Turisme

La taxa turística, un impost en guaret

No hi haurà taxa turística al País Valencià durant 2018. Finalment els socialistes han convençut Compromís per rebutjar la proposta de Podem d'aplicar un gravamen als visitants. El lobby hoteler torna a guanyar la partida. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abans de ser president de la Generalitat, Ximo Puig va ser alcalde de Morella durant 17 anys. Al llarg del seu mandat, la capital dels Ports va transformar-se de manera notable. La rehabilitació del seu ric patrimoni històric i la transformació del teixit econòmic han permès a aquesta ciutat emmurallada convertir-se en un dels principals atractius turístics de l’interior del País Valencià. La mutació va ser gradual: primer es va rehabilitar el castell, després es va obrir un museu paleontològic, a continuació s’il·luminà la muralla... Els carrers més cèntrics començaren a omplir-se de turistes i ací i allà s’obriren tendes i allotjaments destinats a satisfer les necessitats dels visitants. En la línia d’embellir la ciutat, Puig i el seu equip de govern van decidir restringir el trànsit rodat al centre històric. La idea rondava pel cap de l’actual president de la Generalitat des de principis de 2000 però no fou fins a l’estiu de 2003 que s’implementà.

Al darrere de tot plegat hi havia un càlcul electoral. Uns mesos abans, Puig havia revalidat la majoria que tenia al consistori i tenia per davant quatre anys per esmorteir les crítiques veïnals derivades d’aquella mesura restrictiva. Com és habitual en aquests casos, els comerciants s’ho van prendre a la valenta. Van haver de passar uns mesos perquè tothom s’acostumara a la nova norma. Al cap de quatre anys, en celebrar-se els comicis municipals, Puig va millorar els seus resultats electorals a Morella. La restricció del trànsit al bell mig de la ciutat no li havia passat cap factura i tothom havia integrat aquella mesura a la seua vida diària.   


Ara Puig també està a favor d’aplicar el principi de precaució en el que fa referència a la taxa turística al País Valencià. Les eleccions de 2019 s’albiren a l’horitzó i el morellà s’estima més aparcar una mesura que, sobretot a les comarques més meridionals, té un batalló de detractors. El sector hoteler —i sobretot el potentíssim sector hoteler de Benidorm, amb 35.628 places turístiques— hi està absolutament en contra i els socialistes temen una revolta que malmeta les seues opcions electorals. “Podem parlar-ne, però no fem res fins després de 2019” és la màxima que impera entre els del puny i la rosa. I recorden el que va passar a les Balears: al territori veí, l’any 2002, el socialista Francesc Antich va implantar l’anomenada ecotaxa, que gravava les pernoctacions turístiques. La campanya en contra del sector hoteler i del Partit Popular va fer forat: en les eleccions de l’estiu de 2003, els conservadors van recuperar la majoria absoluta i el Pacte de Progrés, i amb ell les esperances de continuar aplicant polítiques progressistes, va saltar pels aires. L’experiència balear provoca calfreds a Blanqueries.  

 
De moment, però, a la seu del PSPV-PSOE poden estar tranquils. La setmana passada Compromís, que fins ara havia vacil·lat a aquest respecte, es va abstenir en la comissió d'economia de les Corts on es debatia si aplicar o no aquest impost als visitants. La proposta l'havia plantejada Podem. La taxa turística que primerament proposaven els de la formació lila era força ambiciosa. Després, i en vistes a un possible acord amb Compromís, van rebaixar-ne l'ambició. De res, però, no va servir. A última hora els valencianistes es van alinear amb els socialistes i van acabar abstenint-se en la votació de la comissió d'economia de les Corts on es debatia el tema, a desgrat d'una part de Compromís -on cal incloure l'alcalde de València, Joan Ribó- que veia  amb bons ulls una iniciativa d'aquestes característiques.  De fet, el passat setembre, amb motiu del debat de política general, els valencianistes van votar, junt a Podem, una resolució on emplaçaven el Consell a aprovar un impost d'aquestes característiques. D'això fa menys de tres mesos. L'estabilitat del govern del Botànic, però, s'hi ha acabat imposant. 

 

Al capdavall, als socialistes tot aquest debat els incomoda. Temen una revolta dels hotelers que, en contagiar l’opinió pública, malmeta les seues expectatives electorals. I consideren, a més, que afegir una taxa a les tarifes habituals alentisca l’arribada de visitants. “Els nostres mercats són molt sensibles als preus i no podem arriscar-nos”, assegura Francesc Colomer, director de l’Agència Valenciana de Turisme. Qui va ser alcalde de Benicàssim considera que és un error posar el focus en la taxa turística, quan hi ha problemes d’intrusisme i de regulació que encara no s’han abordat. “Si volem treballar l’hospitalitat, no em sembla que aprovar un impost sobre els visitants siga la millor de les opcions”, argumenta.


 

L’exemple mediterrani


A l’Estat espanyol, només el Principat i les Illes s’han atrevit a implantar aquesta mesura impositiva. Els primers ho fan des de l’any 2012. A les Balears, el govern de Francina Armengol va reintroduir la mesura l’estiu de 2016. Tant en un cas com en l’altre, la contestació ha sigut menor. No s’ha de perdre de vista que la massificació turística ha esdevingut, en tots dos territoris, un problema que afecta directament els veïns, així que la taxa turística és percebuda amb bons ulls per l’opinió pública.


Al capdavall, catalans i balears no han fet més que aplicar una mesura que, a Europa, fa temps que va deixar de ser una extravagància. París en fou pionera, l’any 1994, i des d’aleshores s’ha estès a molts altres indrets. A Holanda, el pagament oscil·la entre els 0,55 i els 4,76 euros; a Berlín s’aplica un increment del 5% sobre la factura; a Lisboa el turista ha de desembutxacar un euro, independentment de la categoria de l’establiment; a Venècia, els qui s’hostatgen en un hotel de cinc estreles han de pagar 3,5 euros per dia. En els casos català i balear, el debat a propòsit de la conveniència de la taxa està superat. L’experiència ha demostrat a bastament que l’existència d’aquest gravamen no afecta la demanda.

Una turista fa fotos amb el Miquelet al rerefons.

De fet, tant en el cas balear com en el català, d’ençà que se n’aprovà l’existència, la taxa s’ha modificat per gravar més modalitats turístiques. L’any passat, per exemple, el Govern català modificà a l’alça les tarifes dels pisos turístics, alhora que gravava els creuers que atraquen menys de dotze hores (fins ara n’estaven exempts). Aquesta última modificació també l’ha introduïda Francina Armengol a les Balears de cara a 2018. Alhora, s’han duplicat les taxes que es paguen en la resta d’establiments turístics. Amb aquest augment, el departament que dirigeix Biel Barceló espera recaptar fins a 120 milions d’euros. La Conselleria de Turisme ha promogut aquest canvi després de constatar que “la taxa està absolutament normalitzada”, segons Barceló.


Els diners recaptats van a parar a un fons comú que es redistribueix als municipis i que es destina a la regeneració i el manteniment dels serveis turístics. L’any 2016 la hisenda catalana va recaptar per aquesta via 47,7 milions d’euros, això és un 8,6% més que l’any anterior. En total, des que a finals de 2012 començà a aplicar-se la mesura, la quantitat aconseguida suma 174,6 milions d’euros. A les Balears, la xifra per 2016 arriba als 40,2 milions d’euros. S’ha de tenir en compte que l’impost va començar a cobrar-se a mitjan any. Per aquest any, arribarà als 100 milions d’euros, una quantitat que, segons la previsió del departament que dirigeix Barceló, s’incrementarà fins als 120 milions, gràcies a l’increment en les tarifes abans explicat.


La taxa turística, doncs, no està en discussió. Sí que ho està, en canvi, la manera com es redistribueixen els diners. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, fa temps que reclama una més gran participació en el fons. El 2016 els establiments de la capital van recaptar 24,9 milions d’euros, gairebé la meitat del total català. En canvi, només els van correspondre 9,5 milions d’euros. El consistori aspira, de fa temps, a gestionar el 100% dels diners recaptats.

 

Trencar resistències


L’exemple català i balear es mira des de la distància al País Valencià. La qüestió ha tornat a l’agenda política gràcies a Podem. A finals de novembre la formació lila va amenaçar amb no donar suport al projecte de pressupostos de la Generalitat per a 2018 si no s’incloïa un gravamen als turistes. La seua proposta inicial passava per articular un impost mixt, això és un impost amb un tram fix autonòmic d’obligat pagament —que es destinaria a finalitats que afectaren les competències autonòmiques— i un tram municipal opcional. Les tarifes autonòmiques plantejades per Podem anaven des dels dos euros per persona i dia en els hotels de cinc estreles fins als 0,5 euros de les cases rurals. Segons el partit que lidera Antonio Estañ, només en el tram autonòmic es podrien recaptar entre 30 i 40 milions d’euros. Aquests diners, segons la proposta de Podem, s'havien de destinar a la millora dels serveis i les infraestructures turístiques; la lluita contra la precarietat laboral, l’intrusisme i el frau en el sector; i la promoció del medi ambient i el desenvolupament d’un turisme sostenible.

 

La massificació turística a València ha provocat la reacció dels veïns.


La proposta de Podem, però no convencia Compromís i en absolut no agradava als socialistes. Els valencianistes van posar aleshores sobre la taula una alternativa:  un impost que només contemplava l’existència d’un tram municipal. En aquest cas, la Generalitat es limitava a aprovar un marc legal perquè cada ajuntament decidira si crear o no aquest tribut. És a dir, posaven la pilota damunt del teulat dels governs locals. Dins la formació hi havia el convenciment que si València l'aplicava -com havia manifestat el mateix Ribó- es generaria un efecte contagi entre la resta de municipis. 

 

Els models plantejats pels uns i els altres, en primera instància, doncs, diferien. Però Podem va accedir a aigualir la seua proposta en pro d'un acord. Els de la formació lila presentaren una contra-proposta a Compromís: mantenien el seu model de tribut mixt, però amb una moratòria de dos anys per a l'aplicació del tram autonòmic. De res, però, no va servir. Finalment els valencianistes optaren per deixar morir aquesta iniciativa. La qüestió tornarà a debatre's en el plenari de les Corts del pròxim 18 de desembre però és del tot improbable que tire endavant. 

 


A Morella, poble nadiu del president, fa temps que els visitants —que no poden circular pel centre— han de pagar un euro en cap de setmana per estacionar a l’Albereda, una gran esplanada de terreny públic a la falda del seu emblemàtic castell. És una mena de taxa turística, de la qual només estan exempts els veïns de la comarca. Tothom s’hi ha conformat i els turistes continuen passejant-se pels seus carrers empedrats sense que l’euro que cal pagar per estacionar els haja desincentivat. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.