Veneçuela

Com en temps de la Guerra Freda

El president interí Juan Guaidó va errar els càlculs en la seva fracassada revolta contra el dirigent Nicolás Maduro. En aquest conflicte els EUA estan actuant com uns aficionats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'endemà de l'aixecament fallit contra Nicolás Maduro, Elena Medina, de 51 anys, està ajupida, esgotada, sobre un mur davant d'un gratacels de l'avinguda Francisco de Miranda, a Caracas. Està en dansa des de primera hora del matí; ve de Catia, un enorme barri pobre del nord-oest de la capital veneçolana.

Amb escepticisme veu com els seguidors del líder opositor Juan Guaidó es dirigeixen en massa cap a la següent manifestació del seu ídol. "Fent marxes de protesta no es fa caure un govern", diu Medina. Després es posa dreta i es barreja entre els manifestants.

Aquesta és la paradoxa de Guaidó: d'una banda, l'home que al gener, apel·lant a la constitució, es va proclamar president interí i ara ha intentat un canvi de règim amb suport militar, ha hagut d'entomar la major derrota que havia viscut mai; però, de l'altra, l'endemà els seus seguidors tornen a sortir al carrer en favor del seu ídol i criden d'alegria com si no hagués passat res.

Al ple del sol del migdia Guaidó es troba en un lloc de l'est de Caracas dominat per l'oposició i difon un missatge d'optimisme. "Si mantenim la pressió al carrer, ens acostarem al nostre objectiu!", crida Guaidó. La gent entona "Presidente, presidente!". Però ara mateix la caiguda del seu adversari, Nicolás Maduro, sembla més lluny que mai.

Dimarts Guaidó havia proclamat "la partida final" en la lluita contra Maduro. En el vídeo que de bon matí es va difondre per tot el país com la pólvora a través de les xarxes socials, darrere seu apareixien soldats que presumptament havien passat al seu bàndol. També hi sortia Leopoldo López, fins ara el pres polític més famós de Veneçuela. Els seus carcellers l'havien deixat en llibertat després de cinc anys d'empresonament i, suposadament, s'havien unit a Guaidó.

Però al final d'aquell dia confús i caòtic, Guaidó es va haver d'amagar dels esbirros de Maduro, i López es va refugiar amb la seva dona i una filla a la residència de l'ambaixador espanyol. Maduro havia vençut: envoltat dels seus generals va aparèixer a la televisió estatal i va criticar l'"intent de cop d'Estat" del seu contrincant.

Que potser Guaidó havia subestimat el seu oponent? L'acció, aparentment improvisada, va ser producte de la desesperació perquè estava a punt de ser empresonat? O els nord-americans, els seus aliats, li havien donat falses esperances?

"Forces estrangeres" van impedir la caiguda de l'autòcrata veneçolà, va anunciar Guaidó dimecres en un vídeo enregistrat apressadament en un lloc desconegut. Abans el secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo, havia declarat que hi havia un avió preparat per transportar Maduro a l'exili a Cuba, però que Rússia l'havia convençut de quedar-se al país. Maduro ho va desmentir.

Washington transmet la sensació que a Veneçuela el món viu un retorn de la Guerra Freda. Precisament el govern de Donald Trump, que es considera aïllacionista perquè es vol mantenir allunyat dels conflictes que hi ha a l'estranger, en el cas de Veneçuela amenaça amb un bon cop de garrot: Pompeo va comunicar dimecres que era possible una intervenció militar.

Alguns dels assessors de Trump són veterans de la Guerra Freda, com Elliott Abrams, que als anys vuitanta va relativitzar els crims de guerra de l'exèrcit nord-americà en la guerra civil al Salvador i que va organitzar el finançament secret dels contrarevolucionaris que des d'Hondures lluitaven contra el govern sandinista de Nicaragua.

Però Moscou i l'Havana neguen que moguin els fils a Caracas, i el govern dels EUA no aporta proves que sigui Moscou qui va frustrar el triomf de Guaidó. De l'afirmació que el ministre de Defensa, Vladimir Padrino, i altres col·laboradors de Maduro volien canviar de bàndol tampoc no n'hi ha cap prova.

Sembla com si els nord-americans haguessin calculat malament en l'estratègia de Veneçuela i ara intentessin tapar el seu amateurisme. L'assessor de seguretat John Bolton va afirmar que Maduro estava envoltat de dissidents com "escorpins en una ampolla". L'estratègia dels EUA sembla evident: intenten sembrar la desconfiança entre els aliats de Maduro.

En la caiguda de Maduro, Bolton veu el primer pas per fer fora la "troica de la tirania", com anomena els règims d'esquerres de Veneçuela, Nicaragua i Cuba. L'oposició veneçolana veu en Trump el seu aliat més important. És difícil sondejar quin és efectivament l'abast de la influència de russos i cubans a Veneçuela. Moscou subministra armes a Caracas, i la companyia energètica Rosneft hi extreu petroli. Segons algunes informacions, ja fa mesos que mercenaris russos van viatjar cap a Veneçuela per protegir Maduro, però per Veneçuela Putin no s'arriscaria a entrar en un conflicte amb els EUA.

Per a l'Havana Maduro és molt més important. Caracas subministra als seus aliats socialistes petroli a preus avantatjosos. Si perden l'ajuda de Veneçuela, probablement Cuba entraria en un nou "període especial" com després de la caiguda de la Unió Soviètica a començament dels anys noranta, quan la crisi de subministrament es va agreujar dràsticament. L'ex-cap d'Estat Raúl Castro ha alertat recentment els seus compatriotes que a Cuba l'esperen novament temps durs.

El líder revolucionari Fidel Castro i el tribú de la plebs veneçolà Hugo Chávez, morts tots dos, havien somiat fusionar els dos països en un únic Estat revolucionari. Chávez va fer venir desenes de milers de metges cubans al país. Va cobrir llocs clau a l'aparell de seguretat amb militars i membres dels serveis secrets cubans. Els cubans supervisen l'expedició de documents d'identitat i es diu que controlen els serveis secrets militars.

A Fuerte Tiuna, la base militar més gran del país, hi ha tres-cents soldats cubans, afirma un exgeneral veneçolà en conversa amb Der Spiegel. Fan activitats sobretot d'assessorament i intel·ligència. Que tan sols uns pocs soldats hagin passat al bàndol de Guaidó es deu al fet que els cubans han construït un "sistema perfecte d'espionatge" a les casernes veneçolanes.

El principal col·laborador de Maduro –afegeix– no són els russos, sinó les forces de seguretat cubanes, que sufocarien qualsevol revolta amb brutalitat, com van explicar també opositors veneçolans en conversa amb el ministre d'Exteriors alemany, Heiko Maas, que la passada setmana ha viatjat a la zona. Volen que la Unió Europea i els Estats americans del Grup de Lima facin pressió conjuntament contra l'Havana.

Recentment, Washington ha reactivat algunes armes de l'arsenal de la Guerra Freda, i la gent de Trump vol castigar l'Havana amb més sancions pel suport a Maduro. Les mesures anunciades afectarien sobretot empreses europees que han invertit en el turisme a Cuba. Per això la UE rebutja l'actuació dels EUA contra l'Havana. En privat els diplomàtics europeus es pregunten si no va ser precipitat reconèixer Guaidó immediatament.

Els europeus estan davant un dilema: d'una banda, no volen fer costat a Trump en una croada ideològica que podria causar agitació a tota la regió; però, de l'altra, no volen quedar-se mirant com el règim de Maduro porta el país a l'abisme. Veneçuela disposa de nombroses vinculacions històriques i econòmiques amb Europa.

Des del punt de vista de l'oposició té sentit intensificar les sancions contra Maduro i el seu entorn més proper, segons va informar el ministre Maas després d'una trobada amb opositors a Maduro. "Aquesta és una qüestió sobre la qual a Europa hem de parlar amb els nostres socis", va dir el ministre. "Ho hem d'analitzar seriosament". S'està contemplant, entre altres coses, la imposició de sancions contra persones concretes de la camarilla de Maduro.

El temps s'acaba, ja que Maduro aprofita la seva victòria per etapes sobre Guaidó per refermar el seu poder. I amenaça el seu contrincant: tres fiscals especials presentaran càrrecs contra els responsables de l'intent fallit de cop d'Estat. La repressió contra els seguidors de Guaidó s'ha intensificat dràsticament. Dijous un tribunal va decretar novament l'empresonament del dissident López.

Després de les manifestacions de solidaritat envers Guaidó del dimecres uns esbirros vestits de negre de les forces policials especials, tristament famosa per la seva brutalitat, van perseguir opositors. En enfrontaments als carrers de Caracas hi va haver trets, com a mínim una manifestant va morir i més de cinquanta persones van resultar ferides.

Els soldats que havien passat al bàndol de Guaidó s'han submergit en la clandestinitat. Vint-i-cinc militars han buscat refugi a l'ambaixada brasilera. Guaidó es troba en parador desconegut i, pel que es diu a Caracas, cada nit dorm en un lloc diferent.

Els seus seguidors, però, no donen la batalla per perduda. "És com una balança", diu José Terán, un estudiant de 24 anys. "Un dia es decanta a favor nostre i l'endemà a favor de Maduro". Aquest jove va abandonar la manifestació de Guaidó a temps i va escapar-se dels esbirros del règim. Ara està recolzat a les reixes de l'estació de metro de Chacao; porta la roba suada i bruta. Quan Guaidó convoqui la següent manifestació, ell voldrà ser-hi un cop més: "Jo continuaré als carrers fins que caigui Maduro".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.