Al Parc Natural de la Serra de Calderona, entre les comarques de l'Horta, l'Alt Palància i el Camp de Morvedre, Jordi Hernandíz i la seua família tenen els seus panells de mel. Amb la intenció d'elaborar un producte d'excel·lència que combine el respecte pel medi ambient i el benestar animal, intenten realitzar una activitat sense sotmetre a cap estres productiu a les abelles. El projecte, que també compta amb un vessant divulgador per a turistes i centres escolars, està arrelat a l'apicultura tradicional, a la manera de funcionar de les generacions passades. De fet, la venda del producte, més enllà de la seua comercialització a mercats no sedentaris i a botigues d'agricultura de proximitat, es realitza fonamentalment a la seua llar. Com encara ocorre a molts pobles de l'interior del País Valencià.
La crisi sanitària pel coronavirus, però, ha trastocat la seua aventura empresarial. Tot i desenvolupar un servei essencial com ara l'alimentació, el decret d'alarma del Govern espanyol impedeix que els clients s'hi desplacen al seu domicili per comprar mel. Fins i tot, s'hi troben amb problemes a l'hora de plantejar una distribució per les diferents llars. «La nostra activitat comercial s'ha aturat completament. La gent no pot vindre a adquirir els nostres productes per les limitacions a la mobilitat, així com ens posen tota mena de traves per realitzar una hipotètica distribució a domicili que no podem fer», lamenta Jordi Hernandíz, un dels dos impulsors de Bee Miel.
«De sobte, estem tenint problemes amb els nostres clients, els quals no poden vindre a recollir les comandes a casa», critica Xavier Luján, treballador del camp i fundador del projecte d'agricultura de proximitat Vorasenda. «Nosaltres funcionem amb subscripcions, és a dir, cada mes els nostres socis ens paguen una quantitat fixa que ens permet tenir una estabilitat. Aquesta relació amb els nostres clients ens proporciona, a més, una major planificació en les nostres collites. D'aquesta manera, i oferint sempre gran varietat de productes de temporada, els nostres subscriptors ens fan les comandes setmanals i nosaltres els ho preparem perquè un determinat dia de la setmana vinguen a recollir-ho. Arran del decret d'alarma, ens hem trobat amb la policia impedint als nostres clients que puguen vindre per les seues comandes, tot i enviar-los justificants de factura per ensenyar-los a les autoritats policials», explica.
Les restriccions policials, les quals, segons la seua queixa, «depenen de la consideració del policia de torn», han obligat a canviar la mecànica de comercialització. «Nosaltres hem optat per distribuir els productes a domicili. Altres productors locals, però, s'han trobat amb problemes quan ho han intentat», assenyala. «Hi ha companys que els han aturat acusant-los de fer venda ambulant. L'arbitrarietat està sent absoluta», censura Mireia Vidal, productora local de proximitat, membre de la Coordinadora Camperola del País Valencià i integrant de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià.
«Les traves estan sent nombrosos per als agricultors locals. Als impediments perquè els clients puguen anar-hi d'un poble un altre a comprar a la seua botiga habitual, se suma que els llauradors que venen en la seua pròpia finca no poden fer-ho, quan el seu projecte empresarial té aquestes característiques», complementa, així com indica que «diverses botigues de poble no estan poden fer repartiment a domicili». «Mentrestant, hi ha empleats d'indústries no essencials que sí que han d'acudir al seu lloc de treball. Els productors locals que estan passant-ho més mal són aquells de poblacions perifèriques de l'Horta Sud i de l'Horta Nord, ja que els seus consumidors estan a València», contraposa. «És un contrasentit. Com quan una policia va dir-me que havia de vendre als meus veïns. Eixa afirmació demostrava que no havia tingut cap contacte en l'àmbit de l'agricultura de proximitat», afegeix Luján.
L'afecció del confinament implementat per l'executiu espanyol també ha sigut greu per als productors de les comarques d'interior que concentren el seu negoci en grans ciutats properes. «Hi ha productors de la comarca dels Serrans que no poden fer els seus desplaçaments a ciutats com ara Sagunt, on tenen els seus nuclis de venda. O, fins i tot, llauradors de la zona de Castelló que no poden anar-hi al seu treball al camp. Encara que haurien d'estar-ho, diversos agricultors del nord no estan inscrits al Registre General de Producció Agrícola, un fet que els dificulta treballar les terres», exposa Vidal. «Ens hi posen molts obstacles per visitar els nostres panells i vigilar el desenvolupament de la mel produïda per les abelles. I, per tant, ens impedeixen controlar les nostres explotacions, un fet que afectarà la mateixa capacitat de producció. Malauradament, serà un any perdut», es plany Hernandíz.
Mercats als llimbs
«No podem subministrar a les tendes xicotetes, i els nostres punts de venda, com ara el mercat agroecològic de la Universitat Politècnica de València, estan tancats», critica. El Govern espanyol, de fet, va prohibir els mercats d'aliments no sedentaris amb l'argument que «es tractava de llocs en els quals poden haver-hi contagis en funció de la proximitat de les persones que adquireixen els diversos productes», tal com va explicar darrerament el ministre d'Agricultura, Luis Planas. «La cancel·lació dels mercats de venda no sedentària és incomprensible. No s'entén de cap de les maneres, ja que s'hi venen productes de primera necessitat. Uns productes que, a més, tenen una millor qualitat alimentària i estan dintre d'un sistema d'explotació agrícola que produeix menys emissions», retrau Vidal.
La Unió de Pagesos de Catalunya, de fet, ha emès un comunicat en el qual exposava que havien aconseguit el suport de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació i de la Unió de Consumidors de Catalunya per reclamar l'obertura dels mercats d'aliments a l'aire lliure amb un aforament inferior a les 1.000 persones. «Impedir aquests mercats contravé el mateix decret d'alarma, així com perjudica la pagesia i la ciutadania pel fet que entorpeix l'accés als aliments», van criticar. Al País Valencià, la Unió de Llauradors va elaborar una guia en la qual s'assenyalava que la Delegació del Govern espanyol havia autoritzat, d'entrada, aquests mercats no sedentaris, però que posteriorment havia dictaminat una altra ordre, on només permetia la seua instal·lació en municipis sense cap tenda.
Tot i que la Delegació del Govern espanyol al País Valencià considera adequat la celebració d'aquesta mena de mercats en poblacions mancades de supermercats, agents de la Guàrdia Civil n'han impedit la instal·lació. O, si més no, així ho denuncia Vidal: «A les zones de l'interior, més concretament en la comarca Utiel-Requena, la Guàrdia Civil no permet els mercats d'aliments no sedentaris en municipis sense supermercats. Això és contrari al decret d'alarma». «En aquesta qüestió, a més, hi ha disparitats entre autonomies. A Mallorca i a Galícia, sí que ho accepten amb les mesures de prevenció, sanitàries i de distància social corresponents. Hi ha un greuge comparatiu clar», sosté.
.jpg)
Com a productora local, Vidal ostenta una parada en un mercat municipal de València, els quals han vist reduït els seus horaris a conseqüència de la crisi sanitària del coronavirus. «És lògic que s'acurte la franja horària de venda al públic. Nosaltres, de fet, estem fent distribució a domicili per a les persones que pertanyen a col·lectius de risc. Ara bé, no té cap sentit deixar-nos una hora i mitja per netejar, desinfectar i organitzar la parada, així com per preparar les comandes. Ens està faltant temps per fer-ho correctament i això és una dificultat rellevant per a la nostra tasca de paradistes», apunta. «Les restriccions als mercats municipals i la prohibició de la tira de contar o dels mercats d'aliments no sedentaris mostren quin és l'interès de les institucions: protegir i centralitzar les compres en les grans superfícies, quan hi ha més risc de contagi en aquestes zones tancades massificades», indica el responsable de Vorasenda.
«Menyspreats»
Tot i que la majoria dels xicotets productors s'estan trobant en dificultats, «també hi ha agricultors de proximitat que han vist com s'han doblat les seues comandes, les quals, com hem assenyalat, tenen dificultats per enviar-les». Un increment que, segons Luján, «pot generar incentius perversos». «Amb la crisi del coronavirus, hi ha gent que s'ha adonat de la importància d'alimentar-se de l'entorn. Però aquesta aposta de determinada gent per l'agricultura de proximitat no pot acabar-se una vegada s'aixeque el confinament. S'ha de mantenir fidel. En cas contrari, descol·locaràs les projeccions de les economies camperoles familiars que han plantat més per respondre en un futur a l'increment de la demanda que han experimentat», alerta. I ressalta: «Les nostres relacions amb els productors locals han de ser diferents de les que tenim amb les grans superfícies. Aquests processos socials necessiten un suport temporal prolongat. Si no, no podem recórrer a fórmules de compra ecològica quan s'hi produïsca una altra pandèmia».
«Als productors locals, a la gent que està involucrada en experiències camperoles respectuoses amb la terra i l'entorn, ens estan tractant injustament», clama Vidal. «Tot i les enormes traves, dediquem temps a tasques socials com ara fumigar els carrers per desinfectar-los del coronavirus. És a dir, contribuïm a la societat mentre les institucions col·loquen obstacles a la nostra activitat. No podem entendre aquesta situació», s'indigna. I tanca per reflectir el drama que pateixen els xicotets productors locals durant el confinament: «Ens estan menyspreant».