Què hauria passat si, el dia de la dana, el País Valencià haguera tingut un servei meteorològic propi? Podria Protecció Civil prendre decisions més acurades quan venen temporals, si disposara de previsions més precises? Són preguntes que suren en l'aire d'ençà que el 29 d'octubre del 2024 el pitjor temporal registrat en la història recent del País Valencià va assolar la part central del territori. Probablement, pel seu passat eminentment agrícola i rural, la valenciana és una societat que mira molt al cel. També perquè l'historial d'aiguats i torrentades és llarg en aquesta franja de la Mediterrània. No és casualitat que l'espai de L'Oratge, a À Punt, es trobe entre les franges de màxima audiència de la cadena cada dia.
I, tanmateix, els valencians i les valencianes no tenim un servei meteorològic propi, com si tenen altres autonomies, com ara Catalunya, Euskadi o Galícia. Amb la voluntat de posar remei a aquest buit, Compromís ha presentat aquesta setmana a les Corts una proposició de llei per crear un Servei Meteorològic Valencià (MeteoVAL).
És la primera volta en quaranta-tres anys d'autonomia que es planteja una proposta de tal envergadura. I això, a pesar que l'article 49.1 preveu la possibilitat de desenvolupar aquesta competència.
És la primera volta que es planteja una iniciativa d'aquesta envergadura, a pesar que és una competència prevista a l'Estatut.
Tal com està plantejat per Compromís, el MeteoVAL tindria capacitat pròpia d'observació, anàlisi, predicció i divulgació. La seua existència, assegura el text presentat a les Corts, "respon a la necessitat d'articular una resposta territorial pròpia davant els reptes climàtics presents i futurs".
«El Servei Valencià de Meteorologia (MeteoVAL) s'inspira en els valors de servei públic, cooperació interadministrativa, excel·lència tècnica, accés lliure a la informació, compromís amb la comunitat científica i la restauració de la confiança institucional —diu la proposició de llei—. No pretén duplicar serveis ni substituir cap organisme estatal, sinó complementar, millorar i adaptar els recursos existents a les necessitats específiques del territori valencià, mitjançant col·laboració amb universitats, ajuntaments, centres d'investigacions i altres agents socials i ambientals». El MeteoVAL seria una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia adscrita a la conselleria competent en matèria de medi ambient.
En l'actualitat, al País Valencià hi ha una delegació territorial d'AEMET (l'Agència Estatal de Meteorologia). Aquesta, entre altres tasques, supervisa i gestiona l'observació de l'oratge i del clima en la regió, tot recollint dades d'estacions i sensors per alimentar els models de predicció i les anàlisis climatològiques. La delegació col·labora tècnicament amb els serveis de protecció civil i emergències. MeteoVAL, segons va explicar dimecres en roda de premsa Compromís, aspira a col·laborar i complementar la tasca que actualment desenvolupa l'AEMET.
La voluntat seria millorar el servei que a hores d'ara es presta. En aquest sentit, AEMET disposa en l'actualitat d'un sol radar a la muntanya de Cullera que, segons Compromís, té zones d'ombra a l'interior d'Alacant, el Racó d'Ademús, la Plana d'Utiel-Requena i tot l'interior de Castelló. La proposta dels valencianistes implica dotar-se d'un total de quatre radars meteorològics, per evitar que queden zones d'ombra. També es persegueix millorar la dotació d'estacions. No s'ha de passar per alt que AEMET disposa actualment de 40 estacions automàtiques per tot el territori. L'aspiració de Compromís amb la creació de MeteoVAL seria que hi haguera una a cada poble.
AEMET disposa de 40 estacions meteorològiques automàtiques. Compromís en vol una en cada poble.
En l'actualitat, és una associació la que recopila la informació més acurada, a aquest respecte. Es tracta de l'Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), una xarxa ciutadana formada per voluntaris que va tancar 2025 amb 810 estacions meteorològiques repartides per tot el territori.
La creació d'aquest servei equiparia el País Valencià amb Catalunya, Euskadi i Galícia. L'actual Servei Meteorològic de Catalunya va començar a funcionar l'any 1996, per bé que l'òrgan ja havia estat creat l'any 1921. Disposa d'un pressupost anual superior als set milions d'euros. Té vuitanta persones en plantilla.
En el cas d'Euskadi, l'Euskal Meteorologia Agentzia es va crear l'any 1990, si bé fou l'any 2003, amb Ibarretxe al govern, quan se li dotà d'estructura. Està adscrit al Departament de Seguretat del govern basc. Té un pressupost que supera els tres milions d'euros.
MeteoGalicia, per la seua banda, es va fundar l'any 2000, en un sistema de coparticipació entre la Conselleria de Medi Ambient de la Xunta i la Universitat de Vigo. L'any 2006 passà a formar part exclusivament de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Sostenibilitat i Canvi Climàtic. Té disset tècnics.
La voluntat de Compromís és que aquest nou organisme siga una de les potes sobre les quals sostenir un nou sistema d'emergències de la Generalitat. «Els qui creiem en l'autogovern i en el fet que les decisions preses des de la proximitat solen ser més ajustades a la realitat i a les necessitats, volem una agència que millore l'observació i, sobretot, la predicció dels fenòmens meteorològics extrems», assegura Joan Baldoví.