Quan una persona seu a una cadira de rodes, els obstacles creixen. Les voreres, tot i ser de només uns centímetres, els escalons o altres elements urbanístics es converteixen en autèntics murs que impedeixen a les persones amb mobilitat reduïda gaudir d'una obra de teatre, d'una pel·lícula al cinema o d'una exposició a una pinacoteca. Unes tanques que l'àrea de Cultura de la Diputació de València, encapçalada per Xavier Rius (Compromís), vol enderrocar.
Aquest dijous s'ha presentat al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim) un programa pilot obert per a persones amb diversitat funcional. Anomenat Friedly museums o museus inclusius, aquesta iniciativa també pretén que les noves obres exposades al Muvim, el Museu de Prehistòria de València i el Museu Valencià d'Etnologia posen el focus en les desigualtats socials i que compten amb una perspectiva de gènere. «Volem traslladar la política de rescatar persones del Botànic a la cultura. I per això, implementem una iniciativa pionera al País Valencià que consisteix a adequar els museus perquè siguen accessibles», ha afirmat Rius a través d'un vídeo promocional.
«Ens han facilitat molt la tasca», ha apuntat Juan Manuel Mondéjar, president de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Cocemfe) a València, sobre la iniciativa de la corporació provincial. «Si l'objectiu és aconseguir una accessibilitat universal, hi ha molta feina que fer», ha avisat com a repte, a banda de demanar que «tot el món associatiu puga opinar al respecte». Des de Cocemfe a València, de fet, s'està treballant en un document sobre les mancances i obstacles que hi ha als tres museus respecte de l'accessibilitat a aquests.
El programa pilot, al seu torn, incorpora la perspectiva de gènere a través d'exposicions i activitats didàctiques que programen cadascun dels museus i altres centres que depenen de l'àrea de Cultura, com ara la Institució Alfons el Magnànim mitjançant publicacions i debats al voltant del feminisme. Altres problemàtiques allunyades del focus que també es tindran en compte com ara l'assetjament escolar, la situació de les persones als centres penitenciaris o les desigualtats socials. «L'objectiu d'aquest programa és atendre col·lectius socialment vulnerables i la possibilitat d'oferir activitats culturals adaptades a totes les necessitats», expressen des de la Diputació de València.
Amb l'assessor i membre del gabinet del departament de cultura de la corporació provincial Pau Llagunas actuant de moderador de la xerrada, Santiago Grau ha presentat les accions que s'han efectuat al Museu de Prehistòria de València, i que ja s'integren en aquesta iniciativa. Aplicacions per a mòbil amb autodescripcions per a persones amb dèficit visual, materials de suport per a gent de l'espectre autista o l'activitat Relectures -una interpretació de peces del museu en clau femenina- són algunes de les posades en marxa durant els darrers mesos.
«Al Museu Valencià d'Etnologia, s'ofereixen les visites guiades a les exposicions així com tallers educatius i familiars de caps de setmana. També activitats genèriques de caràcter cultural com ara concerts, conferències o projeccions de cinema», han destacat des de l'àrea de Cultura. «Hem impulsat iniciatives com ara La caixa dels records; memòries d'una vida, una proposta dirigida per persones amb Alzheimer, o exposicions itinerants en centres penitenciaris», ha indicat Francesc Cabanyes, coordinador de Didàctica del museu.
Marc Borràs, cap de Producció i Difusió Cultural del Muvim, ha reflexionat sobre com als museus «van eliminar-se abans les tanques ideològiques o d'expressió que les físiques». I ha definit el «segle XXI com el segle de les dones». No debades, aquest centre museístic ha acollit itineraris expositius amb perspectiva de gènere, cicles de pensaments crítics sobre feminisme, accions puntuals de col·laboració artística amb dones recluses o visites guiades amb perspectiva de gènere a la maqueta de Pare Toscà. La realització de tallers de prevenció de l'assetjament escolar complementen tot un conjunt d'iniciatives destinades a enderrocar murs, barrers que encara impedeixen que les persones amb diversitat funcional puguen accedir al museu. O que assumpte com la perspectiva de gènere siguen minoritaris entre les parets dels contenidors culturals.