Les residències de la tercera edat van convertir-se durant els primers compassos de la pandèmia de la COVID-19 en els epicentres de l'emergència sanitària. Les xifres de morts en aquestes instal·lacions de caràcter sociosanitari foren terrorífiques, així com les escenes que van sortir a la llum del servei prestat per les empreses privades a les persones grans. La residència gestionada per la multinacional Domus VI, assenyalada per les seues tretes fiscals, a la ciutat d'Alcoi fou l'exemple paradigmàtic del drama experimentat a les llars de la gent d'avançada edat: si abans de la crisi vírica van registrar-se deshidratacions o una incorrecta assistència farmacològica, durant els temps d'expansió del coronavirus van produir-se tota classe d'irregularitats. En la primera onada, no debades, van perdre la vida 74 persones d'aquest geriàtric.
Les ombres en el servei eren originades per la falta de personal i per la situació precària dels treballadors. En el cas de la residència de Domus VI a Alcoi, per exemple, l'associació de familiars va retraure que «els treballadors comptaven amb sous baixos, contractes precaris i torns partits en un ofici que requereix esforç físic i molta dedicació». «Quan hi troben altres oportunitats laborals, abandonen per la sobrecàrrega que suporten, la qual cosa suposa una pèrdua d'excel·lents professionals i de persones amb autèntica vocació», va censurar un col·lectiu que aplega a persones que van perdre els seus pares i les seues mares per la mala gestió de la residència durant les primeres onades de la COVID-19.
Quan l'emergència sanitària sembla esvanir-se i mentre el Govern valencià busca desmantellar el model Blasco-Cotino, la Federació de Sanitat i Sector Sociosanitaris de Comissions Obreres del País Valencià ha denunciat durant aquestes setmanes d'estiu «la falta de professionals en les residències de tercera edat a causa de la precarietat laboral». «Les nefastes condicions laborals provoquen que els i les professionals opten per la fugida cap a altres sectors amb millors condicions laborals i amb menys exigència professional. Alguns, fins i tot, abandonen la professió per altres llocs de treball a causa d'aquestes condicions precàries», ha censurat la central sindical, qui ha subratllat que la manca de professionals, especialment d'infermeria i de tècnics de cures auxiliars d'infermeria, està generant que el personal de les residències de la tercera edat «no puguen gaudir dels descansos setmanals, doblen torns i, fins i tot, l'assumpció de funcions qualificades per a les quals no estan acreditades».
L'organització obrera, precisament, ha advertit que «la falta de professionals posa en risc la qualitat assistencial a les persones majors». «És necessari un canvi per a acabar amb els salaris baixos, les jornades interminables, així com amb les altes exigències físiques i psicològiques. No obstant això, l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana (Aerte) continua bloquejant el conveni de residències de gestió integral, un conveni per a centres i serveis de titularitat pública i gestió privada que està paralitzat des de l'any 2019. Això suposaria millores, tant salarials com de jornada, que evitarien la fugida dels i les professionals», han assenyalat, per demanar «a la patronal Aerte que assumisca la seua responsabilitat perquè el sector siga estable i de qualitat per a l'ocupació».
«La patronal Aerte du bloquejant la renovació del conveni des de l'any 2019, anteposant els beneficis a la qualitat assistencial de les persones, ja que mentre no es milloren les condicions laborals per als treballadors i treballadores del sector d'atenció a les persones majors i centres d'atenció a la dona víctima de violència de gènere, continuarà faltant personal», critica Alfonso Valero, responsable de sectors privats de l'àrea de Sanitat i Sector Sociosanitari de Comissions Obreres del País Valencià. «L'últim conveni va firmar-se l'any 2016, ja que en 2019 van quedar en taules en la negociació salarial. D'ençà del 2019, no s'ha produït cap revisió dels sous», explica, per ressaltar que «sempre hi ha hagut dificultats per contractar auxiliars d'infermeria i infermeres».
El sindicat argumenta que aquests problemes són causats per les condicions laborals que existeixen a l'àmbit de les residències de l'edat. «Les treballadores volen millorar les seues condicions laborals. Si al sector de les residències privades els salaris són molt distants i has de treballar centenars d'hores més que a l'administració pública, és lògic que opten per marxar a la sanitat pública. L'administració valenciana és conscient del problema i està disposada a pagar més per cada plaça de resident si s'incrementen els salaris dels treballadors. Aerte, però, en el cas de les residències de gestió integral, al·lega que no poden modificar els salaris perquè implicaria canviar els preus dels contractes. Nosaltres hem proposat que es done la revisió salarial quan vença el contracte, però la patronal no està disposada a renunciar a les pròrrogues dels contractes. És l'excusa que empren per no garantir als treballadors unes condicions dignes», desgrana el dirigent sindical.
«Si no ho hi ha infermeres i no busques una solució, on està l'agilitat i l'eficiència de la gestió privada?», pregunta el responsable de l'organització en defensa dels drets dels treballadors, qui observa una solució simple: «Si els sous s'incrementen, hi hauria menys dificultats per trobar aquests perfils professionals. Ara bé, si fas 200 hores més, cobres 500 euros menys de mitjana i comptes amb una exigència física i psíquica més gran a la residència en comparació d'un hospital, doncs és normal aquesta fuga».
La fuga d'auxiliars d'infermeria i d'infermeres ha derivat, segons la central sindical, en ràtios d'una infermera per cada 100 residents. «Totes les residències de gestió integral ha de tenir cinc infermeres, perquè han de garantir aquest servei durant les 24 hores del dia. Tanmateix, és estrany la residència que en tinga tres. Estem parlant d'una mancança del 50%», remarca, per denunciar que «hi ha personal sense la qualificació suficient que està assumint tasques d'infermeria que no li corresponen per formació». El Col·legi Oficial d'Infermeria de València, no debades, va assenyalar a principis d'agost que centres sociosanitaris estaven contractant treballadors sense el títol d'infermeria perquè exerciren aquestes tasques professionals. «És necessari corregir aquesta il·legalitat, ja que suposa un intrusisme per als professionals i afecta la seguretat de la població usuària del sistema valencià de salut», van sol·licitar a les empreses del sector.
L'òrgan col·legiat fa un any ja va advertir de la fuga de les infermeres de les residències de la tercera edat perquè «els sous són més baixos i sovint es treballa en pitjors condicions». «Hi ha sobrecàrrega assistencial, precarietat salarial i falta de reconeixement dels professionals que treballen en les residències de la tercera edat», van radiografiar aleshores. Arran de la perpetuació d'aquest escenari, Comissions Obreres del País Valencià ha avisat a la patronal Aerte que «si no hi ha un desbloqueig en les negociacions del conveni laboral, hi haurà mobilitzacions i protestes en el mes de setembre». «No descartem, fins i tot, iniciar una vaga», alerta Valero. És el clam de l'organització en defensa dels treballadors contra la precarietat laboral a les residències privades.