Una distància de 5.344 euros separa al País Valencià de la igualtat salarial. Segons les dades de la bretxa de gènere, les assalariades valencianes treballen gratuïtament durant una hora i 48 minuts al dia. Expressat en altres termes, la desigualtat salarial actual implica que les dones haurien de treballar 82 dies més a l’any o deixar d’anar a la feina partir del 9 d’octubre perquè el seu salari mitjà anual s’equiparara al dels homes.
A 24 hores de la celebració del Dia Europeu per la Igualtat Salarial, la bretxa de gènere al País Valencià se situa en un 22,39 %. El percentatge, que només s’ha reduït una dècima respecte de l’any anterior, és superior a la mitjana estatal del 21,92 %. L’Informe de la situació sociolaboral de les dones al País Valenciàpresenta les últimes xifres de l’any 2017, quan el salari mitjà anual brut de les valencianes es trobava en 18.523 euros, enfront dels 23.867 que rebien els homes.
Les dades han estat presentades aquest divendres per la Unió General de Treballadors i Comissions Obreres, conjuntament. Una de les conclusions extretes pels sindicats és l’increment de la bretxa a mesura que disminueix el nivell de qualificació del treball. Cloti Iborra, Secretària de la Dona, Polítiques LGTBI i Institucional a CCOO-PV, ha explicat que “la major disparitat salarial es registra entre les persones que treballen a la indústria manufacturera” (28,5 %), seguit dels treballadors no qualificats en serveis (28,3 %). En canvi, la menor diferència es troba entre “el personal tècnic, científic i intel·lectual, sobretot de la salut i de l’ensenyament”, on els homes perceben un 13,3% més de salari que les dones.
La distribució desigual entre sectors també contribueix a la disparitat salarial. Als sectors feminitzats com ara la sanitat, els serveis, l’educació, les activitats immobiliàries i l'hostaleria (on la presència de dones supera el 60 %), el guany mitjà anual se situa en 20.779 euros. En canvi, en sectors com ara la construcció, les indústries extractives i manufactureres, el subministraments d'energia, el transport o les TIC (on la seua presència no supera el 30%) el guany ascendeix a 23.822 euros de mitjana anual.
La secretària de CCOO ha incidit en què “les diferències també s’incrementen a mesura que augmenta l’edat”. Segons l’informe, la major bretxa la pateixen les dones d’entre 45 i 54 anys (26,28 %), seguides de les majors de 55 (21,92 %). A més, el nostre sistema de pensions està fonamentalment lligat a les condicions d'ocupació i les característiques del treball remunerat, de manera que “si existeixen discriminacions al llarg de la vida laboral —ha afegit Iborra— aquestes es repercuteixen a les pensions”, on la diferència ascendeix a un 35,2 %.
Part de la desigualtat radica en el caràcter irregular de l’ocupació femenina. Pilar Mora, secretària d’Ocupació, Formació i Igualtat de Gènere d’UGT-PV, explicava que “el 26 % dels llocs de treball ocupats per dones són de caràcter parcial”, front al 7 % en el cas dels homes. D’aquesta manera, tres de cada quatre contractes a temps parcial al País Valencià tenen nom de dona. Pel que fa a l’atur, les dones representen el 53% de les persones desempleades de llarga durada, una xifra que s’incrementa al el 66 % en la categoria de molt llarga durada. Les representants sindicals atribueixen aquesta circumstància a les característiques del teixit productiu valencià basat en els serveis, un sector altament feminitzat i, alhora, caracteritzat per la precarietat, l’estacionalitat i un salari mitjà inferior.
Una altra tasca pendent és el reconeixement de les ocupacions no remunerades i vinculades amb les cures. Segons un estudi realitzat per Oxfam Intermón amb les dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT) de l’any 2018, aquest sector equivaldria al 14,9% del PIB de l’Estat espanyol. És per això que les representants sindicals emplacen el sector públic a crear ocupacions que quantifiquen, regulen i, sobretot, remuneren aquest nínxol altament feminitzat i no reconegut.
Altres reivindicacions que UGT i CCOO recullen a l’informe són una major atenció en el registre i la implementació dels Plans d’Igualtat de les empreses, el disseny d’una llei d’igualtat salarial o l’aprovació d’una llei d’usos del temps que aborde qüestions relacionades amb la corresponsabilitat, la conciliació i la racionalització d’horaris. Així mateix, es planteja la necessitat d’intervenir en matèria d’ensenyament, amb una reforma educativa que incidisca en “la igualtat i la diversitat sexual i de gènere, i que combata els estereotips sexistes respecte a la formació”. Uns estereotips i desigualtats que, en paraules de Pilar Mora (UGT), estan sent perpetuats per un “discurs misogin i masclista des de la ultradreta”, que se suma a “una dreta que ha anat reduint els drets en igualtat durant anys”.
Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), si no s’augmenta el ritme de les polítiques actuals, encara hauran de passar setanta anys perquè s’eradique la desigualtat salarial, que atrapa les dones entre un sostre de vidre i un sòl intransitable.