Eleccions Municipals Barcelona

Ernest Maragall arrabassa l'alcaldia a Ada Colau

Per menys de 4.000 vots, Ernest Maragall ha guanyat l'alcaldia a Barcelona en Comú. Molta alegria a la seu d'ERC i moltes llàgrimes a la dels Comuns.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La dinastia Maragall torna a l'alcaldia de Barcelona de la ma d'Ernest Maragall, la personalitat del qual ha tingut molt a veure amb la victòria d'ERC si tenim en compte que el resultat a les eleccions europees ha estat per Junts per Catalunya amb 50.000 vots de diferència. L'experiència de Maragall ha vençut per poc l'opció trencadora que havia representat Ada Colau els últims quatre anys. L'opció més fàcil per governar en coalició seria un govern amb Barcelona en Comú i PSC ja que ERC i el partit de Colau sumen 20 dels 21 regidors que marquen la majoria absoluta. En el seu discurs, Maragall ha dit que tindrà la «ma estesa» a tots els partits, però caldrà veure com evolucionen les negociacions i si Maragall prefereix arribar a acords puntuals .

La nit electoral va començar amb el recompte dels barris més fidels al PSC, Sant Andreu i Nou Barris, i els primers escrutinis donaven la victòria al PSC, però només a la seu socialista mantenien les esperances que aquelles primeres dades es mantinguessin durant tota la nit.

A la seu d'ERC s'ho prenien amb calma, conscients que els districtes menys escrutats, eren els que els afavoririen. Elisabet Nebreda, que forma part de la llista d'ERC-Ara Repúbliques diu que ve d'un col·legi electoral de la zona del carrer Navas, un territori històricament refractari a l'independentisme, i allà guanyen ells i això vol dir que les coses faran un tomb.

I el fan. Finalment, ERC i Barcelona en comú van empatar a 10 regidors, però 4.000 vots de diferència van donar l'alcaldia a Ernest Maragall.

El partit d'Oriol Junqueras celebrava la nit electoral a l'Estació del Nord de Barcelona. Molts militants però ni una cinquena part que els que omplien la fàbrica Fabra i Coats del barri barceloní de Sant Andreu. A ERC totes les cadires són per la premsa i els militants s'estan a peu dret. De tant en tant surten a fora a seure a les escales d'amfiteatre que salven el desnivell entre el carrer i l'entrada històrica de l'estació.

Un membre d'ERC provinent del PSC explica que, per a ell, la millor opció seria un govern amb els Comuns. Encara no se saben els resultats però espera que puguin sumar per «trencar blocs», que és «el que ha de fer Esquerra ara». Opina també que la tàctica de Junts per Catalunya d'apostar-ho tot a les Europees acabarà creant conflictes dins de la formació perquè «no serveix de res que guanyen a Europa si van perdent força a Barcelona i a l'àrea metropolitana». Això, segons ell, farà mal a les bases municipals de la formació i la jugada de Puigdemont tampoc servirà de gaire perquè «tampoc podran ser eurodiputats».

Maragall serà molt més diplomàtic en el seu discurs com a nou alcalde electe. Després de prometre un ajuntament que lluitarà per la llibertat dels presos i la tornada dels exiliats, afirma que té la «ma estesa» a tots els partit. Esmenta primer de tot Ada Colau, però diu també que anirà a la presó de Soto del Real a veure a Quim Forn, cap de llista de Junts per Catalunya a l'alcaldia. «La setmana que ve, si pot ser».

Maragall també té unes paraules per la CUP, expressa la seva decepció perquè el partit no hagi aconseguit cap regidor, qualifica de molt bona la campanya de la seva cap de llista, Anna Saliente, i promet que compta amb ella i el seu partit també.

L'Estació del Nord aplaudeix amb força el discurs de Maragall, una basa que li ha sortit be a ERC, a pesar de l'edat del candidat i la seva històrica pertanyença al PSC. En resultats, Maragall ha aconseguit efectivament «eixamplar la base», que és l'últim repte de l'independentisme.

L'altra cara de la moneda, en molts sentits, és la seu dels Comuns. Les llàgrimes són la mostra de la decepció. Amb una demostració de força com cap altre partit, els Comuns han reunit un miler de militants i simpatitzants. Molts porten samarretes del partit, la presència d'immigrants és força important i la seva fe en Ada Colau ferma. Continuaran cridant «alcaldessa, alcaldessa» quan els resultats ja siguin definitius i ERC sigui guanyadora.

Les cerveses van que volen en el bar més organitzat de les seus electorals, la gent seu en grans taules comunes de berenador i manté les esperances fins a l'últim moment. Molts entren i surten del local per fumar. Una noia entra amb un gosset. Es creua amb tres noies i la més alta diu «Aquest anys és molt pet-friendly!».

Fora de la Fabra i Coats un munt de taxis estan aturats i dins de la fàbrica es veuen taxistes amb l'armilla del sindicat «Élite», que va guanyar la batalla de Barcelona a Uber i Cabify gràcies al compromís de l'alcaldessa.

Quan Ada Colau entra en la sala es desferma la cridòria, a pesar dels resultats. Malgrat tot, es mostra orgullosa. «He de dir que hem fet la millor campanya de la història». Argumenta que la victòria de fa quatre anys va ser un gran èxit -«No ens esperaven i ens vam colar en el sistema»- però que el deu diputats d'aquestes eleccions eren molt més difícils d'aconseguir, perquè, des de l'ajuntament, havien demostrat que no servien a interessos de cap gran empresa ni cap partit. «Això no va de cicles ni de partits. Això va de persones, d'una ciutat i d'una lluita per un món millor». I que gairebé ho han aconseguit a pesar del context polític «on creix el discurs d'odi», en referència a l'extrema dreta, i la judicialització de la política.

Descriu els militants del seu partit com «gent comuna», que no pertanyia «a les grans famílies de Barcelona» i, malgrat això, va poder guanyar i governar de manera independent.

Acte seguit, Colau felicita Maragall i ERC i demana que es pugui fer «un govern d'esquerres que enviï un missatge d'esperança al món». Segons Colau, la seva presència i la seva feina durant l'últim mandat a l'ajuntament ha «canviat les hegemonies» i ara a Barcelona hi ha «28 regidors d'esquerres». La raó, afirma, és que «Barcelona és una ciutat profundament valenta i profundament republicana».

Els partits conservadors han sofert una baixada. JuntsXCat (5) ha tret la meitat de regidors que tenia Convergència (10) a pesar d'haver estat els triomfadors en les europees a la ciutat. El PP n'ha perdut un i es queda en dos. I Ciutadans, a pesar de rebaixar el seu discurs i haver jugat la basa de Manuel Valls només ha guanyat un regidor que li servirà de ben poca cosa en el govern municipal. Els vots que en altres eleccions havien anat a Ciutadans provinents del PSC han tornat ara als socialistes, que aprofiten la tirada de Pedro Sánchez en les últimes eleccions. I la imatge d'estabilitat que dona Iceta en comparació al carrussel de cares que ofereix Ciutadans, que han vist com els seus líders naturals -Albert Rivera, primer; Inés Arrimadas, després- deixaven Catalunya després d'haver denunciat una vegada i una altra un conflicte artificialment provocat per ells mateixos.

Elsa Artadi (JxCat) felicita Maragall però critica després la desunió de l'independentisme que, assegura, ha provocat que, a l'ajuntament, s'hagi passat de 18 regidors independentistes a 15.

A la fàbrica Fabra i Coats s'amaguen els globus que estaven preparats per enlairar en cas de victòria. Llàgrimes i cares llargues. A l'exterior ja no queda ni un taxi, ni dels assistents a l'acte ni cap que estigui en servei. El metro ja no funciona perquè és la una de la matinada i els carrers estan deserts.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.