El Congrés ha donat suport a les reformes en matèria de dependència i discapacitat. Ho ha fet amb 179 vots a favor, 137 abstencions (del PP) i 33 en contra (de Vox). Un dels canvis més importants és el compromís del Govern de destinar 6.200 milions d’euros més a les comunitats autònomes entre 2026 i 2027. L’objectiu és aconseguir que l’Estat financie el 50% del sistema de dependència, quan fins ara la major part requeia sobre de les CCAA i dels municipis. La reforma encara requereix l’aprovació del Senat.
Des de l’aprovació de la Llei de Dependència, l’any 2006, la major part del finançament requeia sobre les comunitats autònomes i els municipis. La llei establia que: «L’aportació de les CCAA serà, per a cada any, almenys igual a la de l’Administració General de l’Estat». És a dir, es garantia que les comunitats aportaren igual o més que l’Estat, però no al revés.
Una reclamació històrica
Des que es va aprovar la Llei de Dependència ja han passat vint anys. L’objectiu fou reconèixer el dret subjectiu de les persones dependents a rebre una prestació o un servici. Fou, doncs, un avanç social molt important en terme de drets. No obstant això, el finançament d’aquest sistema ha estat objecte de crítica constant, especialment per les retallades que va fer l’Estat l’any 2012.
Aquesta queixa ha estat una de les més recurrents per part de la Generalitat Valenciana. L’any 2024, l’exconsellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, afirmava que l’Estat no aportava ni la meitat del que li corresponia. «Només arriba al 22%, la qual cosa deixa un infrafinançament, només l’any passat, de 328 milions d’euros», explicava Camarero en aquell moment. El juny de 2026, l’actual consellera, Elena Albalat, deia que s’havia de buscar alguna solució per a «l’asfíxia financera i l’infrafinançament del sistema de dependència». Ambdues conselleres són del PP, i aquest s’ha abstingut en la votació del Congrés.
A Catalunya, la situació és prou semblant. L’any 2024 l’Estat cobria només el 13,5% del sistema de dependència. L’exconseller de Drets Socials, Carles Campuzano, també incidia en la importància d’una dotació econòmica justa. «Si no s’aboquen recursos addicionals des del govern espanyol, ens tornarem a allunyar del compromís del Ministeri d’arribar a un finançament de la dependència a parts iguals entre l’Estat i la Generalitat». L’actual consellera, Mónica Pérez Bravo, en maig va fer un balanç positiu de les propostes del Govern central. «Tot i no haver assolit l’objectiu d’arribar a un finançament del 50% entre Estat i comunitats autònomes, cal reconèixer l’esforç del govern espanyol per reforçar el sistema de la dependència».
A les Illes Balears, el discurs no és gaire diferent. Tanmateix, l’actual consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, reclama més finançament, però justifica l’abstenció del PP. «No podem donar suport a una reforma que no concreta ni garanteix com s'han de finançar les noves mesures». A més, creu que amb el nou pressupost l’Estat només aportaria el 34,47% de la dependència a les Illes Balears.
Les reformes en matèries de dependència i discapacitat
Al marge de la qüestió del finançament, la reforma de dependència contempla l’eliminació d’algunes incompatibilitats. Una persona que estiga en situació de dependència podria al mateix temps anar a un centre de dia i rebre cures en l’entorn familiar o teleassistència. De fet, aquesta mesura ja s’estava implementant a algunes comunitats, com Catalunya. Alícia Fernández Prieto, treballadora social als Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcal de l’Anoia i tresorera del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, considera que aquest reconeixement per part de l’Estat pot afavorir les comunitats. «Si l’Estat assumeix el finançament d’aquestes compatibilitats, entenc que Catalunya també es beneficiarà. S’entén, doncs, que es cobrirà aquesta despesa extraordinària que estava assumint la comunitat».
Actualment, el termini màxim per a la resolució d’una sol·licitud de prestació per dependència és de sis mesos. Amb la reforma es veuria reduït a tres. El problema és que actualment ja no s’està complint el límit dels sis mesos. A Catalunya i al País Valencià, segons l’Observatori de la dependència de 2025, el temps mitjà de resolució era de 281 i 279 dies, respectivament. És a dir, uns nou mesos. En el cas de les Illes Balears, el termini és un poc més baix, uns 219 dies. A Catalunya, al mes de maig es va posar en marxa el Pla CURA. L’objectiu d’aquest pla és reduir el temps d’espera fins als 60 dies, mitjançant l’acceleració de les valoracions. «La llei va després del que es va fer a Catalunya al mes de maig», reflexiona Fernández Prieto.
Avui, el reconeixement d’un grau de dependència i d’un percentatge de discapacitat es contemplava com a processos diferenciats a les lleis estatals. Amb la reforma plantejada pel Govern, els percentatges de discapacitat es reconeixerien automàticament amb els graus de dependència. Amb un grau I es reconeixeria el 33%. Les persones amb un grau II o III podrien obtindre un reconeixement del 65%. La intenció és facilitar el procés burocràtic. Tant a Catalunya com a les Illes Balears ja es contemplaven aquestes passarel·les. «Els procediments per al reconeixement de la discapacitat tenen una llista d’espera brutal a Catalunya. Estem amb molta demora de resolucions», destaca la treballadora social. Per aquesta raó, confia que amb el nou finançament estatal es puguen accelerar els processos.
Fernández Prieto considera que l’aportació econòmica actual dels municipis en dependència és en molts casos massa elevada. Sobretot en aquelles localitats més rurals i amb menys capacitat econòmica. «Si aquest 50% que assumeix l’Estat es tradueix en una menor aportació econòmica per part dels municipis, és molt bona notícia».
La integrant del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya pensa que la reforma és positiva, però que cal dotar als serveis socials de més recursos. «Hem de tindre més personal, perquè malhauradament els professionals dels serveis socials estem sobrecarregats». A més, considera que la majoria de les mesures ja s’hi estaven implementant. «Aquesta llei està molt bé, però el que acabem veient és que Catalunya anava un pas endavant». Així mateix, creu que la peça clau de la reforma és el finançament, perquè sense aquest respon a les necessitats de les comunitats i els municipis.