Moltíssimes gràcies, amics i amigues. Gràcies, catalanes i catalans. Moltíssimes gràcies.
Sense fraternitat no hi ha llibertat. I avui, vosaltres aquí, i milers de persones encallades a les carreteres per motius que tots sabem, en sou una mostra del poder de la fraternitat i de la germanor. Alguns han de tornar injustament cap a casa perquè no poden creuar la frontera. Us volem donar les gràcies infinites per aquest acte de fraternitat entre tots els ciutadans i ciutadanes del món que busquen llibertat. Sou un exemple a seguir. Gràcies per arribar fins aquí. A la gent de la Catalunya Nord, als companys electes, que aquí en tenim una representació i que ens han defensat sempre. A tots els catalans i catalanes que són víctimes de la repressió per lluitar a favor de la democràcia. Des de l’Oriol Junqueras fins Josep Valtònyc. Des de la gent que es manifesta pacíficament a la Meridiana fins la gent que ha passat injustament dies de presó. A tots ells també els devem aquesta fraternitat i aquesta generositat. També a tots aquells pobles germans que lluiten per la seva llibertat. Els coneixem bé, i els estimem molt, aquí hi ha una representació d’Euskal Herria. Pobles que sempre estan al nostre costat i que saben que, també nosaltres, som al seu costat. I a tota aquella gent que és víctima dels abusos dels poders, que no tenen límits, que tenen una gran voracitat en el seu afany de reduir els drets i que avui no tenen la possibilitat d’alçar la veu perquè són a la presó, com ara els joves d’Altsasu. Ho, deixem-ho dir aquí, perquè ho hem de dir tots: hi ha una persona que va fer molt per Catalunya i que avui està està fent front a un inefable i infame procés d’extradició: el Julian Assange, que ens ha ajudat i que és una veu per la llibertat d’expressió arreu del món i que avui mereix que tots diem que, si us plau, no l’extradeixin. Que és una vergonya.
Gràcies, amics i amigues. Sabem, perquè ho ha dit abans la Clara, i ho ha dit el Toni, ells en són testimonis, com totes aquelles víctimes de la repressió que han posat la seva veu en aquests vídeos. Sabem que la llibertat, que la independència política, no és un objectiu fàcil. És que no ho ha estat mai ni ho hem dit mai, i ho hem sabut sempre! I el valor que té que ens hàgim decidit a ser independents és que érem conscients d’aquestes dificultats i que tanmateix hem vist que, per generositat amb les generacions futures, havíem de passar per aquestes dificultats que posessin en perill la nostra llibertat. I ho sabíem. Perquè portem escrit a la pell, tots vosaltres i tots nosaltres, les persecucions que han patit una generació rere l’altra de catalans. I per això avui som aquí, dempeus, no agenollats, amb la vostra i la nostra voluntat ferma de llibertat. Que no és només una esperança, que ho és, sinó que és un esperit, i és més que això: és un compromís de lluita insubornable a la defensa d’una forma de vida col·lectiva, la que hem triat, que és allò que fan els pobles que volen viure el seu futur en llibertat: decidir ells mateixos quina mena de societat i quina mena de vida en comú volem decidir per tots nosaltres. Una forma que portem al cor i que hem anat cultivant a través de les generacions.
Com a poble que vol fermament ser lliure i que s’ha posat a caminar des de fa anys, ho sabem i ho saben, ja no ens aturarem i ja no ens aturaran. Per tant, no hem d’esperar temps millors, perquè els temps millors ja els tenim aquí i són entre vosaltres i entre tanta gent que ara mateix està fent el camí de retorn cap a les Terres de l’Ebre i que hauria volgut venir aquí; o entre la gent que és a la presó; o entre la que d’aquí a pocs dies haurà d’anar a declarar davant d’alguns d’aquells jutges que s’han posat a la cua de voluntaris per aplicar aquell «a por ellos» que algun dia els va ordenar el rei d’Espanya.
Catalanes i catalans! L’objectiu de la República Catalana independent és avui, i ho sabem i per això no ens deixen votar, un anhel majoritari dintre la societat catalana. Perquè sabem, i aquest és el seu fracàs, que és l’única garantia, una república catalana independent, que pugui posar fi, d’una vegada per totes, un règim monàrquic que és hereu directe del franquisme. Un règim injust que té al·lèrgia a la catalanitat. Hi havia altres maneres de fer-ho possible, és cert. I deixeu-me que faci un homenatge a tota aquella generació de polítics, d’un signe i d’un altre, que durant aquests quaranta anys ho han intentat perquè ho havien de fer. Havia estat possible fer-ho, però justament, molts d’aquests polítics que són testimonis d’haver-ho intentat, avui ens poden parlar en primera persona que aquest és un camí eixorc, que l’Estat espanyol només escolta i només entén la veu d’un poble mobilitzat. I per tant, hem d’estar en estat de mobilització permanent.
I sabem, tanmateix, perquè aquest n’és un altre vector essencial, que la república l’hem de construir entre tots. Deixeu-m’ho repetir: no hi sobra ningú. I no deixeu que ningú digui que hi sobra algú. A la República Catalana no hi sobra absolutament ningú. Tots els camins que portin a la República, siguin els nostres o siguin aliens, tots ens convenen. I aquí hi cabem tots sense excepció. És més: us necessitem a tots. Això és el que garanteix el futur d’un poble. Perquè els pobles són futur. No és el present, que és molt egoista. El podríem gaudir tots d’una altra manera, fins i tot més còmoda. Però el futur d’un poble és veritablement el que ens mobilitza i el que justifica que avui siguem aquí després de dos anys i més de tres mesos d’exili esperant. No sabíem quan arribaria, però sabíem que si aguantàvem la posició, arribaria un moment com aquest en què poguéssim trepitjar, com a persones lliures, terra catalana.
Per això va néixer el Consell per la República. Per preparar-nos per guanyar la llibertat. Aquesta conquesta difícil no es fa sense la preparació: s’ha de fer una gran preparació. Per tant, catalanes i catalans, preparem-nos. I ajudem a preparar qui sigui. Preparem-nos fort, perquè tenim molta feina al davant i no la podem ajornar. Ens hem de preparar coordinant les nostres accions. N’hi ha moltes, i totes són bones. Ens hem de coordinar millor. Ens hem de preparar organitzant-nos arreu del territori amb una xarxa territorial que, efectivament, el controli. Ens hem de preparar combatent la repressió de l’Estat a partir d’aquesta xarxa cívica, pacífica i democràtica a l’entorn dels consells locals per la república. Ens hem de preparar rebutjant el règim monàrquic nascut del franquisme i ens hem de preparar rebutjant els negocis abusius d’aquest Estat repressor.
Hem preparat i hem guanyat un referèndum. Ja ho hem fet, això. I ja sabeu on ens porta la preparació, la feina coordinada i la unitat: a guanyar. Vam preparar un referèndum i el vam guanyar. I el vam guanyar perquè el vam preparar. Per tant, totes les victòries futures només les aconseguirem si fem cas d’aquest mot d’ordre que ens hem de donar entre tots. Preparem-nos. Perquè tenim feina i la volem fer. Ara hem de preparar, amb la mateixa fermesa i convicció amb què vam fer el referèndum i el vam guanyar, la lluita definitiva. Superant errors i vencent dubtes i febleses. I fent xarxa de consells per la república que vagin creant les condicions per viure la llibertat que ens mereixem i que ens hem anat guanyant, no sense sacrificis ni dolors. Preparem-nos per plantar cara contra l’abús i la injustícia. És el que tenim per davant aquests propers temps. I qui potser ens ho podria explicar gairebé amb l’autoritat moral del temps i de la història, però també del testimoni directe, és l’Antoni Rovira i Virgili. Ell va passar també per aquesta ciutat escapant del feixisme guanyador de la Guerra Civil espanyola, agafant un tren i, dintre del tren que va agafar a Perpinyà i que el treia a fora, va escriure un text que en va dir ‘El jurament de l’exiliat’. Deixeu-me que us recordi algunes de les frases d’aquest jurament que crec que cobren tota la vigència i ens refresquen la raó per la qual ens hem de preparar.
Deia: «Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran. En el dret que triomfarà,. En les llibertats que es restabliran. En la llengua que persistirà. No em descoratjo. No renuncio. No deserto. De la màxima dissort sortirà el definitiu redreçament de la nostra història si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut».
Catalanes, catalans, preparem-nos.
Visca Catalunya lliure!