Com valora el que ha fet fins ara el Consell per la República?
El balanç d'aquest primer any i escaig és bàsicament positiu. Hem anat complint els objectius de les diferents fases que ens havíem anat marcant. El primer objectiu va ser constituir el Consell en un moment en què hi havia actors independentistes que tenien els seus dubtes o reticències respectables. Aquesta és la primera batalla que calia guanyar. Ara ja ningú discuteix que és una realitat que existeix i ha començat a caminar. Salvar aquest obstacle va ser una mica més costós del que públicament es va percebre.
Quins altres objectius hi havia?
El segon era dotar el Consell d'una estructura tècnica mínima que li permetés tenir activitat política. Això es va fer durant la primera part del 2019. L'altre objectiu era que fos un òrgan transversal que inclogués tota la diversitat política. Hi ha membres de totes les sensibilitats a l'òrgan de govern. El quart objectiu era dotar el Consell d'un pla de govern que permetés respondre la pregunta de què fem. Al principi vam dedicar molts esforços a explicar la missió del Consell, però la gent ens preguntava per l'estratègia. Com a fita del darrer trimestre, és important el debat, l’aprovació i la publicació d'aquest pla. Un cinquè objectiu és acordar un full de ruta sobre quina és la manera de seguir el procés. Així s'articula un relat que té dues cares: la de la negociació i la de la confrontació. No defugim la confrontació com a eina necessària per culminar el procés. Hi ha un altre objectiu, que és anar ampliant la base ciutadana del Consell, que no para de créixer, tot i que no a la velocitat que m'agradaria a mi.
I Perpinyà on queda?
Perpinyà culmina tota aquesta fase. Ha estat una mena de posada de llarg davant l'independentisme. Molta gent ha pres més consciència del rol del Consell. A part d'això, Perpinyà va servir per projectar amb claredat el relat de la confrontació. Aquesta era una estratègia conceptualment molt clara, però no se sabia qui l'havia de liderar. Estava molt clar quin era l'actor que havia de liderar l'estratègia d'eixamplar la base. Però, per l'altre costat, tenies una estratègia sense actor i un actor del qual molta gent ignorava l'estratègia. A Perpinyà van connectar en una mena de matrimoni feliç. Per això, el lema de Perpinyà és “preparem-nos”.
Creu que potser no s'entengui que el CxR faci una crida a la confrontació quan el Govern, on hi ha els mateixos dos grans partits, està en fase de negociació amb l'Estat?
Creiem que la confrontació és perfectament complementària. Fins i tot imprescindible en una situació com la d'ara, en què s'està intentant convertir una taula que no és de negociació en una veritable taula de negociació. De moment, hi ha una taula on es parla, però encara no es negocia. Per tal que les dues parts equilibrin la seva situació entre elles, la confrontació és necessària. Només hi ha negociació quan les dues parts es veuen en una posició de força similar. Amb l'Estat espanyol, les forces només estaran equilibrades si hi ha una mobilització permanent. Perquè surti alguna cosa vàlida de la taula de negociació és imprescindible que hi hagi confrontació.
Per tant, l'estratègia del CxR implica generar de nou confrontació al carrer?
Ara l'estratègia és la mobilització. O per tal que la negociació agafi un rumb útil o en cas que la negociació fracassi. Encara amb més raó si es donés aquesta darrera opció.
Com ho pot incentivar això el CxR?
Nosaltres estem treballant a nivell de consells locals en aquest sentit.
Sembla que l'actor més actiu a mobilitzar l'independentisme, el Tsunami Democràtic, està desaparegut...
El que no ens podem permetre els catalans són arrencades de cavall i aturades de burro. La gent va tenir aquesta sensació l'octubre de 2017 i de manera més dramàtica, en part, l'octubre de 2019. Això és el que segur que no ens convé.
El "preparem-nos" de Perpinyà és en referència a aquesta mobilització?
Estem parlant que si les institucions i la societat civil es volen plantejar una confrontació pacífica, però eficaç, s'han de preparar molt bé.
El pla de Govern està encarat a aquesta preparació. Entre els punts hi ha la qüestió de donar suport al Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.
Per a nosaltres és molt important la participació. La participació dins del Consell o en les institucions que tenim avui. Hem de poder activar iniciatives legislatives que es puguin vehicular a la construcció d'una futura República. Però, per l'altra banda, ens posem a disposició del Fòrum Cívic per a quan culmini el debat de les bases d'una constitució catalana, convertir les bases en una constitució. Si el Parlament de Catalunya, quan arribi el moment, no està en condicions d'assumir les bases per fer una constitució catalana, una opció és que el CxR sigui qui assumeixi aquestes bases per exercir la funció d'assemblea constituent.
També es marquen com a objectiu la construcció d'una xarxa diplomàtica...
La volem posar en marxa aquest 2020, de manera conscient amb les nostres possibilitats econòmiques. Aquest darrer any, hem tingut una agenda internacional molt intensa; per tant, tenim molts contactes, molts aliats arreu del món. Però és important posar-hi una estructura que pugui mantenir la comunicació amb aquests aliats o amics.
Vol dir crear un cos diplomàtic?
A mesura que els recursos ho permetin, hem de fer una estructura pròpia.
Quines són les prioritats geoestratègiques?
La Unió Europea. És important treballar amb els països grans i amb els països petits que són més sensibles a la causa catalana, com ara Eslovènia o Irlanda. D'altra banda, s'ha de fer una feina de picar pedra amb els països grans de la Unió.
Els altres grans actors internacionals són els Estats Units, la Xina i Rússia. No són prioritaris aquests?
Per descomptat que les grans potències són prioritàries i que ens interessa tenir tants contactes diplomàtics com sigui possible. Però, ara mateix, el focus seria la UE.
Al Pla de Govern parlen també de les ‘eFinances’. Això en quin punt està?
El pla, de manera deliberada, no té un calendari. És una cosa que se li pot criticar. Som conscients que no podem desplegar tots els projectes de manera immediata i simultàniament. Aquest projecte no està a l'agenda de l'any 2020. La xarxa diplomàtica, sí.
I la identitat digital?
També. Ens agradaria que el procés participatiu que farem de manera imminent, com a molt tard a finals de març o principis d'abril, ja es faci amb la identitat digital a la butxaca. Que sigui la clau d'accés. Ha de tenir incorporats tots els drets dels quals gaudeixen els membres del Consell. Entenem que la gent espera que hi hagi un correlat físic de la identitat, que la tinguin al carnet o al mòbil. La part tecnològica, a més, té dues fases. En un principi, estarà basada en el paradigma del registre centralitzat. Però, això serà quan la tecnologia ens ho permeti; estem treballant perquè estigui basat en la identitat digital sobirana. És a dir, que tu ets propietari de les teves dades.
Té data d'inici el procés participatiu? En què es basa?
Serà aviat, però encara no li ho puc dir. És el procés en què obrim el full de ruta a consideració i consulta de tots els membres del Consell. Ens semblava important que la primera decisió fos sobre què ha de fer el CxR.
Parlen d'obrir un debat sobre el dret a l'autodeterminació...
El dret a l'autodeterminació ha tingut etapes. Volem obrir una nova etapa, molt referida als casos europeus. Volem canviar les bases conceptuals del debat. Hem de fer entendre que, en el marc de la UE, el concepte autodeterminació vol dir una cosa diferent del que volia dir després de la Segona Guerra Mundial. Voldríem activar algun dictamen important en relació amb aquesta qüestió.