26 de maig

Independentisme, regionalisme, ultres... Guia de les candidatures europees a l’Estat

El 26 de maig se celebraran noves eleccions al Parlament Europeu. Un total de 32 candidatures úniques hi concorreran. Entre aquestes, vuit són de vocació independentista, nacionalista o regionalista. No totes tenen representació catalana ni possibilitats d’obtenir eurodiputats. Altres candidatures de partits majoritaris donen més o menys prioritat als catalans, valencians i balears en les seues llistes. I altres coalicions més desconegudes presenten diverses curiositats. Ho analitzem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les eleccions europees són, segurament, les que menys animen la població a participar-hi. El 2014, l’abstenció va superar el 55%. Enguany, la seua coincidència amb les municipals i amb algunes autonòmiques -per exemple les de les Illes Balears- podria incentivar a una major participació que en anteriors ocasions.

Aquests comicis s’analitzaran, fonamentalment, tant pel previsible ascens de l’extrema dreta en molts països com també pel context marcat pel Brexit. En clau estatal també hi haurà elements que en determinaran l’interès. Per primera vegada, arreu de l’Estat espanyol es podrà votar Carles Puigdemont després de la polèmica decisió de la Junta Electoral, que volia impedir la seua candidatura i que finalment els tribunals han permès amb incomoditat. També podrà ser votat Oriol Junqueras, que liderarà la llista d’Ara Repúbliques des de la presó. Aquestes són les candidatures independentistes amb possibilitats d’obtenir representació, si bé també hi ha moltes altres, com veurem tot seguit.

El 2014, Convergència concorria amb el Partit Nacionalista Basc en la Coalició per Europa. En total van traure tres diputats gràcies als 850.000 sufragis que van rebre. Enguany, l’espai postconvergent presenta una candidatura ben distinta i el PNB concorrerà amb altres partits perifèrics de l’Estat.

La coalició Lliures per Europa, integrada per PDeCAT i Junts per Catalunya, serà encapçalada per Carles Puigdemont i li seguiran, com a dos i com a tres, els també exiliats Toni Comín i Clara Ponsatí. La història d’aquesta candidatura és per tots coneguda: la JEC va mirar d’impedir-la, si bé els jutges van haver d’acatar-la. Tota aquesta polèmica no ha fet sinó donar visibilitat a Lliures per Europa. També el fet que si Carles Puigdemont és elegit eurodiputat, tal com pronostiquen les enquestes, el seu equip d’advocats ha assegurat que podrà recollir l’acta -beneficiant-se de la immunitat establerta- i exercir el seu càrrec a l’eurocambra. Aquestes expectatives podran estimular el vot independentista a la candidatura del president a l’exili. La seua llista també incorporarà l’exsecretari d’Eusko Alkartasuna, Gorka Knörr; la sindicalista mallorquina de l’ensenyament Antònia Font; o l’històric dirigent del PSAN, el valencià Josep Guia.

El fet que el PNB se n’haja apartat dificultarà, però, que Lliures per Europa puga obtenir vots al País Basc, tal com els va assolir la Coalició per Europa el 2014. La llista és podrà votar arreu de l’Estat -com totes, atès que les eleccions europees es fan per circumscripció única-, però el nacionalisme i l’independentisme basc també compten amb opcions pròpies que competiran amb la de Puigdemont.

Els nacionalistes bascos es distancien de l’espai postconvergent. I ara aniran, en la llista Coalició per una Europa Solidària, de la mà d'altres opcions més moderades. Parlem de Coalició Canària, que recentment va aconseguir dos diputats al Congrés i que van assegurar que es negarien a investir Pedro Sánchez si el PSOE pactava amb Podemos. Amb el PNB concorrerà, també, Compromís per Galícia, un partit nacionalista gallec fundat el 2012 i que no compta amb representació a la cambra d’aquest país, on el monopoli de l’espai polític galleguista el manté el Bloque Nacionalista Galego. Geroa Bai, coalició navarresa, progressista i basquista que governa a Navarra també se suma a aquesta llista, on hi haurà dos partits dels Països Catalans: Proposta per les Illes, hereu de l’extingida Unió Mallorquina, que compta amb tres diputats al Parlament insular; i Demòcrates Valencians, partit constituït fa cinc anys per mirar de representar el nacionalisme de centre-dreta al sud del Sénia, un espai que sempre ha estat orfe de partits i d’electors. Enguany, DV mirarà d’aconseguir regidors en distints municipis valencians.

Izaskun Bilbao, actual eurodiputada del PNB, serà la cap de llista d’aquesta Coalició. Li seguiran el canari Luis Guillermo Padilla, fins fa poc viceconseller d’Exteriors a l’arxipèlag; i el gallec Juan Carlos Piñeiro, vinculat a la UGT i secretari general de Compromís per Galícia. La primera balear de la llista és la número cinc, Maria del Mar Llaneras, que també aspira a obtenir la regidoria del PI per la localitat mallorquina d’Artà (Llevant). El primer valencià, Lluís Bertomeu, serà el número vuit. Aquest expert en comunicació corporativa també és conegut per haver militat al Partit Popular -ara ho fa a DV- i pels seus articles a La Vanguardia.

Si el nacionalisme moderat de centre i de dreta ho liderarà el PNB a Europa, Esquerra Republicana desenvoluparà aquest paper amb l’independentisme socialdemòcrata. Ho farà amb la candidatura Ara Repúbliques, que també està integrada per EH Bildu i el Bloque Nacionalista Galego com a partits més reconeguts. Alhora, també hi ha Ara Canàries, Andecha Astur i els aragonesos de Puyalón. El 2014, Esquerra Republicana es va presentar amb la candidatura de l’Esquerra pel Dret a Decidir. Va traure 630.000 diputats i dos escons: l’independent Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall, que militava Nova Esquerra Catalana i que encara no havia fet el pas a ERC pel que fa a l'afiliació.

Pel que fa a la resta de formacions esmentades, el 2014 concorrien separades d’ERC en la candidatura Els Pobles Decideixen, liderada per Josu Juaristi, d’EH Bildu. Només ell va eixir escollit eurodiputat gràcies als 325.000 vots que van obtenir. Enguany, la llista la lideraran el pres polític i president d’ERC Oriol Junqueras; l’actual portaveu de Sortu i històric polític d’Herri Batasuna Pernando Barrena; Diana Riba, parella del també pres polític Raül Romeva; l’actual eurodiputat per ERC Jordi Solé i la també eurodiputada Ana Miranda, del BNG. El primer valencià de la llista anirà al número 14: serà Guillem Agulló Lázaro, històric militant de la desapareguda Unitat del Poble Valencià i pare del jove antifeixista assassinat per militants de l’extrema dreta l’any 1993.

Pel que fa a altres partits perifèrics i de perfil nacionalista o sobiranista, la llista amb més possibilitats de traure representació és Compromís per Europa. Ja ho va fer el 2014 amb la coalició Primavera Europea, que va aconseguir 300.000 vots. L’eurodiputat escollit, el valencià Jordi Sebastià, tornarà a liderar una llista integrada per Compromís, Més per Mallorca, els gallecs d’En Marea, la Chunta Aragonesista, Nova Canàries, el Partit Castellà, els Verds d’Europa, Coalició Caballas (de Ceuta), Coalició per Melilla i altres dues candidatures meridionals: Iniciativa del Poble Andalús i Esquerra Andalusista. Darrere de Jordi Sebastià concorreran, en les llistes, la gallega Lidia Senra, el canari Faneque Javier Hernández, la diputada de Compromís Isaura Navarro i Alice Weber, de Més per Mallorca, qui també aspira a l’alcaldia d’Inca (Raiguer) en les properes eleccions municipals.

Més perifèries

Enguany es presenta, també, Pirates de Catalunya, un partit que el 2014 no va arribar a aconseguir 40.000 vots en tot l’Estat -i per tant cap diputat. Rèplica del moviment Pirata Internacional, sorgit a Suècia el 2006, aquesta formació semidesconeguda tindrà presència en alguns municipis aquest 26 de maig. Per exemple a Girona, on compartiran la candidatura Guanyem amb la CUP i MES, entre altres partits. Pirates es presenta com un partit que defensa la democràcia directa, els mecanismes de transparència i l’accés al coneixement «per aconseguir una societat lliure i informada que permeta una bona implementació de la democràcia directa», segons expliquen al seu portal web. El seu cap de llista, Carlos González Iglesias, està integrat en el Comú de Lleida. Es tracta d’una llista alternativa partits tradicionals que va assolir dos regidors a la Paeria el 2015 i que enguany, amb la integració de Catalunya en Comú i Podem, aspira a ser determinant en les municipals perquè Lleida siga governada pels partits que hi ha a l’esquerra del PSC o perquè els socialistes canvien de socis, atès que a hores d’ara governen amb Ciutadans.

Sí que obtindrà eurodiputats la confluència de Podem. És d’àmbit estatal, però compta amb la suma dels seus socis habituals: Catalunya en Comú i Iniciativa per Catalunya, tot i que el 2014, ICV i Podem anaren per separat. La cap de llista de la coalició serà l’extremenya María Eugenia Rodríguez Palop, professora de Filosofia a la Universitat madrilenya Carles III. El primer català de la llista és Ernest Urtasun, d’Iniciativa per Catalunya, que també va ser triat diputat europeu el 2014 amb la confluència L’Esquerra Plural, que va traure sis diputats, més d'un milió i mig de vots. Pel seu compte, Podem va assolir, el 2014, cinc diputats gràcies als 1.250.000 vots, el 10% del total. Va ser tot just quan el partit morat va esclatar electoralment en les primeres eleccions en què concorria. Enguany, es pronostica que el resultat de la confluència seria d'entre 13 i 15 diputats. Més alt, per tant, que les dues coalicions juntes el 2014. La primera valenciana de la llista serà la número set, Esther Sanz, membre de Podem. Cap mallorquí concorrerà en aquesta coalició.

Més enllà de les llistes que representen diverses nacionalitats de l’Estat i les d’àmbit estatal que incorporen partits de distints territoris, n’hi ha també un parell que representen, per separat, dues demarcacions. Una és Andalusia per Sí, hereu de l’històric Partit Andalusista, present en diversos municipis del sud peninsular i desaparegut el 2015. En les darreres eleccions andaluses del 2 de desembre, Andalusia per Sí va rebre només 22.000 vots, el 0,61%, sense obtindre cap escó. Més desconeguda és la candidatura Extremenys PREX CREX, coalició del Partit Regionalista Extremeny i Convergència Regionalista Extremenya. Compten amb 13 alcaldies i 94 regidors arreu d’Extremadura, només per sota de PSOE, PP i la coalició de Podem-Esquerra Unida. A les eleccions autonòmiques del 2015 van arribar als 9.000 vots, sense aconseguir cap representant a la cambra territorial.

Els partits amb més possibilitats

Per primera vegada, el Partit Popular i el PSOE presentaran catalans com a caps de llista a les eleccions europees. Els conservadors aniran amb Dolors Montserrat, exministra de Sanitat, com a número u. Com a dos repetirà el valencià Esteban González Pons i com a nou anirà la mallorquina María Rosa Estarás, vicepresidenta del Govern balear de Jaume Matas (2003-2007) i natural de Valldemossa (Serra de Tramuntana). Estarás podria repetir com a eurodiputada, càrrec que desenvolupa des del 2009. El PP va ser la formació més votada el 2014 a les europees, amb més de quatre milions de vots i 16 escons. Fins al número 16 no hi ha cap altre candidat català, valencià o illenc. Cal destacar, però, el número 12, que serà Leopoldo López Gil, pare de l’opositor veneçolà.

Pel que fa als socialistes, ara aspiren a ser la força més votada arreu de l’Estat al Parlament Europeu. En les darreres eleccions van obtenir 14 diputats -dos menys que el PP- i 3,6 milions de vots. Un fracàs electoral que va suposar la marxa del recentment desaparegut Alfredo Pérez Rubalcaba com a líder del PSOE i la de Pere Navarro com a secretari del PSC. Ara esperen millorar el resultat -tal com ja van fer el 28 d’abril- amb Josep Borrell com a número u. L’expresident del Parlament Europeu (2004-2007) i ministre espanyol d’Afers Exteriors en funcions tornarà a representar el seu partit a Europa després de desenvolupar una tasca polèmica al Ministeri. També repetirà com a eurodiputat, previsiblement, Javi López, membre del PSC que anirà com a número quatre. Fins al número 17 no hi ha cap altre diputat del país. Aquest lloc l’ocupa la mallorquina Alícia Homs, assessora de la Conselleria de Treball del Govern Balear. El número 20 serà per al primer valencià de la llista: Domènec Miquel Ruiz-Devesa, natural de Xàbia (Marina Alta).

El 2014, Ciutadans va obtenir només dos diputats a la cambra europea. El seu resultat el va duplicar UPyD, avui en plena liquidació. Enguany, Ciutadans acull UPyD en la llista i mirarà, fins i tot, de superar el Partit Popular, després de la retallada de distàncies del passat 28 d'abril. El seu cap de llista serà Luis Garicano, referent del partit taronja en matèria econòmica. El candidat del país més ben posicionat de la formació és José Ramón Bauzà, expresident de les Illes Balears amb el PP (2011-2015) i exsenador, un dels fitxatges estrella de la formació després que el PP li tancara la porta a concórrer en qualsevol llista electoral. Segurament, Bauzà obtindrà escó a Brussel·les. També hi podria accedir al càrrec el català Jordi Cañas, diputat al Parlament de Catalunya entre 2010 i 2014, que anirà sisé. La primera valenciana de la llista està al número 39. Es tracta de Maria Isabel Torres Limiñana, natural de l’Alfàs del Pi (Marina Baixa). Com a curiositat, aquesta llista la tancarà el filòsof Fernando Savater, una de les veus més radicals contra el catalanisme.

De més radicalitat i de menys prestigi és el periodista Hermann Tertsch, que serà el número tres de la llista europea de Vox. El partit ultra va aconseguir vora 250.000 vots en les europees de 2014. Enguany, segur, multiplicarà els suports i el seu paper serà interessant d’analitzar en un context en què l’extrema dreta podria sumar una majoria important de diputats a l’eurocambra. L’advocat barceloní Jorge Buxadé -excandidat de la Falange Española de las JONS a Tarragona i antic assessor del PP- liderarà la llista del partit ultradretà, que no incorpora més candidats del país fins al número 14, on hi ha María del Mar Cambronero, professora de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mallorquí Juan Nigorra, empresari, serà el número 16. I la primera valenciana de la llista està al número 29, María de los Llanos Massó Linares, que ha esdevingut diputada a les Corts valencianes, atès que anava de número u per la demarcació de Castelló.

Altres curiositats

A la dreta de Vox hi haurà la candidatura de la Falange Espanyola de las JONS, Alternativa Espanyola, La Falange i Democracia Nacional. La liderarà una persona amb cognoms de referència en aquest espai polític. Sáenz de Ynestrillas. Però no serà Ricardo, sinó el seu germà Martín. Li acompanyen dues familiars d’un altre històric, el dirigent de Fuerza Nueva Blas Piñar. Són les seues filles María del Valle, que anirà de número quatre; i María Fernanda, número 19. El 2014, la Falange Española de las JONS no va arribar als 22.000 vots.

D’altra orientació ideològica són Actúa i Izquierda en Positivo. El primer partit, impulsat per l’exlíder d’Esquerra Unida Gaspar Llamazares i pel jutge Baltasar Garzón, va assolir només 30.000 vots el 28 d’abril arreu de l’Estat. Ara, el jutge anirà de sisè en la llista europea que liderarà María Garzón Molina, la seua filla. Izquierda en positivo és el partit d’un altre històric d’Esquerra Unida, Paco Frutos, que va dirigir el Partit Comunista entre 1998 i 2009. Amb un discurs netament anticatalanista, aquest nou partit va aconseguir 3.400 vots al Congrés en les últimes eleccions generals. Ara el liderarà, a les eleccions europees, l’activista Javier Couso, qui és eurodiputat independent des de desembre de 2017, quan va trencar amb Esquerra Unida, coalició que representava a l’eurocambra.

Aquestes són algunes de les curiositats de les eleccions que menys estimulen a la ciutadania: les del Parlament Europeu, que tindrà 59 polítics escollits a l’Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.