Política

Ciutadans i la trampa del "feminisme liberal"

És un manifest feminista? Existeix el feminisme liberal? Entronca amb el que proposen els d'Inés Arrimadas? Què cerca la formació taronja amb la presentació d'aquesta proposta? Analitzem el decàleg presentat per Ciutadans a partir de l'anàlisi de Marta Roqueta, Maria Medina i Jule Goikoetxea.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Es coneix com a purplewashing aquella acció de brandar la bandera del feminisme només amb la voluntat de blanquejar una altra conducta o per un interès espuri. Aquesta és una de les crítiques que els darrers dies s'ha llançat contra el decàleg de "feminisme liberal" presentat per Ciutadans el cap de setmana passat, just una setmana abans de la vaga general feminista del dia de la dona treballadora. Així doncs, s'ha qüestionat si, amb aquesta iniciativa, la formació taronja no estava mirant la reivindicació feminista pel forat d'un ral. Fins i tot, s'ha posat en entredit si realment existia el feminisme liberal que proclamaven.

Liberal o neoliberal

Anem a pams. Existeix un feminisme liberal? Sí, i és dels més antics. La filòsofa Jule Goikoetxea, experta en qüestions de gènere, exposa que "el feminisme comença a desenvolupar-se amb l'inici de l'estat modern i el capitalisme" i que, per tant, "la primera onada feminista és majoritàriament liberal". Aquí s'hi inclourien bona part de les sufragistes i les dones de la Revolució Francesa.

Maria Medina, doctora en filosofia amb la tesi 'Género y management en el marco neoliberal. Un análisis crítico para la emergencia de liderazgos feministas', detalla, però, que aquest adjectiu es refereix, especialment, al feminisme que apareix als EUA als anys 60 i 70 i que "té molt a veure amb una individualització del feminisme. És a dir, a considerar que les dones són éssers individuals capaços d'aconseguir el mateix que els homes". Així, aquest corrent del feminisme treballaria sobretot per aconseguir una igualtat formal i legal entre homes i dones. "El posit liberal, com que està molt relacionat amb la història d'occident, el tenen també altres feministes que no s'identifiquen com a tal", afegeix Marta Roqueta, analista i màster en Estudis de Gènere a l'School of Oriental and African Studies.

Seu de les sufragistes de Cleveland el 1912 / Library of Congress



Medina, però, matisa que en l'actualitat caldria parlar de feminisme neoliberal: "dir que és feminisme liberal quan el context social que li dona sentit no és el mateix dels anys 60 i 70, sinó que és molt més precari, no encaixa". Aquesta qüestió la reforça també Goikoetxea que posa èmfasi en destacar que Ciutadans no és un partit liberal, sinó neoliberal perquè "en general és molt més misogin, homòfob, trànsfob, antisocialista, antianarquista que els liberals que l'han precedit i que sovint associem a la socialdemocràcia".

Ho explica de forma molt gràfica la periodista amb pseudònim Barbijaputa en un article a eldiario.es on també parla del decàleg de C's: "Avui dia, podrit el liberalisme: podrit el feminisme liberal, com no podia ser d'altra manera. De totes maneres, el que avui s'entén com a feminisme liberal, tampoc és en gran part el que defensa Ciutadans".

En qüestió

En aquest punt apareix la segona qüestió. És Ciutadans un partit feminista? Goikoetxea ho té força clar. Per ella, Ciutadans no pot presentar un manifest de feminisme liberal "perquè no és liberal i perquè són homòfobs, xenòfobs i trànsfobs. Un partit amb aquestes característiques no pot ser feminista". Així, a parer seu, "el debat no és si existeix un feminisme liberal ni si aquest és feminista. El debat és que Ciutadans, ni és liberal ni és feminista".

Roqueta ho veu d'una manera diferent. Considera que no és positiu dir si una cosa és o no és feminisme perquè, sinó "li dones una aura moral que no té. Considero que sí que poden entroncar amb una tradició. Sí que pot ser feminisme perquè el feminisme occidental encara té pòsits racistes, classistes i transfòbics. Si tu dius que això no és feminisme, et fas trampes al solitari. No parles d'una tradició de pensament, sinó d'un dogma. Això és perillós". Sí que considera, però, que és un feminisme que ha quedat enrere de les noves onades. "És com l'Internet Explorer del feminisme ara mateix", ironitza Roqueta fent referència al navegador de Microsoft que, els darrers anys, ha perdut pistonada en relació als seus competidors.

Superfície

Amb tot plegat, quan se surt dels termes globals o del posicionament binari, tant Roqueta com Goikoetxea i Medina coincideixen en la crítica al decàleg [consulta'l aquí] presentat per Inés Arrimadas i els seus.


De les propostes del decàleg, Goikoetxea manifesta que algunes sí que encaixen amb el feminisme liberal, però que d'altres són drets humans bàsics. Al seu entendre no es tracta "d'un decàleg seriós" ni homologable al feminisme liberal. Creu, per tant, que "és un manifest de 10 punts on simplement diuen que s'oposen al moviment feminista, ni tan sols se situen dins d'aquest".

Una altra de les qüestions que destaca Medina és que es tracta d'un document repetitiu. "Els punts 1, 2 i 6 diuen realment el mateix, que el feminisme és una causa de tots", relata aquesta filòsofa que explica que el text "bàsicament consisteix a fer creure que el feminisme, a diferència del que diuen les feministes boges, no és només de dones". Per ella, aquest argument no se sosté perquè "el feminisme de base és un moviment de transformació social que inclou a tothom". Detalla doncs que la finalitat d'aquesta operació és "anar contra les dones que ha protagonitzat el feminisme" i concreta que "és la tònica general de tots els punts".

Al seu torn, Marta Roqueta dibuixa tres eixos de crítica al decàleg. El primer és que assumeix que argument del neomasclisme com per exemple el de la guerra de sexes. "Diuen que el feminisme liberal no ho és. Però és que l'única guerra de sexes que hi ha és la del masclisme, el feminisme, en general, va en contra d'això".

El segon punt que discuteix Roqueta és la negació d'una estructura de poder perquè "diuen que en el moment que manifestes una estructura de poder victimitzes a les dones. Consideren que és una qüestió de tries i parlen d'aporderar a les dones". Això, considera que és limitat perquè "genera un discurs que ho redueix tot a l'individu: si no hi arribés, és perquè no t'has esforçat prou o no volies". Obvien, per tant, qüestions que han estat tant a l'ordre del dia i del debat públic com els micromasclismes. Per a Medina, això té com a objectiu "crear individus desarticulats que se centren en la meritocràcia. Si sóc una empresària i m'ascendeixen consideraré que és una victòria per a totes les dones. Però, això no és així. Una millora personal no implica major igualtat. No té en compte que el col·lectiu de dones és molt heterogeni i variat".

Roqueta posa sobre la taula aquest factor ironitzant: "sempre dic que les feministes que molen són les que estan mortes o les d'Aràbia Saudita". D'aquesta manera, fa referència al fet que el masclisme es va adaptant als nous temps. "Ara mateix, per molt masclista que siguis, ningú qüestiona el dret a vot. Actualment tenim un masclisme que no qüestiona gaire la igualtat formal", conclou.

Fora de la foto de grup, les altres fotos facilitades per C's als mitjans de l'acte de presentació del decàleg tenen a Albert Rivera com a protagonista /Ciutadans



Finalment, el tercer punt que qüestiona l'analista és la visió economicista del document i que es basa sobretot en qüestions laborals com la bretxa salarial i el sostre de vidre. Critica, doncs, que per exemple les polítiques de cures siguin plantejats en l'esfera reproductiva i prou. És a dir que "es fan polítiques de conciliació no perquè pensem que les cures són importants en si, sinó perquè no ens permeten treballar bé a les dones". Per a ella, aquesta visió és "limitada" i "desvaloritza les cures". A banda, recorda que "les feministes no blanques critiquen molt perquè es pensa només en l'ascens i la promoció de dones blanques".

Sobre aquesta visió econòmica, Goikoetxea detalla que el que habitualment ha fet el feminisme liberal per arribar a la igualtat entre homes i dones és a partir de l'assumpció per part de l'Estat del benestar de les tasques que habitualment feien les dones de forma no remunerada. Tanmateix, exposa la filòsofa, "Ciutadans no diu res d'això. Només demana que les dones es puguin enriquir tant com els homes". Per a aquesta professora de la Universitat del País Basc, el decàleg "en cap moment toca que el procés neoliberal -on s'inscriu C's- és un procés de privatització de tot que ha esdevingut públic. El neoliberalisme d'avui és misogin i patriarcal perquè és un procés de privatització de tot allò que s'ha aconseguit publificar i on hi ha tot allò que les dones fem gratuïtament, com les cures o les feines domèstiques".

Oportunisme

Quina és doncs, la finalitat que persegueix el decàleg de "feminisme liberal" presentat per Ciutadans?

"Si t'hi fixes, només tractes coses relacionades amb l'empresa com a carrera personal i el mèrit. El que realment els interessa és que si el feminisme té un gran ressò a la societat, vagi cap on els interessa, cap a la visió més mercantilista", argumenta Medina. Per a ella, l'onada feminista dels darrers anys els obliga a posicionar-se en aquest aspecte i per tant fan "un intent per no dir res dient alguna cosa". De fons, doncs, creu que "és un esforç per desacreditar certes postures feministes que cerquen una transformació social en comptes de maquillar la realitat amb lògiques neoliberals com les del decàleg". A parer seu, per tant, "no hi ha un interès real".

Segons Roqueta, el plantejament de Ciutadans pot atreure "perquè el feminisme té una tradició hegemònica i aquesta, a l'Estat espanyol l'ha tingut el PSOE. Tanmateix, aquest feminisme més institucionalitzat no s'ha aplicat bé". Així, igual que el feminisme alternatiu ha intentat guanyar espai amb aquests plantejaments, també des de Ciutadans es voldria intentar disputar l'hegemonia feminista als socialistes.

Una disputa electoral que, a la vegada, es juga també a la dreta. "Van cercant vots", sentencia Goikoetxea. Argumenta que de dones n'hi ha arreu, "els de dretes també tenen dones i han de veure com encaixen tota aquesta onada feminista de manera que no perdin vots de dones cap a l'esquerra". Finalment, destaca que Ciutadans presenta el decàleg "per diferenciar-se de Vox. L'única diferència que tenen és que Vox nega la violència masclista i ells no".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.