-Com està passant el confinament?
-Tinc moments. Ja se sap que els actors som molt del drama i deixar-nos emportar per les emocions bastant. Tinc moments d'estar molt a gust amb la meva família. Gràcies a això puc compartir moments amb ells com no ho havia pogut fer els darrers mesos. Per altra banda, a vegades m'aclaparo, estic molt sensible. Bé, intento entretenir-me tota l'estona. Llegint, estudiant, ajudant la gent del barri que ho necessita amb la xarxa de suport, parlant amb amics, fent esport... El que es pot.
-Les de l'hoquei és la seva primera gran producció. Com l'ha viscut?
-Jo estava al capítol pilot, al projecte inicial de les noies de la Universitat Pompeu Fabra, que són les guionistes, i que després va comprar TV3. Per tant, jo vaig estar pràcticament des que va néixer la sèrie. No és el mateix, però els personatges segueixen essent els mateixos. Des del moment en què vaig veure el càsting del capítol pilot, vaig pensar que hi havia de ser, que la Laila l'havia d'interpretar jo. Ho he viscut amb moltíssima il·lusió i emoció. He après moltíssim de tots els companys i companyes. M'ha obert les portes a tenir un futur en què pugui viure d'això. No m'ho assegura, perquè els actors estem constantment en càstings i reptes, però m'ha ajudat a començar a viure d'això que m'agrada tant.
-Què representa per vostè fer el personatge de la Laila?
-La vaig interpretar ja al capítol pilot. I és com una persona quan es forma la seva identitat. Vas afegint i traient coses. El mateix passa amb la Laila. He viscut moltes coses amb ella. M'ha ensenyat a veure les coses des d'un altre punt de vista. Jo sóc més impulsiva i la Laila, fa un temps, potser era més reservadeta i més introvertida. Ja es veurà que això canviarà una mica. M'ha fet reflexionar i parar-me a pensar sobre com reaccionem. Ha estat com una introspecció cap a mi mateixa, però a la vegada creant una persona nova. Ha estat molt bé.
-També ha passat pel Polònia...
-Hi vaig anar un cop. Era Sant Jordi de l'any passat i estàvem recollint una parada de roses amb els companys quan em va trucar la meva representant per si volia sortir al Polònia. Jo des de petita sempre he vist el Polònia i que em truquessin per sortir-hi em va sobtar molt. Va ser una gran experiència. Vaig fer un gag molt curt sobre les eleccions, en un capítol del 28 d'abril.
-Per què creu que ha tingut bona acollida una sèrie com Les de l'hoquei?
-Crec que s'hi parlen molts temes d'avui dia. No dic que sigui una sèrie renovadora, perquè n'hi ha moltes que tracten aquests temes. Però hi ha el moment de seure amb els teus pares i veure escenes com un avortament o d'altres coses que a vegades donem per fetes. O coses que no es parlen i donen molt a parlar. Sorgeixen molts debats. Per exemple, en el cas de l'Òscar i la Raquel, que són parella, viuen una violació dins la parella. D'això no se'n parla normalment. No és que no en tingués ganes, és que la Raquel no estava preparada en aquell moment. Sorgeixen temes que donem per fet, però en els que no parem a pensar. També el tema de l'esport femení. Moltes noies han viscut el que és estar en un equip. Veure-ho reflectit en els personatges de la sèrie és com veure el que a elles també els passava. Volien estar en millors condicions al club però no ho estaven perquè als nois els donaven més recursos. Són temes reals que a la gent li agrada veure.
-Aquesta temporada s'han vist temes molt actuals com Glovo, el Satisfyer, la ludopatia entre els joves...
-Potser hi ha temes en els quals no s'ha aprofundit gaire. A mi m'hauria agradat que s'aprofundís més en el tema de Glovo. Però està molt bé que surti. Era com una petita pulla. Hi ha gent que està treballant i que pateix un atropellament per tres euros que s'endurà a la butxaca per aquella comanda.
-Ha notat un canvi de la temporada anterior a aquesta?
-Molt. Pel que fa al producte, es veu molt que és molt diferent. L'equip no és el mateix. El director de càmera no és el mateix i no deixa de ser una cosa artística. El so també és diferent. Els muntadors no sé si són els mateixos. També hi ha una direcció diferent. Si canvies l'equip, tant tècnic com artístic -apareixen personatges nous-, tot fa un canvi. Quant a les trames i als guions també és diferent. L'any passat era un capítol per personatge i aquest any les trames s'ajunten totes. Ha canviat bastant. Aquesta temporada potser es tractaran temes més adults o més madurs.
-Per exemple?
-Potser la temporada passada els nostres personatges eren més joves. Estaven a batxillerat. No hi havia cap personatge que estigués a la universitat. Aquest any, la Laila comença un cicle a Barcelona i coneix gent nova. Això li fa canviar. La Berta va la universitat a estudiar medicina, l'Emma comença a fer música... Hi ha una evolució dels personatges perquè estan madurant, sortint al món. Si canvien ells, canvien les trames, com a la vida mateixa.
-Li ha costat adaptar-se als canvis?
-No. Hem fet assajos, com l'any passat, on repassàvem els trets biogràfics dels personatges. A més, com que ha passat un estiu, ens havíem de crear un estiu. Tu no pots agafar un personatge i quan passen tres mesos estigui igual. En tot aquell estiu ha passat alguna cosa. Hem hagut de crear records, indagar, actualitzar el personatge. No ens ha costat perquè el personatge el tenim arrelat, però hem hagut de fer una feina.
-Mantenen relació amb les jugadores que els fan de dobles?
-Al principi parlàvem bastant. Hem anat a algun partit d'elles. Ara, entre el confinament i que vam acabar el rodatge, no tant. No hem pogut anar a partits. No quedem amb elles, però sí que hi havia bon rotllo.
-A la sèrie interpreta un personatge d'arrels marroquines. En una entrevista a TV3 deia que li agradava perquè no es tractava aquest fet com si fos un tema en si, que estava normalitzat. Aquesta temporada això canvia una mica, oi?
-No puc dir res, però sí. Passaran coses. La Laila acaba de tornar del Marroc, s'ha vist amb els seus cosins i cosines i ha viscut amb ells. Sí que veurem que té algun conflicte amb aquest tema. Crec que ella mai no ha deixat de ser marroquina i no li ve ara, però està en un punt de la seva vida en què potser vol reivindicar una cosa o una altra. S'està començant a formar com a persona i a tenir uns valors. Això ho veurem reflectit a les trames. Però sí, l'any passat no utilitzaven aquesta trama i aquest any sí. Mai es fa de forma injustificada. No apareix de cop dient que és marroquina, sempre és justificat. Tindrà un pes important en la Laila.
-Se sent còmode amb el fet que aquest factor entri en escena?
-Crec que, òbviament, tothom ha d'estar polititzat i format. Si hem de fer alguna cosa útil i educar, podríem fer arribar als nens que és una noia marroquina que viu aquí i parla català, però que potser té una religió que fa que algunes noies portin mocador i altres no. És molt complicat aquest tema. No ho sé, no m'agradaria entrar-hi. Polititzar als joves està molt bé i donar-los informació perquè es formin la seva opinió també. Crec que és important perquè no s'ho trobin de nou.
-Sovint porta la samarreta de Nou Barris Antifeixista. Per què?
-Per què soc de Nou Barris i soc antifeixista. És una samarreta del barri.
-Més d'una vegada ha reivindicat el fet de ser de barri. Què vol dir això per a vostè?
-Sempre he tingut una tendència a estar al meu barri, a no sortir. Hi estic molt a gust. Hi ha un teixit associatiu molt potent a Nou Barris. Tenim molts problemes com a barri, no és dels millors barris. Però he nascut aquí i m'hi sento molt a gust. M'agrada reivindicar-ho.
-Sorprèn que una actriu comparteixi a les seves xarxes socials cançons de grups poc coneguts pel gran públic i molt reivindicatius com ara Kaos Urbano o Non Servium. Es considera una persona polititzada?
-Això m'agrada pensar. Des de petita he tingut contacte amb aquest món. Per tant, de mica en mica m'he anat formant. M'agrada aquesta música i aquests ambients, sí.
-Creu que la sèrie encaixa amb el seus ideals personals?
-Estem en un moment una mica delicat. Crec que TV3 no ho exposa tot sempre de la manera que a alguns joves els agradaria. Hi ha uns filtres perquè és una televisió pública. No em desagrada el contingut. Però també he de saber que és la meva feina. No és la meva persona, sinó la feina que faig. Hi estic molt a gust. Ha sortit una bona temporada, però jo no puc controlar això. Si pogués fer una sèrie, no faria Les de l'hoquei. Però no és el mateix que jo interpreti un personatge o que faci un guió. És un producte molt bo. Però, com qualsevol persona, jo el faria d'una altra manera.
-Quins projectes té ara sobre la taula?
-Tinc dos projectes curtets. Però amb el confinament no n'hem parlat més. Me'n van retardar un per qüestions d'organització i l'altre s'ha donat per fet que ara no es farà. Pateixo perquè s'acosta una bona crisi i la cultura és un àmbit molt castigat per aquesta economia. Per altra banda, estic estudiant i si puc faré història a la universitat i em formaré en teatre.
-Projecta un futur dedicant-se a fer d'actriu professionalment?
-Per una part és el meu gran somni. Quan vaig començar en això no ho tenia com a objectiu. Ara em trobo que he fet dues temporades d'una sèrie que ha sortit a Netflix i a TV3 i estic treballant d'una cosa que m'agrada. Jo no ho sabia. Soc una persona que canvia molt de coses. Però ara em trobo molt a gust i penso que és una oportunitat de poder treballar d'això, tot i que és un món molt complicat. Si es pot, treballaré d'això, però m'agradaria tenir d'altres coses en ment per si de cas.