Fins ara, ha estat poc clara la funció del Consell per la República. Aquest ens amb seu a Bèlgica, on hi ha exiliat el president Carles Puigdemont i part del govern català que va fer possible el referèndum del 2017, va ser creat l'octubre del 2018 amb l'objectiu d’esdevenir una primera pedra en la construcció d'una institucionalitat republicana per a Catalunya.
Més enllà d'això, el seu àmbit d'acció ha estat poc clar. Fins al moment, amb més o menys suport dels partits independentistes -la CUP no hi és-, ha anat construint un consell i un equip de govern, ha obert les inscripcions al registre ciutadà -que avancen més a poc a poc del previst pel nucli impulsor-, ha començat l'obertura de les delegacions locals del Consell i ha convocat unes primeres assemblees d'electes que, per ara, no han tingut continuïtat. L'acte de Perpinyà, el primer en territori català dels exiliats d'ençà que van marxar, va ser la primera gran mostra de força pública organitzada directament pel Consell per la República.
Havent fet el que el vicepresident de l'ens, l'eurodiputat per Junts per CatalunyaToni Comín, considera la "posada de llarg", arriba el moment de les constatacions. L'organització té ara l'obligació de visibilitzar-se com una eina útil davant la població, més enllà de ser un ens de resistència simbòlica. La tasca, sens dubte, anirà molt lligada a la defensa jurídica internacional dels presos polítics i exiliats, especialment sorollosa pot ser la d'aquells que són eurodiputats i hauran de fer front al suplicatori que els podria retirar la immunitat.
Balanç
"No hem parat", aquestes són les paraules que fa servir Aurora Madaula, membre del Consell, diputada de Junts per Catalunya i membre del partit Acció per la República, per definir la tasca feta pel Consell fins ara. Al seu entendre hi ha diferents coses a destacar de la feina feta per l’organisme. Entre elles el desplegament dels Consells Locals, que "han ajudat molt a la gent a entendre què és el Consell". Des d'aquests consells, s'espera que augmenti el nombre d'inscripcions "perquè en tenim poques pel que voldríem". Tot i això, cada vegada que hi ha un acte, explica, "hi ha un repunt" de persones que s'interessen pel Consell per la República.
A més, destaca que es va aprovar un Pla de Govern que ara "necessita que es facin esmenes i s'aprovi". Lamenta, però que "s'hauria d'haver constituït l'assemblea de representants i encara no s'ha fet" i espera que es pugui resoldre durant aquest any 2020. És necessari, a parer seu, "fer un procés per escollir un nou consell de govern" del CxR amb eines de democràcia interna.
Al seu torn, Isaac Peraire explica que des d'Esquerra Republicana estan en procés de valoració de l'any i escaig de vida del Consell després de l'acte de Perpinyà. Detalla que per a ells, aquest ens té un paper "important en el tema de la internacionalització de la causa catalana amb la figura de Carles Puigdemont" i que amb la concentració a la Catalunya del Nord "es van visualitzar tots els èxits dels processos judicials. També les seves limitacions, perquè no hi podien ser el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Jordi Turull, la Carme Forcadell...".
Peraire remarca, però, que aquest espai té també algunes mancances com el fet que "no és un lloc on hi sigui tothom", i destaca que "hi ha altres espais on hi ha aquest clima de debat unitari". Respecte al fet que ERC només hagi assignat una persona per ser al Consell -el mateix Peraire-, explica que "s'ha considerat que ja hi era jo i anem tirant així. Cap altre partit hi té el vicesecretari general. O cap partit de primera línia. Nosaltres hi posem una persona connectada. Fem el que podem. Som a molts altres espais i fronts on treballem, no tot passa pel Consell".
Des de la distància de no haver-s'hi implicat, la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Maria Rovira, exposa que el Consell té "un plantejament que es mou en el marc del simbolisme" i destaca que, malgrat que la pota internacional és important, "cal treballar amb certa discreció i mirada llarga, no de forma marcada per una escenificació de comunicació política". Creu, doncs, que "ni nosaltres ni el conjunt del país" està "en aquesta lògica d'implementació de la República" que, a parer seu, segueix el Consell. Detalla, però, que "a escala local sí que es va donar llibertat a les diferents assemblees de la CUP perquè participessin dels consells locals". Cal destacar, a més, que Poble Lliure, una de les organitzacions estratègiques que dona suport a la CUP, sí que és dins del Consell per mitjà del seu coordinador, Guillem Fuster.
Reptes de futur
Tot plegat, dibuixa un terreny futur amb molts camps per avançar. A escala general, hi ha diferents visions de com s’ha de fer, tot i que aquesta pluralitat, sobre el paper, hauria trobat consens en un pla de Govern que ja s'ha fet públic i que hauran de ratificar els inscrits.
Per a Peraire, "en el futur, el Consell hauria de caminar cap a la internacionalització de la causa catalana". Preguntat per si hauria de servir, també, per generar una institucionalitat paral·lela, argumenta que "faríem un flac favor a les nostres institucions. Ja tenim unes institucions que hem de preservar. Amb el 155 han volgut fer el contrari. No serem nosaltres qui ens les carreguem".
Des de la seva perspectiva, Aurora Madaula considera que "el Consell ha d'esdevenir alguna cosa així com la resistència". Entén que l'ens representa una transversalitat "suprapartidista" i que pot fer "la resistència que no podem fer a l'interior". Creu, però, que aquesta és una visió que encara no s'ha entès prou bé per part de l'independentisme. Pel que fa a la forma com hauria de dur a terme aquesta tasca, exposa que "hi ha altres associacions que fan protestes. Això no vol dir que el Consell no pugui fer mobilitzacions d'altres tipus resistir d'altres maneres". Demana, però, que s'entengui que cal "discreció per fer les campanyes". La resistència la situa també en un pla "mental" i reivindica que "hem d'estar preparats per sortir de l'espai mental d'Espanya".
Calendari
Més enllà de consideracions, el pla de Govern estableix vint punts que cal treballar de cara al futur. El vicepresident del Consell per la República explica que dotze d'aquests punts està previst que comencin a implementar-se o s'acabin d'implementar durant aquest 2020 i que la resta es projectaran en un futur.
En el camp de l'acció política, s'hi descriuen cinc projectes, dels quals, segons Comín, quatre (desplegament institucional, participació política al si del Consell, impuls dels consells locals i incrementar la base ciutadana) estan en marxa actualment.
Pel que fa als consells locals, Madaula explica que no es constituiran com a "organització jurídica espanyola", sinó que és probable que s'articulin a partir d'una fórmula que els vehiculi a una entitat amb base a l'estranger, amb un esquema semblant a les oficines de les ONG, per tal de "no posar en perill la gent dels Consells Locals".
Per al futur es deixa la Legislació Republicana, que dependrà de la manera com es conclogui el Fòrum Cívic i Social Constituent.
En l'àrea internacional, segons la mateixa font, està previst que s'avanci també en l'estratègia per al reconeixement de la República, en rellançar el dret a l'autodeterminació al segle XXI, el treball per la presència de Catalunya a l'esfera internacional i el desplegament d'una xarxa diplomàtica del Consell. Per al futur, es preveu l'impuls d'una acció diplomàtica ciutadana. En l'àmbit jurídic internacional, s'avança en el litigi estratègic, però no en la creació d'un lobby jurídic.
Pel que fa a l'acció econòmica i tecnològica, en stand by resten el projecte de consum i xarxa de serveis, l'impuls de les eFinances i Comín explica que s'activaran per a aquest 2020 l'impuls de la identitat digital -que hauria d'entrar en funcionament els següents mesos- i el desenvolupament d'eines tecnològiques segures i fiables. Pel que fa a l'acció cultural i els estudis i el coneixement, hi ha la voluntat d'impulsar l'elaboració d'informes, estudis, recerca i anàlisi de dades, però es deixa per al futur l'elaboració de publicacions del Consell, les activitats internacionals entorn la llengua i la cultura i els ajuts a l'estudi i la recerca.
D'aquí a un any, serà el moment de fer balanç a partir d'aquests reptes i veure si, finalment, el Consell per la República es consolida com una eina eficaç.