EL CANVI A NAVARRA

«No veig uns Sanfermines sense bous, però sí sense corregudes»

Joseba Asiron, d’EH Bildu, és el primer alcalde ‘abertzale’ de Pamplona. Com al Govern foral, una coalició formada pel seu partit, Geroa Bai, Izquierda-Ezkerra i Podem —que ací es diu Aranzadi— controla el consistori. Parlem amb Asiron per conèixer les línies mestres dels seus primers tres anys de mandat i li plantegem les contradiccions d'una festa que li ha proporcionat fama mundial a la ciutat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des del seu despatx, Joseba Asiron té una panoràmica única d’un dels indrets més coneguts del planeta. Cada 6 de juliol, la imatge de la plaça Consistorial plena a vessar, vestida de blanc i roig, fa la volta al món amb motiu del txupinazo. Des que fa tres anys va accedir a l’alcaldia, ja no el disparen polítics, sinó qui els ciutadans escullen per votació popular d’acord amb les candidatures proposades per l’Ajuntament. El veritable txupinazo, però, Joseba Asiron va llançar-lo el migdia del 13 de juny de 2015, quan fou investit el primer alcalde abertzale de la història de Pamplona.

 

El canvi polític a Pamplona ha estat tan històric com el del conjunt de Navarra. Per què UPN i PSOE, els dos partits que havien governat la ciutat fins ara, tampoc no van aconseguir sumar ací majoria absoluta el 2015?

—No és tan sorprenent com podria semblar. La tendència ascendent de les forces del canvi ve de lluny. Els anys 80 i 90, UPN i el PSOE eren, en principi, les úniques opcions factibles i gràcies a això s’alternaven en el poder. Després ja van necessitar-se l’un a l’altre per tal de mantenir el règim bipartidista. Finalment, en aquest mandat, ni tan sols el seu suport mutu ha estat suficient i han passat a ser minoria a l’arc municipal. És la fi d’una tendència, doncs.

En cas que aquesta majoria sí que haguera existit, els socialistes haurien apostat pel continuisme o pel canvi, després de tants anys amb alcaldes i alcaldesses d’UPN?

—No en tinc dubte. Els socialistes haurien afavorit, per acció o per omissió, un alcalde de la dreta. A Pamplona sempre han actuat igual. Per desgràcia, fa molt de temps que el PSOE va deixar de ser un agent de canvi en aquesta ciutat.

Quina és la posició dels socialistes davant el canvi? Es mostren tan crítics amb el govern local com UPN?

—Practiquen un seguidisme incomprensible d’UPN, comparteixen la seua oposició sobreactuada. Una oposició gens constructiva, que utilitza la llengua més antiga d’aquesta terra, l’èuscar, com a element de disputa. Es neguen al seu impuls, a la seua normalització.

Encara que la presència de l’esquerra abertzale al consistori no ve de nou, mai no havia ostentat responsabilitats de govern. A vostè, dins d’EH Bildu, se’l situa a l’òrbita d’Eusko Alkartasuna. Això facilita les coses?

—L’alcalde no pertany a cap dels partits que conformen EH Bildu. Vaig entrar-hi com a independent i mai no he militat a EA ni a Sortu ni a Aralar. Vinc de treballar a col·lectius de defensa del patrimoni com ara Nabarralde, Nafarroa Bizirik, etcètera. Les tres potes d’EH Bildu van consensuar que jo fora el cap de llista de la coalició i, en aquest sentit, el meu compromís és al 100% amb el projecte global d’Euskal Herria Bildu.

La presència al capdavant de l’Ajuntament d’EH Bildu marcarà un abans i un després en la percepció ciutadana de la formació? S’ha evidenciat que es tracta d’una força política homologable a qualsevol altra, al marge de les seues posicions ideològiques?

—I tant que sí. El règim del bipartidisme sempre va insistir que, darrere seu, no hi havia res més que el caos. Nosaltres hem demostrat que això no és així. Hem deixat clar que, més enllà de l’alternança formal entre partits, hi ha alternatives de govern, una altra manera de fer les coses —justa i honrada— i una manera de concebre la institució com una prolongació natural de la ciutadania.

Fins ara, l’ús de l’èuscar per part de l’Ajuntament de Pamplona se circumscrivia a la senyalística bilingüe i poca cosa més. Té més presència a les comunicacions internes? Els bascòfons troben més facilitats?

—Hi hem fet algunes passes, però queda molt a fer. Actualment 7 dels 27 regidors fem servir l’èuscar amb solvència i un parell més hi tenen una certa suficiència. La institució és un reflex de la societat. Des que els romans van introduir-hi el llatí, Pamplona és una ciutat amb dos idiomes. Durant molts segles va haver-hi una convivència en termes d’igualtat, però al llarg del segle XIX les polítiques centralistes van provocar el declivi de l’èuscar. Encara ara, qualsevol mesura que dona garanties per als ciutadans bascoparlants aixeca la histèria de l’oposició. Qui no entenga que Iruñea té dos idiomes, no entén la nostra idiosincràsia.

En algunes zones de Pamplona han sorgit crítiques per l’intent de crear zones per a vianants. Per què costa tant avançar en aquesta direcció? Hi hauria el mateix rebuig si la iniciativa partira d’un alcalde d’UPN?

—Evidentment que no. Anys enrere ja es va avançar en aquest sentit —ni que fora amb timidesa— amb un consens absolut. És una pena que l’oposició actual no tinga aquella altesa de mires. Ciutats equiparables a la nostra com Vitòria o Sant Sebastià ja han aprofundit en aquesta idea. Les ciutats del segle XXI donaran prioritat al vianant, la bicicleta i el transport urbà. Algú pensa que Pamplona pot restar-ne al marge?

Malgrat ser una ciutat eminentment plana i amb moltes zones verdes, l’ús de la bicicleta encara és baix. La climatologia hostil hi juga en contra?

«Vam fer tard al debat de la mobilitat, però treballem per capgirar-ho»

—Bé, Pamplona no és tan plana com pot semblar ni la climatologia és tan hostil. En tot cas, ja hi estem acostumats [riu]... El problema de debò és que, en les darreres dues dècades, els governs municipals de dretes van fer una aposta decidida pel cotxe, amb una política d’aparcaments que arribaven al cor mateix de la ciutat. Vam fer tard al debat de la mobilitat, però treballem per capgirar-ho.

Quines altres iniciatives han pensat per fer una ciutat més amable?

—Hem implantat un projecte de millora de l’eficiència energètica que ja ha arribat a uns 600 immobles del barri de la Txantrea. Hem aixecat un edifici municipal —cogestionat amb els col·lectius del barri de Medillorri— seguint els paràmetres Passiv, de consum energètic quasi nul, la resta d’edificis municipals fan servir energies renovables i, a més, l’1 de gener es posarà en marxa la segona comercialitzadora energètica municipal de l’Estat. D’altra banda, el Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU) ha reconegut com un exemple de “bones pràctiques urbanes” el parc de Txantrea Sud, dissenyat a través d’un procés participatiu.

Algunes actituds, però, no s’han vist alterades. Vostè, com a alcalde, continua assistint a la processó confessional de Sant Fermí, en què ret honors a l’arquebisbe. No és possible introduir canvis de volada en aquest àmbit?

—Sens dubte, l’origen de les festes de Sant Fermí té un component religiós important. El nostre plantejament és que, qui vulga viure-les des de la seua religió, ha de poder fer-ho en una convivència perfecta amb qui no ho vol. L’alcalde pren part de la part civil, de carrer, i en aquest sentit, de la processó, que és un esdeveniment social de primera magnitud a la ciutat, on desfila la comparsa de gegants, la banda municipal, els dantzaris... Però no assisteix a la cerimònia religiosa pròpiament dita. De cap manera no retem honors al poder religiós, hi hem volgut ser molt curosos. A alguns potser els semblarà excessiu que participe a la processó, però a uns altres els semblarà totalment insuficient, perquè fins fa tres anys l’alcalde sempre acudia a l’eucaristia. Acceptar les crítiques dels uns i dels altres forma part de l’ofici.

La presència de l’Opus Dei a Pamplona és ben palpable. Gaudeix de massa privilegis? Se li n’han retallat?

—Ara l’Opus Dei no rep cap tracte de favor de part d’aquest Ajuntament, com segurament sí que va passar en èpoques pretèrites i no diguem a l’origen, quan se’ls van regalar milers i milers de metres quadrats de sòl municipal de molt bona qualitat, una operació en què va intercedir [el president del Govern franquista Luis] Carrero Blanco. Tinc una relació normalitzada amb el rector de la Universitat de Navarra, però avui no consentiríem una cosa així, ni de bon tros.

Els darrers anys s’ha extremat la conscienciació davant els abusos sexuals que, malauradament, proliferen als Sanfermines, l’espill de Pamplona al món. El cas de La Manada, de fet, ha generat una onada de repulsa inèdita. Com tracta d’incrementar el consistori la seguretat de la dona?

—Els atacs sexistes sobretot tenen a veure amb el model festiu i, en darrera instància, amb el model de societat. No són un problema específic de Pamplona. En el cas que vostè comenta va produir-se una circumstància triple. D’una banda, una dona valenta que, a diferència de moltes altres ocasions, va decidir no callar davant aquell atac; en segon lloc, un Ajuntament que no va abocar-hi terra, sinó que va denunciar-ho públicament i, per últim, una ciutat sencera que va mobilitzar-se al carrer. Pamplona va dir que no callarà més davant aquest problema, va marcar un estil i una manera d’actuar. Per això Iruñea és a l’avantguarda de la lluita contra els atacs sexistes.

Un altre aspecte molt lligat als Sanfermines és el del maltractament animal. És utòpic imaginar una ciutat com Pamplona sense festejos taurins? Podrien existir els encierros sense que se celebraren corregudes de bous? Hi ha aquest debat damunt la taula?

«Cara al futur, ningú no s'imagina un oci basat en el patiment animal»

—Aquest debat ha d’existir, perquè, de cara al futur, ningú no s’imagina un oci basat en el patiment animal. Això és així i la societat cada vegada ho té més clar. Però, insistesc, aquest és un debat social i la institució evolucionarà en paral·lel. La nostra festa en gran mesura encara gira al voltant del bou, però hem de crear alternatives reals abans de caure immersos en una crisi més gran. No veig uns Sanfermines al 100% sense bous, però sí que veig, a mitjà termini, uns Sanfermines sense corregudes. El temps ho dirà, però jo ho veig factible.

No tem que la massiva afluència de gent acabe provocant un accident greu, com ja va estar a punt de passar el 2013? Els Sanfermines podrien superar un fet luctuós? La UE instaria a reconvertir la festa?

—No diria que és una festa especialment perillosa ni per nombre de delictes, ni per alteracions de l’ordre, ni per incidents lligats al bou. Pamplona, comparada amb les festes de municipis amb molta menys gent, és una ciutat absolutament segura. Cal tenir en compte que multipliquem per quatre la nostra població, cosa que obliga a extremar tots els ressorts: acció social, neteja viària, seguretat ciutadana... Però, lògicament, sempre hi ha un factor d’incertesa. És així.

Per la seua proximitat geogràfica i cultural, hi ha una relació especial amb les tres capitals de la comunitat autònoma basca?

«La ciutat amb què mantenim una relació més estreta és Baiona»

—La ciutat amb què mantenim una relació més estreta és Baiona [País Basc francès], agermanada amb Pamplona des de 1960 i situada de manera simètrica als Pirineus. Fruit d’aquesta vinculació, Baiona té un model festiu molt similar al nostre. També mantenim una relació propera amb les altres tres capitals basques i tinc un tracte fluid amb Juan Mari [Aburto], Gorka [Urtaran] i Eneko [Goia], alcaldes de Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià. I amb Pedro Santisteve, l’alcalde de Saragossa.

Té la sort que al Palau de Navarra hi ha un executiu del mateix color polític. Com li hauria dificultat les coses un Govern foral d’UPN?

—El canvi de 2015, a Navarra, sobretot va ser municipalista. La localitat més important que governa UPN és la dinovena en població. EH Bildu, la meua formació, té una quarantena d’alcaldies: Pamplona, Villava, Antsoain, Barañain, Lizarra, Aoiz, Berriozar, Baztan, Uharte, Tafalla... Però, sens dubte, el canvi polític al Govern de Navarra és un avantatge enorme. Les relacions amb el quadripartit d’Uxue Barkos són molt bones, i la meua relació personal amb ella, també.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.