sec, també és cert que durant la primavera de 2022 va ploure un 12% per damunt de la mitjana». «Arran d'aquests consums excessius, estem en una situació compromesa en cas de tenir una tardor seca. Si ens trobem en aquest escenari, és possible que es genere un autèntic col·lapse hídric a Espanya, amb milions de persones experimentant problemes d'abastiment d'aigua», avisa. L'impacte de la combinació d'emergència climàtica i consums excessius d'aigua dintre d'una època de crisi energètica i inflació desbocada. Els camps de golf erigits en punta de l'iceberg d'una problemàtica més àmplia.