L’última volta que el govern espanyol va aprovar un model de finançament autonòmic fou l’any 2009. Aquell any, va esclatar el cas Gürtel al País Valencià; es va detectar aigua a la Lluna; i Barack Obama es va convertir en el primer president afroamericà dels Estats Units.
Han passat disset anys, gairebé 200 mesos perquè el govern espanyol presente una nova proposta de finançament. I això a pesar que ho hauria d’haver fet l’any 2014. A hores d’ara, Francisco Camps —el president que caigué en desgràcia per Gürtel— aspira a tornar a la Generalitat; una nova missió de la NASA es prepara per viatjar a la Lluna, i els Estats Units són comandats per un autòcrata multimilionari, en una mena d’amarga distopia.
Dotze són els anys que han transcorregut sense que l’executiu espanyol faci la seua feina. Mariano Rajoy s’hi va desentendre, primer amb l’excusa de les estretors financeres derivades de la crisi econòmica; després, amb el pretext de la qüestió catalana. L’estiu de 2018, Pedro Sánchez arribà a la Moncloa amb un programa que incloïa la regeneració democràtica i la normalització de les relacions amb Catalunya. Posà la promesa de la reforma del model de finançament diverses voltes a sobre de la taula, sense gaire entusiasme.
Els treballs tècnics es dilataren, per conveniència política. La concatenació de cicles electorals desaconsellaven encetar aquell meló, a ulls dels estrategs de la Moncloa. Mai no era el moment. Les promeses i els calendaris se’ls endugué el vent. Les plegaries valencianes (el País Valencià ha estat reiteradament maltractat amb aquest model), intensificades en temps del Botànic, van caure en sac foradat fins que en escena va entrar Esquerra Republicana i els endimoniats equilibris parlamentaris.
Dia gran
Aquest divendres, 9 de gener de 2026, la ministra María Jesús Montero va presentar en la seu del Ministeri d’Hisenda la seua proposta de reforma. «Un model sòlid i compacte, que compleix amb uns principis justos, clars i transparents», en paraules de la ministra, la qual pròximament esdevindrà candidata a presidenta d’Andalusia.
Ministeri d'Hisenda
Ara, com aleshores —i com en tantes altres ocasions—, Catalunya ha actuat com a desllorigador. El document presentat ahir al matí per María Jesús Montero és un dels compromisos derivats dels acords de governabilitat que els independentistes i el PSOE mantenen tant al Congrés com a la Generalitat. Com ja passà amb l’anunci de la condonació del deute autonòmic, la Moncloa va cedir dijous el protagonisme a Oriol Junqueras per anunciar la bona nova. En la seua intervenció davant els mitjans, dijous —com també ahir divendres—, Junqueras va reiterar els beneficis que aquesta reforma tindrà per a «famílies, treballadors i empreses de tot arreu».
El líder d’Esquerra ha esdevingut, darrerament, una mena de teloner de María Jesús Montero, una circumstància que enerva la resta d’autonomies, que veuen en aquest tracte preferent un greuge comparatiu. El patró de comportament és molt semblant al de 2009. Ahir, el Partit Popular va eixir en tromba contra la proposta del Ministeri. Fou, en tot cas, el socialista Emiliano García-Page qui amb més contundència es va manifestar en contra. Segons el president castellanomanxec, que va sol·licitar la convocatòria d’unes eleccions, es tracta del «més gran atac a la igualtat en tota la democràcia».
García-Page: la proposta de finançament és el «més gran atac a la igualtat en tota la democràcia»
En línia amb el seu partit, tant els governs de les Illes Balears com el del País Valencià s’han manifestat aquests dos darrers dies en contra de la renovació que proposa Pedro Sánchez, a pesar que el nou model suposa injeccions extra per a tots dos territoris. En concret, 412 milions d’euros per a les Balears i 3.669 per al País Valencià. El model Montero també tracta de forma preferent els territoris de la conca mediterrània a través de l’anomenat fons climàtic, de 1.000 milions d’euros.
Amb tot, el govern de Marga Prohens ha titllat d’«horrorosa» la proposta. Per la seua banda, el conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, també s’ha mostrat crític. El finançament autonòmic, ha dit, «no pot abordar-se com moneda de canvi polític per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa ni perquè Salvador Illa tinga pressupostos».
María Jesús Montero i els consellers d’Hisenda autonòmics tindran ocasió de trobar-se aquest dimecres, en el Consell de Política Fiscal i Financera, una trobada que servirà al govern de Pedro Sánchez per avaluar si hi ha possibilitat de fuites entre el Partit Popular. No s’ha de perdre de vista que les autonomies que governen els conservadors tenen casuístiques molt diferents en aquesta matèria. Els interessos dels gallecs són diametralment oposats als valencians.
Resultaria poc raonable que el Govern valencià, que fa anys que es plany per l’infrafinançament, es negara a negociar. No s’ha de perdre de vista que l’any 2009, les autonomies del Partit Popular van passar de la negativa absoluta a l’abstenció. Què passarà aquesta volta? El temps ho dirà, per bé que ni el calendari electoral (amb comicis a l’Aragó i Andalusia) ni la inestabilitat parlamentària de l’executiu de Pedro Sánchez juguen a favor.
NOU MENÚ O MÉS CAFÈ PER A TOTHOM?
Si una cosa es confirma aquests darrers anys és que Catalunya torna a estar en el tauler de joc estatal. També Esquerra Republicana, que després de l’1-O i la fallida del procés, ha optat per jugar les seues cartes. Entre aquestes, el finançament singular que els independentistes exigeixen des de la primavera de 2024, en temps de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat, i que suposaria una mena de concert econòmic. Es tractaria, amb algunes diferències importants, de repetir un model com el basc i el navarrès. Un model, per tant, que traguera Catalunya del sistema comú de finançament autonòmic.
La proposta de reforma del model de finançament, però, va en la direcció contrària: consolida, de moment, la presència del Principat en el sistema comú. La petició perquè Catalunya puga recaptar tot l’IRPF, de moment, resta en el congelador.
En part per tot això, la reforma plantejada ara per Esquerra sembla poc a Junts. Els exconvergents han desqualificat la proposta. «Hi ha un poc més de cafè, però continua sent cafè per a tothom», ha dit Josep Rius, vicepresident i portaveu de Junts.