L'any vinent farà vint anys de l'aprovació de la Llei de dependència, una legislació que va marcar un abans i un després en el reconeixement dels drets socials. Ara, una investigació realitzada sobre una mostra de 320.000 persones reconegudes amb dependència entre 2015 i 2024 a Catalunya permet establir una correlació entre la qualitat de la prestació i les possibilitats de supervivència. L'estudi compara les trajectòries de persones amb nivells similars de necessitats per veure com evoluciona el risc de mort en funció del tipus d'atenció rebuda.
Els resultats mostren una pauta molt clara: les persones amb necessitats de cures reconegudes que reben una prestació tenen menys risc de morir que aquelles que, tot i tenir dret, no arriben a rebre cap mena d'ajuda. És a dir, no n'hi ha prou amb tenir dret a una prestació, sinó que allò que marca la diferència és rebre-la a temps. Els retards en el sistema o la falta de recursos que impedeix que el suport es materialitze s'associen, de forma significativa, amb un major risc de morir.
A més, segons l'anàlisi de l'investigador Albert Prades-Colomé, no totes les formes de prestació tenen el mateix efecte. Així, les persones que primerament reben ajuda a casa i, amb el temps, passen a una residència —és a dir, aquelles que segueixen un itinerari flexible que s'adapta al seu deteriorament— presenten les probabilitats més altes de supervivència. Aquesta troballa suggereix que els sistemes més
Les persones que primerament reben ajuda a casa i, després, passen a una residència presenten les probabilitats més altes de supervivència
eficaços no són aquells que o bé mantenen a tot preu a les persones a casa o bé aquelles que les institucionalitzen des de bon començament, sinó aquells sistemes que saben combinar i ajustar el tipus de cura a mesura que canvien les circumstàncies. També s'observa que, en línies generals, les persones que romanen ateses a casa viuen més temps que aquelles persones que ingressen directament en una residència, tot i que aquesta diferència es redueix en els casos més greus.
Així mateix, es detecten diferències segons la gravetat de la dependència. Com més gran és el grau de necessitat detectat, més alt és el risc de mort, quelcom esperable, d'altra banda. No obstant això, inclús en els casos més greus, les prestacions redueixen aquest risc. Entre la resta de factors estudiats, es detecta que els homes, les persones més grans i aquells que pateixen malalties de tipus hematològic o respiratori, així com càncers, són els qui tenen un risc més alt de morir. Per contra, les dones tendeixen a viure més temps.
L'estudi de Prades-Colomé ha estat reconegut amb el Premi al millor article presentat en les Jornades AES en matèria d'Economia de la Salut. En tot cas, la investigació, destaquen des de FEDEA, «dona suport als esforços de polítiques que fomenten el manteniment a la llar sempre que siga possible, però també recorda el valor de les residències quan aquestes estan ben integrades en itineraris d'atenció més amplis».