Durant els dies previs a l'anunci del confinament, milers de ciutadans i ciutadanes es van llançar a les grans superfícies per omplir els rebosts. Preocupats per si es produïen problemes de desabastiment, impel·lits per un impuls gregari, moltes persones es van llançar a una orgia consumista alimentada per la por. Les escenes de carros plens de queviures a les grans superfícies restaran, de ben segur, en la memòria col·lectiva que emergirà d'aquesta pandèmia. A Mercavalència i Mercabarna, però també a la resta de mercats distribuïdors, s'ha viscut els últims deu dies una activitat frenètica, com no es recordava en molt de temps. També a les cooperatives s'han viscut dies de molta feina.
Més enllà de la discutible -o no- actitud acaparadora de les persones, l'emergència del coronavirus ha posat en relleu la importància del sector primari, és a dir, els treballadors i treballadores que a casa nostra ens proveeixen d'aliments frescos, carn, peix, fruites i verdures. I això passa just un mes i mig després que el sector ramader i agrícola es llançara al carrer per reivindicar-se i exigir mesures de regulació de la cadena de distribució que garantisquen uns ingressos mínims. Ja durant aquelles manifestacions el sector va posar l'accent en el seu caràcter estratègic dins la societat, en la mesura que són els proveïdors d'un bé de primera necessitat. Acostumades com estem a trobar sempre les prestatgeries de les tendes i grans superfícies, aquelles proclames sobre la sobirania alimentària sonaven, a oïdes d'algunes persones, una mica buides.
Un mes i mig després, però, tot ha canviat. "S'ha posat en evidència que som un sector essencial per mantenir els rebosts plens", reivindica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors. Al País Valencià aquest repunt en la demanda s'ha produït amb la campanya citrícola en la recta final i en plena recol·lecció de les hortalisses d'hivern, això és carxofa, bròcoli o ceba, entre més. L'augment de la demanda, de quasi un 200%, expliquen des de la Unió, ha provocat un xicotet augment del preu de compra, circumstància que, en part, ajudarà a pal·liar la precària situació del sector. "Potser siga a causa d'una desgràcia, però tant de bo aquesta crisi siga un punt d'inflexió perquè l'opinió pública se n'adone de la importància de tenir un sector primari fort i competitiu, on s'incorpore gent jove amb ganes de professionalitzar les seues explotacions", reflexiona Peris.
Amb tot, les imatges d'aquests dies s'han focalitzat molt en el paper subministrador de les grans superfícies, que si bé són el principals canals de distribució, no en són l'únic. Tot plegat, invisibilitza, en part, el paper de les tendes més xicotetes, dels mercats municipals i els canals de proximitat. "Durant aquests dies s'està posant molt el focus en el senyor Juan Roig, però la gent no hauria d'oblidar que els qui produïm, cuidem el camp, llaurem la terra i proveïm moltes llars som nosaltres", recorda Joan Caball, coordinador de la Unió de Pagesos. "Per a les grans superfícies, açò que està passant ha estat una ocasió per reconstruir la seua imatge pública, ara que estaven sota sospita pels baixos preus que els arribaven als llauradors", adverteix Dionisio Ortiz, catedràtic d'Economia, Sociologia i Política Agrària de la Universitat Politècnica de València (UPV). Tot i que durant aquests dies la provisió d'aliments ha estat una preocupació central a moltes llars, les xifres que manegen els experts indiquen que en l'actualitat la capacitat de producció agroalimentària a l'Estat pot cobrir la demanda.
L'increment puntual de la demanda, tot i tenir efectes benèfics per a la majoria del sector, tanmateix, també està ple de clarobscurs. En el curt termini, especialment per aquells llauradors que destinaven bona part de la seua venda als mercats ambulants. Al País Valencià, la delegació del govern va informar dimarts passats que estava taxativament prohibit aquest tipus de venda al públic. Aquesta decisió perjudica els agricultors que treballen en mercats de proximitat sense intermediaris. Des d'Asaja Alacant consideren que aquesta prohibició repercutirà molt negativament sobre els xicotets agricultors i "suposa un greuge comparatiu en relació amb el lobby de la gran distribució, que està incrementant els preus de la fruita i de les hortalisses a costa que molt productors hagem de llançar els nostres productes peribles perquè hem perdut el canal de venda".
"Es torna a posar de manifest el poder absolut que concentra la gran distribució en el sector de l'alimentació, que aprofita qualsevol tipus de crisi per enriquir el seu compte de resultats", denuncien. D'un parer semblant són en la Unió de Llauradors. Des d'aquesta organització consideren que, "sempre prenent les precaucions necessàries i seguint les normes sanitàries", s'hauria de permetre l'existència d'aquests punts ambulants de venda, perquè, altrament "s'acabarà redirigint el consumidor cap a les grans superfícies".
A Catalunya, la Unió de Pagesos ha denunciat que durant el cap de setmana passat es va impedir la celebració de diversos mercats locals a causa de l'estat d'emergència sanitària, a pesar que divendres passat el Departament de Salut va aprovar una resolució segons la qual s'ha de garantir la continuïtat dels mercats d'abastiment de productes frescos a l'aire lliure. "La prohibició d'aquests mercats és un contrasentit. Si es garanteixen les mesures sanitàries adequades, on hi haurà més risc de contagi, en una gran superfície on tothom està ensardinat o en mercadet a l'aire lliure? No pot ser que la norma acabe torpedinant els xicotets", es queixa Joan Caball.
Al marge d'aquestes qüestions de tipus més actuals, el catedràtic Dionisio Ortiz invita a preguntar-se quin pot ser el panorama en el mitjà i llarg termini: "Amb molta probabilitat, d'aquesta crisi sanitària i econòmica emergirà una societat més empobrida i precaritzadva, i per tant, també amb menys capacitat adquisitia", adverteix aquest expert en economia, sociologia i política agrària. El risc de repetir els patrons de comportament de la crisi de 2008 hi són ben presents: aleshores, les grans superfícies van convertir els productes frescos barats en un reclam per als compradors i compradores. La seua posició de domini en el mercat de la distribució ha provocat en bona part la pressió dels preus a la baixa en el punt d'origen i, de resultes, la disminució de les rendes en el sector primari. "Hem d'estar atents perquè aquesta crisi no acabe beneficiant els de sempre, que són les grans superfícies -explica Joan Caball, de la Unió de Pagesos- i, per contra, es pose en valor la importància dels mercats de proximitat i els agricultors professionals al marge de la gran agroindústria".