L’oportunitat de Pedro Sánchez

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les setmanes passen. El temps per acordar un pacte per investir Pedro Sánchez s’esgota. I el president del Govern espanyol en funcions sembla no voler fer cap pas per evitar repetir eleccions al Congrés i el Senat el 10 de novembre. Certament, el comportament del PSOE és inexplicable, perquè el context polític estatal i europeu avala plenament una coalició amb Unides Podem. L’últim exemple ha estat el d’Itàlia. Després de la desfeta de la coalició entre el Moviment 5 Estrelles i els ultradretans liderats per Matteo Salvini, ara l’M5S ha pactat el Govern amb el Partit Demòcrata. Certament, el partit fundat Beppe Grillo va desconcertar tothom quan va atrevir-se a formar Govern amb la Lega. Un pacte contra natura que estava destinat, únicament, al fracàs. Les circumstàncies han obligat els populistes i els demòcrates a una entesa inevitable per evitar mals majors. En una Europa infectada pel Brexit i per les decisions unilaterals i antidemocràtiques de Boris Johnsonque tenen el suport de la monarquia britànica—, pel discurs contra els immigrants amb un clar rerefons classista —liderat, precisament, per Matteo Salvini— i amb una nova crisi econòmica a tocar, evitar un govern d’extrema dreta ha de ser una prioritat. Als governants italians els ha calgut un any amb Matteo Salvini com a vice-primer ministre per adonar-se’n. A l’Estat espanyol no hauria de caldre cap experiència amb ministres de Vox o Ciutadans per haver de rectificar: els seus discursos i l’obra de govern a Madrid o Andalusia ja evidencien quines són les seues intencions si aconsegueixen governar a l’Estat. Aquesta possibilitat serà molt més gran si Sánchez no evita una nova convocatòria electoral.

El PSOE, a més, compta amb multitud d’exemples a l’Estat espanyol per emular un pacte d’esquerres a La Moncloa. Al País Valencià, a les Illes Balears, a Navarra, a Aragó, a les Illes Canàries o més recentment a la Rioja, els socialistes han hagut d’entendre’s amb altres forces d’esquerra —entre les quals sempre hi ha Unides Podem— per poder garantir un executiu progressista. Què impedeix al PSOE formar Govern a l’Estat espanyol i arriscar la seua majoria amb una nova convocatòria electoral, que, en el millor dels casos, només farà augmentar la seua distància envers Unides Podem però seguirà necessitant els vots del partit morat per garantir-se la investidura?

És inexplicable que, mentre Sánchez menysprea Unides Podem malgrat afirmar (amb paraules, no amb fets) que és el seu soci preferencial, el PSOE busque complicitat a l’altre costat del Congrés dels Diputats. Allà on hi ha la dreta incendiària, que, com sempre que es troba a l’oposició, acusa els socialistes de tots els mals possibles. Ahir era la “connivència” de José Luis Rodríguez Zapatero amb ETA. Avui són les enteses de Sánchez amb l’independentisme català (equiparat de forma barroera, malintencionada i inversemblant amb el terrorisme). No s’entén que Sánchez busque suports en aquells que sap que el faran caure tan prompte com siga possible. En aquells partits, com Ciutadans, que s’estimen més pactar amb els salvinis espanyols de Vox i amb un Partit Popular radicalitzat que no pas amb aquells amb qui el PSOE està obligat a entendre’s —i que van fer president Pedro Sánchez el juny del 2018.

No s’entén, perquè una nova convocatòria electoral només posaria en perill el futur polític de l’Estat. El PSOE sap, o hauria de saber, que unes noves eleccions només poden dificultar la situació. En les mans del PSOE està exercir la responsabilitat d’Estat de què sempre presumeix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps