A les portes del Palau de la Generalitat Valenciana, s’entremesclava la música de Zoo amb els càntics contra les retallades. La comunitat educativa, organitzacions sindicals com ara l’STEPV, CCOO-PV o UGT i les forces progressistes havien convocat una concentració per denunciar les tisorades de l’aleshores conseller d’Educació, el popular José Antonio Rovira. «Exigim la continuïtat del Pla Edificant», demanava Rubén Pacheco, llavors president de la Confederació Gonzalo Anaya, que aixopluga el conjunt de les associacions de mares i pares d’alumnes de l’escola pública.
La protesta assenyalava com el Consell del PP havia paralitzat unes obres per valor de 65 milions d’euros a 12 municipis del País Valencià, és a dir, a Quartell (Camp de Morvedre), Burjassot (Horta), Sagunt (Camp de Morvedre), Casinos (Camp de Túria), Albalat dels Sorells (Horta), Senyera (Ribera Alta), Mislata (Horta), Benicarló (Baix Maestrat), Borriol (Plana Alta), Petrer (Vinalopó Mitjà), Villena (Alt Vinalopó) i Betxí (Plana Baixa). Es tractava d’intervencions de millora de diverses infraestructures educatives a través del programa Edificant, on l’administració valenciana delegava els fons i la capacitat per executar l’actuació als consistoris.
Aprovades definitivament quan el Govern del Botànic estava en funcions i a l’espera de l’entrada del nou gabinet conservador, va situar-se sota el punt de mira de Rovira. L’aleshores conseller d’Educació — actualment ha canviat de cartera i està al capdavant d’Hisenda— va qualificar aquella decisió de l’executiu progressista com a «il·legal». De fet, va emparar-se amb un informe de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana per obrir un expedient de lesivitat i aturar aquelles actuacions de rehabilitació de centres escolars.
L’aval dels tribunals
Amb l’objectiu de prosseguir endavant amb les obres i frenar la decisió del Govern valencià del PP, els ajuntaments van presentar batalla als tribunals. Més de dos anys després, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha atorgat la raó als consistoris i ha desestimat l’argumentari de la Generalitat Valenciana. La decisió duu la firma de la polèmica secció quarta de la sala contenciosa administrativa, habitualment un frontó contra les mesures de les administracions progressistes, com va radiografiar EL TEMPS.
L’administració popular havia esgrimit la lesivitat d’aquella delegació perquè, segons expressaven, havia excedit els límits d’un govern en funcions, en aquest cas en mans del PSPV i Compromís. Tanmateix, el TSJCV no observa «que es desborde els límits del despatx ordinari», segons la resolució emesa per al cas d’Albalat dels Sorells, a la qual ha accedit aquesta revista.
«Aquesta delegació no comporta la incorporació de noves directrius d'ordenació política. Ja hem vist, de la mà de la jurisprudència, que no és possible trobar un substrat qualificable com a polític en la decisió [...], ja que només ocorrerà amb aquelles resolucions o disposicions que incorporen noves directrius d'orientació política», exposa l’alt tribunal valencià. I complementa: «En el cas que ens ocupa, a més, el seu abast purament singular i que s'esgota en l'execució de l'acte, impedeix la seua consideració com a directriu d'ordenació futura».
La sala aprofundeix en el seu raonament: «Que el Pla Edificant siga un instrument pel qual ‘s'executa la política d'infraestructures educatives de la Generalitat’, o que la delegació de competències dins d'aquest marc siga una decisió ‘que executa una política concreta’ de planificació, no comporta la introducció de noves directrius d'ordenació política sinó només (i com a màxim) l’execució de les ja presents». Els magistrats també rebutgen l’argument de la despesa associada per a qualificar aquesta delegació d’obres com a una extralimitació d’un govern en funcions.
«El PP ha mentit per a retallar»
La resolució de l’alt tribunal valencià ha provocat la reacció de Compromís. «Es demostra que el PP mentia per retallar obres amb qualsevol pretext. Tant Rovira, que va començar el procediment, com Carmen Ortí, que l’ha mantingut fins al final, són responsables. Recordem que la paralització de les actuacions ha deixat a l’alumnat de 15 escoles i instituts en condicions deplorables. Només per voler estalviar-se 65 milions d’euros», ha criticat Gerard Fullana, diputat de la coalició valencianista a les Corts Valencianes.
«El govern del PP, amb Carlos Mazón al capdavant, va retallar un 40% de la partida d’Edificant en el pressupost dels 2024 i com a conseqüència va culminar un procediment de retirada de 15 obres per valor de 65 milions d’euros als municipis de Petrer, Burjassot, Casinos, Quartell, Villena, Albalat dels Sorells, Senyera, Sagunt, Mislata, Borriol, Betxí i Benicarló», ha rememorat, així com ha retret que l’administració popular enviara «una carta sense precedents de lesivitat, que amenaçava als ajuntaments en cas de no renunciar voluntàriament a l’obra». «Aquesta sentència ha de marcar el final de la trajectòria de Rovira i Ortí», ha assenyalat.