Eleccions generals

La fatalitat de sempre: Veus progressistes no treu el diputat

L’esquerra ecologista i sobiranista de les Illes Balears, que s’ha presentat a les eleccions generals amb la marca de Veus progressistes (integrada per MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana), tampoc ha aconseguit en aquesta ocasió d’obtenir representació al Congrés dels Diputats de Madrid.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Potser perquè mai no ha aconseguit la fita de treure el cobejat diputat per Madrid –una de les quimeres històricament impossibles del nacionalisme progressista illenc–, quan s’han fet públics els primers sondeigs i els primers resultats oficiosos, no hi ha hagut un sentiment gaire fort de decepció entre la gent que hi havia congregada a Can Alcover, a Palma. La casa natal de l’il·lustre autor de La relíquia i La Balanguera (conegut per la potència elegíaca, ai, de les seves composicions) és actualment la seu de l’Obra Cultural Balear i ha estat el lloc des d’on els candidats, els militants i els simpatitzants de Veus progressistes han seguit la nit electoral. I, com ja he dit, no hi ha hagut gaire decepció quan s’han començat a concretar els pitjors (i usuals) auguris, la qual cosa vol dir que, d’entrada, tampoc no hi havia gaires expectatives.

L’esquerra sobiranista i ecologista de les Illes Balears sol afrontar les conteses electorals d’àmbit estatal amb una barreja d’esperança voluntariosa i pessimisme fatalista. D’una banda, hi ha sempre l’esperança de qui confia a treure, per fi, l’anhelat diputat. De l’altra, hi ha sempre el pessimisme de qui és conscient que això és una missió quasi impossible perquè una bona part de l’electorat que els fa confiança a les autonòmiques i les municipals no els vota mai a les generals.

A causa del vot útil, l’esquerra ecologista i sobiranista sol perdre entre 20.000 i 30.000 vots en les estatals respecte de les autonòmiques. En aquestes eleccions, respecte de les últimes autonòmiques, que van ser un èxit total, n’ha perdut més de 30.000. De 60.500 ha passat a poc més de 25.000. Com sempre fins al dia d’avui, el pessimisme ha tingut més raó que l’esperança. El sobiranisme progressista illenc també ha baixat força respecte de les tres últimes eleccions estatals. A les eleccions generals del 2011, quan el PSM va presentar-se amb Iniciativa Verds i EQUO, va obtenir 31.417 vots. A les del 2015, ja com a MÉS, en va treure 33.931. I a les del 2016, en coalició amb Podemos i Esquerra Unida Illes Balears, 117.812.

Guillem Balboa, el cap de cartell, no ha aconseguit el seu objectiu, però ningú s’atrevirà a responsabilitzar-lo perquè ha assolit els mateixos resultats que tots els candidats que l’han precedit. El fet que Balboa sigui un home negre –un mallorquí d’origen guineà– ha estat un aspecte més curiós que significatiu al llarg de la campanya. Amb tot, l’antropòleg i escriptor Marcel Pich diu que el factor racial del candidat “ha servit per desfolkloritzar el missatge de partit local” que, en unes generals, sol associar-se a l’esquerra sobiranista i ecologista de les Balears. Pich es refereix al fet que, en unes generals, “el sentiment endèmic” de molts illencs és que “tanmateix no serveix de res votar partits d’aquí perquè no surten mai”. Segons Pich, l’efecte sorpresa de Balboa ha neutralitzat una mica aquesta qüestió. No l’ha neutralitzada prou, en tot cas.

Ni tan sols el fet que el tauler polític illenc hagi patit una important sotragada no ha fet possible la proesa. Quan dic que ha patit una important sotragada vull dir que el PP ha perdut l’hegemonia de la dreta (s’ha quedat amb un diputat, igual que Cs i VOX, que n’han tret un cada un) i que, per la part esquerra, el PSOE i Unides Podem s’han aprofitat clarament del vot útil i s’han emportat tres diputats i dos, respectivament. El fet que el PSOE i Unides Podem hagin passat l’escombra d’una manera tan eficaç potser dona la raó a aquells sobiranistes illencs que han criticat la campanya de Veus progressistes dient que ha carregat massa cap a l’esquerra i ha oblidat massa la qüestió nacional. “La campanya de Veus ha estat com la d’un PSOE o un Podemos Athlètic”, em diu, entre escèptic i maliciós, un dels congregats a Can Alcover.

Durant els primers minuts de la nit, sembla que hi ha possibilitats que Rosa Cursach, la candidata de Veus progressistes al Senat, que es presentava de número 2 a la coalició amb Unides Podem, té opcions de sortir escollida. Però és un miratge. Tampoc no surt. Parlo amb dos dels responsables de comunicació del partit. Decebuts? “No. Ja ens ho temíem”. I de cara a les imminents autonòmiques, com pot afectar això les expectatives de MÉS. La resposta que em donen és rotunda. “Són històries que no tenen res a veure. En principi, no hauria d’afectar. A més, que coincideixin les autonòmiques amb les municipals ens beneficia, ja que bona part de la força de MÉS prové del seu arrelament municipalista”.

Al llarg de tota la nit, Can Alcover té una atmosfera de festa que no acaba de prendre el vol i que tampoc ningú no es proposa d’animar. Mentre que en un dels pisos superiors hi ha els candidats i els dirigents de les diferents formacions integrants de la coalició que segueixen la nit electoral, tant a l’interior com a la part de baix hi ha només mitja dotzena de periodistes treballant i una quarantena de persones –la majoria, joves– fent petar la xerrada i bevent cerveses. Dir que beuen per oblidar els mals resultats seria una llicència poètica imperdonable. Ja hem dit que no hi havia cap il·lusió, per tant no tenen cap amargor ni cap necessitat d’ofegar les penes en litres d’alcohol. I potser, justament, aquest és el problema, el drama del sobiranisme progressista de les Balears: que, a nivell estatal, la fatalitat ja fa temps que els ha devorat. Com em diu un històric del PSM, “hem tret els mateixos resultats de sempre però a la baixa: no hi ha res a fer”.

La nit s’anima una mica quan el candidat Balboa baixa per fer declaracions per IB3 televisió, però és una animació més protocolària que festiva, sobretot des del moment que reconeix que el vot útil els ha fet molt de mal i que els resultats han estat un fracàs. Un dels pocs moments d’autèntica alegria de la nit es viu quan, en una de les tres pantalles habilitades –els canals que s’hi veuen són IB3 i TV3–, connecten amb la seu d’ERC a Barcelona. Els membres d’ERC de Veus progressistes, amb el glosador Mateu Matas “Xurí” al capdavant, ho celebren amb crits i aplaudiments.

M’avancen que, finalment, ni Balboa ni Cursach no parlaran per als assistents a Can Alcover. M’acosto a Balboa perquè em faci una valoració. No està abatut, però sí molt seriós i parla sense embuts. “Aquest és un resultat dolent per a nosaltres. No ens ho esperàvem. Sabíem que ens enfrontàvem al perill del vot útil, que ens ha perjudicat. La por a VOX ha estat molt ben usada pel PSOE. La seva campanya, en realitat, ha estat molt poc propositiva i sobretot s’ha basat en la por que fa la dreta. Això els ha servit per activar el vot útil. Nosaltres hem perdut votants tant cap al PSOE com cap a Podem. El consol, en aquest sentit, és que les forces d’esquerra pujam més que la dreta a les Balears. A nivell estatal –continua Balboa–, hi ha la preocupació pels possibles acords a nivell estatal entre PSOE i Cs. És una alternativa real i no ens satifà gens ni mica”. Li pregunto si, tenint en compte el factor del vot útil, canviaria alguna cosa de la campanya. Balboa em respon taxatiu: “No. Ara hem de pensar en les eleccions autonòmiques i municipals, i volem pensar que aquests resultats no tan sols no ens afectaran en negatiu sinó que ens ajudaran. Molts votants tornaran, i més en funció de com vagin els pactes a nivell estatal”.

Per complementar les declaracions de Balboa, busco Mateu Matas “Xurí”, d’ERC i el número 4 de la coalició de Veus progressistes. El seu balanç és: “Seguim en la tònica habitual. El vot útil cap al PSOE i cap a Podem segueix perjudicant les opcions pròpies. Fins i tot si sumem els vots de Veus progressistes i del PI, les dues candidatures illenques, tampoc no hauríem tret cap diputat. Està clar que hi ha dues maneres de votar a les illes, una en clau estatal i l’altre en clau local i autonòmica. Estic content per què ERC guanya a Catalunya per primera vegada i perquè l’independentisme manté el torcebraç a l’estat. És un torcebraç al qual nosaltres, els illencs, tard o d’hora ens hi haurem d’afegir. d’0uyna  amnera o una altra ens hi haurem d’afegir”. Preguntat per si canviaria res de la campanya veient els resultats, Mateu Matas “Xurí” és taxatiu: “Si hagués fet les coses diferents, segurament els resultats haurien estat els mateixos. Perquè no és qüestió d’una campanya, sinó d’una consciència de país que cal construir dia a dia”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.