A la plaça major de Nous Barris, a Barcelona, tothom esperava la sortida de les dues figures mediàtiques de l'esquerra. Gabriel Rufián, cap de llista d'ERC a les eleccions estatals, i Irene Montero, líder de Podem, apareixien conjuntament per llençar un missatge als votants sobre l'amenaça d'una arribada de l'extrema dreta al Govern espanyol i la necessitat de collar al PSOE per a fer polítiques socials. «Algú creu que Catalunya serà indemne a la ràbia feixista?», preguntava Rufián, sota l'atenta mirada d'Oriol Junqueras, líder dels republicans.
L'acte d'obertura de la precampanya electoral visualitzava el tiquet estatal de Rufián i Montero, i també mostrava la fórmula d'ERC de cara a les eleccions espanyoles del pròxim 29 de novembre. Després d'estira-i-arronses entre la direcció nacional dels independentistes i la seva veu a Madrid, els republicans feien una aliança amb Podem, la qual s'integrava amb independents a les seves llistes. Aquesta solució s'adoptava després que Rufián insistís per bastir un front català d'esquerres, on també estigueren els comuns.
«Ens presentem a Catalunya sota la marca d'ERC i amb el millor candidat», afirma Isaac Albert, vicesecretari general de Comunicació i portaveu adjunt dels republicans. El dirigent independentista sosté que les formacions sobiranistes arrelades als seus territoris són les que tenen més capacitat per frenar l'extrema dreta. En aquest sentit, esmenta EH Bildu a Euskadi, el BNG a Galícia, Compromís al País Valencià i ERC a Catalunya.
La direcció republicana no descarta la cooperació amb altres forces progressistes, però en delimita les condicions. «Podemos entén que la força que millor pot defensar Catalunya i la seva gent, i aturar l'extrema dreta és ERC. Per això, no es presenta i demanarà el vot per ERC», explica. I afegeix: «La candidatura serà d'ERC, el programa també i els diputats que surtin escollits formaran part del grup republicà al Congrés». La discrepància amb Rufián no se situava en la conveniència de cooperar amb altres forces d'esquerres, sinó en l'abast que ha de tenir aquesta cooperació i en la capacitat de mantenir-hi una agenda nacional diferenciada. Albert defensa que ERC pot construir majories amb partits sobiranistes i amb formacions d'àmbit estatal sense renunciar a la seva autonomia.
«En aquesta lluita no només hem arrossegat el PSOE, sinó que també hem establert sinergies i hem construït majories amb altres forces sobiranistes d'esquerres d'arreu de l'Estat espanyol i també amb forces d'esquerres d'àmbit estatal», argumenta. El dirigent republicà també atribueix a aquesta estratègia avenços com els traspassos en matèria de Rodalies i el nou model de finançament. ERC els presenta com a exemples de la utilitat de la negociació parlamentària.
La utilitat de negociar amb l'Estat
Francesc-Marc Álvaro, fins ara diputat independent d'ERC al Congrés i, en aquests comicis estatals, cap de llista republicà al Senat per Barcelona, defensa que la singularitat nacional del partit és compatible amb la cooperació amb altres forces. Impulsor, amb Carles Campuzano, d'Esquerra Democràtica, considera que la representació catalana ha de conservar una agenda pròpia. «Catalunya és una nació política i això s'expressa en el seu sistema de partits de manera molt clara», sosté. Per a Álvaro, ERC no pot dissoldre's en un projecte estatal perquè la seva raó de ser és representar els interessos de la societat catalana.
Aquesta autonomia, tanmateix, no implica aïllament. Álvaro recorda que el partit ha de poder coordinar-se amb altres formacions quan comparteixi objectius, i considera legítim combatre l'extrema dreta des d'espais de cooperació. «A Madrid i a Brussel·les és bo que ERC faci la lluita contra els ultres al costat de partits amb els quals tingui sintonia», al·lega.
La seva posició connecta amb el debat sobre les aliances: preservar les sigles no és incompatible amb establir acords, però aquests no haurien de comportar la desaparició del perfil nacional dels republicans. En aquest sentit, Álvaro considera que ERC ha de mantenir una agenda pròpia i, alhora, participar en les majories que puguin afavorir els seus objectius.
La discussió sobre les coalicions condueix a una qüestió més profunda: què pot aconseguir realment un grup parlamentari petit? Álvaro respon que la capacitat d'incidència depèn de les majories necessàries per sostenir un govern i de la seva composició. «El nostre grup ha tingut una notable capacitat d'incidència, però això s'ha vist limitat —entre altres causes— per la diversitat ideològica i d'interessos de la majoria que va investir Pedro Sánchez», puntualitza. Els resultats de la negociació depenen, doncs, de la correlació de forces, de les concessions que es puguin obtenir i de la capacitat de convertir els compromisos en mesures efectives.
Reconstruir una majoria independentista
Més enllà de les aliances electorals i de la negociació parlamentària, ERC també afronta el repte de reconstruir una majoria social independentista. Álvaro defensa la necessitat de superar «el trauma d'un procés fracassat» i alerta del creixement d'Aliança Catalana. L'objectiu, encoratja, és recuperar un suport a la independència que superi folgadament el 50% de la població.
Junt amb el combat independentista, Albert reivindica ERC com la força capaç de defensar els drets nacionals de Catalunya i els interessos de les classes mitjanes i treballadores. La candidatura pròpia i la negociació amb altres partits formen part, des de la perspectiva de la direcció republicana, d'una mateixa estratègia: mantenir una representació diferenciada a Madrid i aprofitar les majories parlamentàries per obtenir avenços.
Les eleccions estatals del 29 de novembre posaran a prova aquesta aposta. ERC haurà de combinar la preservació de la seva identitat política amb la capacitat d'articular aliances, mentre el debat sobre l'abast de la cooperació amb les esquerres continua obert. De moment, la fórmula electoral dels republicans ha estat convertir-se en el pal de paller de l'esquerra a Catalunya i fer una entesa amb Podem a través de la seva integració en llistes com a independent. Amb Rufián com a cap de llista.