«Diàleg». Fou la paraula més repetida aquest divendres passat en el desdejuni que Ràdio València Cadena SER va organitzar, a València, amb Arcadi España. Allà on va, el titular d'Hisenda es fa un fart de proclamar els beneficis de l'entesa. «Hi ha una Espanya que dialoga, que entén que les diferències no han de ser fractures constants. Sense insults ni menyspreus», assegurava aquest divendres, tot repetint un mantra que ja va proclamar fa dues setmanes després de reunir-se, al Palau de la Generalitat, amb el president de la Generalitat Juanfran Pérez Llorca.
«Hem de treballar per la convivència. Ens manquen espais per al diàleg», assegurava Espanya, després de lamentar-se perquè «aquesta Espanya dels afectes està en risc per als extremismes i la debilitat de la dreta espanyola, que busca vots en l'enfrontament». Al ministre España, a la manera unamuniana, li dol aquesta Espanya.
El lament del ministre ve a tomb del procés de negociació que s'ha obert pel nou model de finançament. Perquè, per més que España invoca l'entesa, a l'altra
Les dues autonomies socialistes amb qui s'ha reunit Hisenda (Astúries i Castella-la Manxa) estan en contra de la reforma.
banda de la taula s'està trobant una negativa rotunda. No es tracta només que les autonomies governades pel Partit Popular (tretze de disset) hagen donat l'esquena a la proposta del Govern de Pedro Sánchez. Aquesta setmana passada es va confirmar que dues de les tres autonomies socialistes també reneguen del model dissenyat en temps de María Jesús Montero. Les reunions bilaterals amb què España volia iniciar el procés negociador s'obriren dilluns, amb Castella-la Manxa.«Un despropòsit» fou el terme amb què, acabava la trobada amb el Ministeri, el conseller d'Hisenda Juan Alfonso Ruiz Molina va qualificar la trobada. «Injust i tardà», va afegir, per després expressar que aquest model «no pot ni ha de tirar endavant».
La segona trobada —aquestes cites van a càrrec del secretari d'Estat d'Hisenda, Jesús Gascón— va tindre lloc dimecres. Era el torn d'Astúries, una de les autonomies més beneficiades per l'actual sistema de finançament. I, si bé el to de les declaracions fou més mesurat, el fons fou el mateix. «No hi ha hagut canvis substancials en la proposta, com defeníem. Si es presenta així, votarem que no», va assegurar el conseller Guillermo Peláez.
Així les coses, i a falta que el Govern canari manifeste la seua postura (fins ara ha tingut una posició ambivalent), el Ministeri corre el risc d'acabar donant forma a una proposta de model de finançament que, oficialment, només acontenta Catalunya. No s'ha de perdre de vista que la reforma que hi ha a sobre de la taula forma part del lot negociador d'Esquerra Republicana amb el PSOE. Té, doncs, ADN català; el seu pecat i, alhora, la seua penitència.
Precisament per això —i perquè el context polític és el que és— Génova ha cridat a files als seus barons autonòmics. «A l'enemic, ni aigua», és la màxima. Els tretze presidents autonòmics saben quina és la consigna, que ja van manifestar en el darrer Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF): «No, no i no» a aquest document.
Un calendari en perill
La voluntat del Govern espanyol és que el nou model de finançament entre en vigor l'1 de gener de 2027, un calendari ambiciós, més encara si es té en compte la inestabilitat d'aquest tram final de la legislatura. El procés, en tot cas, ha de superar diverses etapes. La primera és la presentació i aprovació en el CPFF. Es tracta d'un òrgan col·legial en què participen els
Encara que arribe al Congrés, la reforma requereix duna majoria absoluta que el Govern espanyol ara no té.
representants d'Hisenda de tots els governs autonòmics, així com el mateix Ministeri. És l'espai, doncs, de negociació i deliberació, si bé el seu reglament intern atorga al Ministeri majoria per imposar les seues decisions. S'hi pot deliberar, doncs, però, al remat, les autonomies es veuen obligades a acatar allò que Hisenda dicta. És un model que, al País Valencià, fou àmpliament criticat en temps del Botànic, a compte del sostre de dèficit.
Passat aquest tràmit (que Arcadi España voldria completar abans d'anar-se'n de vacances), arribarà el torn del Consell de Ministres —la més plàcida de les etapes— i, a continuació, la tramitació de l'avantprojecte de llei orgànica al Congrés dels Diputats. I és en aquest punt que els dubtes s'acumulen.
L'aprovació d'una llei orgànica requereix majoria absoluta. I, a hores d'ara, el Govern espanyol no la té assegurada. Junts s'ha manifestat obertament en contra d'aquesta reforma, en considerar que, en clau catalana, perpetua l'statu quo. Tampoc al BNG no li fa el pes. Compromís, per la seua banda, reclama incrementar la condonació del deute al País Valencià.
En tot cas, més incert resulta encara l'esdevenir de la legislatura. En principi, les eleccions estatals haurien de celebrar-se l'estiu vinent, però la possibilitat d'un avançament electoral és, com més va més real. Una convocatòria d'eleccions a la tardor suposaria la dissolució del Congrés i, consegüentment, un retard. L'enèsim ajornament del conte de mai acabar del model de finançament.