ESPORT

“Els clubs que tenen equip masculí sempre li donen més suport que al femení”

Tres vegades campiona del món -la darrera enguany- i quatre vegades campiona d'Europa per seleccions, campiona de l'OK lliga i MVP de la mateixa aquest darrer any i subcampiona d'Europa per clubs el 2019 amb l'HC Palau de Plegamans. Poques persones poden lluir un palmarès similar al de la jugadora d'hoquei patins Laura Puigdueta. Amb només 23 anys, la jugadora de Caldes de Montbui (Vallès Occidental) és una de les principals figures d'aquest esport al nostre país. Asseguts a la icònica i calderina plaça de la Font del Lleó, parlem amb ella dels seus darrers èxits, de l'hoquei femení a Catalunya i de la sèrie de TV3 'Les de l'hoquei'.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com va entrar al món de l'hoquei?

Vaig començar a jugar quan tenia tres anys. Hi entro perquè el meu pare era porter. Quan ets petit i vols fer un esport acabes triant el que et ve de família. Vaig començar amb 3 anys aquí, a Caldes, i hi vaig estar fins als deu anys. O els onze, no ho recordo exactament. Llavors, es va desfer tot el femení a Caldes. Les grans del primer equip femení, que representaven el futur, van anar marxant. No estaven contentes. Llavors, les petites vam veure que no teníem cap altre remei que marxar també. A Palau hi havia un altre grup de nenes de la meva edat i totes les nenes de Caldes vam anar cap allà.

 

Que els clubs apostin pels equips deu ser una constant...

Sí. Aquest tema és una mica complicat. Els clubs que tenen masculí, al final, sempre donen més valor al masculí que al femení. En canvi, a Palau va ser tot femení i qui ha fet créixer el club allà ha estat el femení. Això li dona valor i es nota molt.

 

Aquest any ha estat gairebé perfecte...

Sí, jo diria que sí. Sempre vols més, perquè vam estar a punt de guanyar el campionat d'Europa i ens vam quedar a quarts de final de la Copa de la Reina. Però, crec que ha sigut una de les meves millors temporades.

 

Què suposa tot plegat per un poble com Palau-solità i Plegamans, més tenint en compte que quatre de les jugadores campiones del món amb la selecció son d'allà?

Crec que mou molt i que a la gent li fa molta il·lusió. Perquè ja és una mica posar-hi ganes i il·lusió. Això no mou gaires diners, ningú en surt gaire beneficiat. Tothom ho fa perquè li fa il·lusió i li motiva el projecte. Jo crec que això fa que a la gent li faci molta il·lusió, tothom hi participi i els nens estiguin atents. Això fa que el club creixi i cada cop hi hagi més nens que s'apuntin a hoquei en comptes d'apuntar-se a futbol, per exemple.

 

Era el primer cop que es feia una temporada tan bona...

Portem anys ja. Fa quatre anys vam guanyar una lliga. Però, no havíem guanyat res més. No havíem arribat mai a la final de la Copa d'Europa. Era com que sempre estàvem allà, però mai guanyàvem res. Hem arribat a la final d'Europa que la podríem haver guanyat perfectament i hem aconseguit la lliga. És un any bonic.

 

En l'àmbit personal, què li queda després d'això?

És una mica orgull i demostrar el que som i el que podem fer. Per mi, l'hoquei no és res professional. No hi guanyo res i hi dedico moltes hores. És una mica com una recompensa a totes les hores treballades.

 

Així, tu que estàs a primera línia, no t'estàs guanyant la vida amb això. Ni tan sols guanyes res. És així?

Res. No estic guanyant res. Zero. Amb la selecció si guanyes, et donen alguna coseta. Però, molt poc. Sí que no et suposa cap despesa. No em gasto res jugant a hoquei.

 

És el mateix pels nois?

No. Bé, en el cas del meu club sí, perquè som el màxim equip i ens donen material perquè no ens doni cap despesa i pels nois el mateix. Però, a escala de selecció els nois sí que cobren. A Caldes el primer sí que cobra, per exemple. Als equips d'OK lliga masculina cobren gairebé tots. A la femenina, alguns, pocs.

 

Hi ha perspectives que canviï?

A curt termini no, crec. A llarg, potser sí. Tal com a Portugal està creixent bastant l'hoquei masculí -ara és la millor lliga del món- i paguen uns sous molt dignes, podria ser que allà, a poc a poc, el femení anés creixent.

 

Portugal està obrint camí al món de l'hoquei ara mateix?

Sí. És a dir, la lliga femenina és més bona aquí que allà i la masculina és més bona allà que aquí. Però, crec que està obrint més camí Portugal, sí.

 

A escala personal, portes ple de títols, què et planteges de cara a l'any que ve?

És una mica complicat. Et vas fent gran i les prioritats canvien. Clar, al final, quan estudies jugar a hoquei no et suposa res. Però, ara sí que t'has de començar a plantejar què vols per quan tinguis trenta anys i ja no juguis a hoquei. Jo, a curt termini, vull seguir igual. Seguiré a Palau igual i m'agradaria seguir a la selecció. L'hoquei encara és la meva prioritat.

 

I les alternatives per on les busca?

Ara estic treballant, agafant experiència, a mitja jornada. A la feina on estic m'ajuden molt, però no sé en un futur fins a quin punt podrà ser així.

 

En general, l'hoquei català ens té acostumats a bons resultats. A què creu que es deu això?

A escala catalana és on hi ha més nivell. És on hi ha més clubs, on es juga més. Això, al final, fa que hi hagi més nivell. És més tradició que no pas en altres llocs.

 

Aquesta tradició creu que és corresposta a escala mediàtica?

Potser sí, a altres llocs no se'n parla tant. Potser no se li dona massa importància, però més que a altres llocs.

/Cedida per Laura Puigdueta

 

Què ha suposat que se celebressin els World Roller Games aquí a Barcelona?

Jo crec que haver guanyat el mundial i a Barcelona, sumat a la sèrie d'hoquei de TV3 ajudarà a fer un pas endavant. A què se'n parli més i que hi hagi més nens.

 

Com us està afectant la sèrie Les de l'hoquei a TV3?

Jo vaig notar que hi va haver més rebombori abans que la gravéssim, quan tothom en començava a parlar que no pas ara. Això serà positiu per l'hoquei, ens dona més visibilitat.

 

Amb d'altres companyes hi heu participat d'alguna manera, oi?

Vaig fer de doble jo. És a dir, com que les actrius no saben patinar, a mi em graven d'esquenes pentinada com una de les actrius perquè semblés real que jugaven a hoquei.

 

Què li ha semblat l'experiència?

És maca perquè veus tot el que mou i tota la gent que hi ha al darrere. Quan mires una pel·lícula no hi penses. Ara, miro la sèrie i penso "si la gent sabés com ho vam gravar això...".

 

S'hi reconeix?

Jo em reconec, però la gent no. Queda bé.

 

Amb l'equip d'actrius i actors us hi heu fet?

Vam connectar bastant, la veritat. Eren un equip molt maco i els va agradar molt. Ens han vingut a veure a algun partit. A la final de la lliga, a la Copa d'Europa, alguns també a la final dels World Roller Games... Ens han donat força suport, sí.

 

Estem veient que en el món de l'esport femení està havent-hi un boom en el món del futbol. Us està tocant també a altres esports?

Jo no ho arrelaria en això. No crec que hi hagi hagut millora per això. Crec que és veritat que l'esport femení s'està visibilitzant una mica més, però és potser una mica per la societat. Tothom hi està fent una mica més. Tothom hi està treballant i perquè també nosaltres mateixes ens donem més valor. Vaig començar a jugar a la selecció amb 15 anys. Ara, que en tinc 23, la cosa ha millorat moltíssim. Ha sigut perquè ens hem donat valor, hi hem treballat, hem tingut gent que hi ha treballat. Si ens ajuden els mitjans de comunicació millor.

 

Com està el suport institucional?

Crec que sí que n'hi ha una mica més que abans. Però nosaltres fem molt. És important que la gent s'hi fiqui. A les noies, en general, no els agraden gaire els esports i llavors als nois, perquè la societat és així, els agrada més i miren més esports. Però clar, miren masculí. Si nosaltres ens donem més valor i ens comencem a mirar i a seguir, la cosa creixerà una mica més. És un tema una mica complicat.

 

Què espera per les noies que estan jugant ara a categories inferiors quan arribin al primer equip d'aquí a deu anys?

Al final, el més important és gaudir d'aquest esport. Tant de bo elles puguin arribar a tenir un sou o a cobrar gràcies a això. Però, al final, si no gaudeixes, a mi no em valdria la pena. Competir és important, però t'ha d'agradar molt. Espero que la gent que hi sigui perquè li agrada i s'ho passa bé.

 

Es planteja entrenar?

Era entrenadora. Però ho vaig deixar, perquè amb la feina, estudiar i els partits no tenia massa temps per mi. Ara he descobert què és tenir els caps de setmana per mi i s'agraeix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.