Des de la presó de Lledoners, em sumo a l’agraïment i homenatge a l’exili pel seu insubornable compromís amb la causa de la llibertat de Catalunya i la democràcia. Cap camí de llibertat no ha estat mai un camí de roses. El nostre tampoc ho és. La presó, l’exili i la judicialització són el testimoni de la duresa del nostre camí cap a la independència.
Malgrat tot, us animo a no defallir. Si persistim, podrem dir-nos d’aquí a uns anys, quan ens mirem als ulls, que tot el que ara estem vivint haurà valgut la pena. La conquesta de la llibertat sempre val la pena.
És el moment de la generositat amb Catalunya, aïllem i derrotem la desunió per evitar que la desunió acabi derrotant l’independentisme.
Gràcies per ser-hi.
Llum als ulls. Força al braç.
Presó de Lledoners.