Expliquen els historiadors que a l'antiga Roma es donava una importància suprema als rituals funeraris, ja que si aquests no es realitzaven correctament hi havia el risc que l'ànima del difunt retornara per turmentar els vius. Ahir, a l'hotel Senator de València, els familiars del mort es van resistir a assumir el traspàs de Ciudadanos i l'elogi al difunt es va fer esperar fins ben passades les 23 hores, per bé que ja els primers escrutinis donaven un resultat desastrós a la formació taronja. "Hem d'esperar, és molt prompte", deia Toni Cantó quan encara no eren les 21 hores, per bé que el blazer blau marí -mocador blanc a la solapa- i el Jersey negre li donaven un aire premonitòriament funest. El hall de l'hotel on aquest 10N Ciudadanos va decidir passar la nit electoral ben bé semblava l'entrada d'un tanatori, amb rostres severs i cares llargues. A les 22.20, quan l'escrutini havia superat el 95, a una apoderada li rodolava una llàgrima per la galta en franquejar la porta d'entrada a l'hotel.
A aquella hora la desfeta dels de Rivera ja estava confirmada. En sis mesos, Ciudadanos s'ha convertit en pols per a l'eternitat: de 57 a 10 diputats. De ser la tercera força política a la sisena en mig any. Una davallada estratosfèrica, també al País Valencià: passa a enviar només dos diputats, quan el 28A van posar rumb a Madrid sis dels seus representants. Ara serà Vox, qui en AVE o a cavall, n'envie set a la carrera de San Jerónimo. Els de Abascal han arreplegat les despulles del partit que fa un any aspirava a reemplaçar el PP.
"Avui més que mai fa falta un projecte de centre moderat. Les victòries es celebren i de les derrotes s'aprén", va dir Maria Muñoz, cap de llista per València, quan per fi va comparèixer davant els periodistes a la Sala Júcar. Uns minuts abans, un centenar de militants s'havien arraulit al voltant de la pantalla del televisor per escoltar el discurs d'un compungit Albert Rivera flanquejat per un "España" enorme. L'España que fa uns anys el va encimbellar als cels i ara el condemna als inferns. "Vull dir la veritat: és un mal resultat, sense pal·liatius", diu el fins fa poc prometedor polític català, a manera d'epitafi.
Al Senator, però, ja feia unes hores que s'ensumava el desenllaç fatal. "Es veia vindre, però no esperava un daltabaix així", comenta un dels primers apoderats que arriba. El bar de l'hotel es va omplint, a poc a poc. Uns turistes que parlen alguna llengua eslava i veuen una cervesa Desperados es miren desconcertats aquell degoteig de gent. Predominen les cares de pomes agres. Les pantalles dels mòbils confirmen allò que havien pronosticat les enquestes. "Hem fet coses magnífiques. Açò no ens ho mereixem", diu un home, en la quarantena. "Cal un congrés extraordinari -raona una militant-. En tornar de les vacances, Rivera hauria d'haver dit que s'havia replantejat la seua negativa i admetre que calia pactar amb Sánchez". L'arribada d'apoderats i apoderades no atura. La notícia, que al Senator hi ha un velatori és pública i amics i familiars volen rendir tribut al difunt.
Irromp, però, la diputada de les Corts Mamen Peris. Arenga l'equip, com si fora l'entrenador a la mitja part d'un partit en què t'han clavat tres gols. "Continuarem endavant! Açò no s'acaba!", diu mentre els militants se la miren amb certa estupefacció. El seu to recorda al "¡Vamos Ciudadanos!", de Rivera. Tan entusiasmada està Peris que a punt està de dir-li a la turista que veu Desperados que anime eixa cara. Al moment, invita tothom a omplir la sala on ha de comparèixer la plana major del partit i on esperen els periodistes. "Anem allà, que la sala està deserta i així no pot eixir la foto...", adverteix Peris. "La foto..." carrisqueja una apoderada que tot just acaba d'entrar al Senator.
A les 23.30 la direcció autonòmica i els representants a les Corts de Ciudadanos abandonen la sala on han estat concentrats, en la primera planta, i baixen a la Sala Júcar. Només hi ha el parlament, brevíssim, de María Muñoz, la cap de llista de Ciudadanos per València. "Demà hi ha una executiva nacional perquè els militants decidisquen el rumb que cal seguir", diu, envoltada de companys i companyes, circumspectes, tots ells. Hi ha aplaudiments, no molt entusiastes, però hi ha. No hi ha ni un bri de l'eufòria del 28A, aleshores al Sorolla Palace.
La sala comença a buidar-se i Vicente Ten no deixa de rebre cops d'esquena. Ell és qui pitjor parat ha eixit d'aquest traspàs. L'acta de diputat, que va aconseguir fa sis mesos, ha estat ben efímera. Tothom li dona el condol. L'emoció es desborda quan rep l'abraçada de qui ha estat companyera seua aquest mig any. Muñoz li xiuxiueja quelcom d'imperceptible a l'oïda. Abans que la sala es buïde del tot, Mamen Perís recupera l'esperit esportiu: "Demà a presentar esmenes!", arenga a l'equip de premsa de Ciudadanos, que ha suportat la nit amb una professionalitat impecable.
Quan el rellotge supera la mitjanit, el Saló Júcar queda buit. El ritual funerari és pràcticament completat. Li ha mancat el sacrifici d'algun animal executat en presència del cadàver, com manava el cànon romà. Per si a un cas, la nit del 10N Lucas, el gosset rinxolat, s'ha quedat a casa.