Quan María José Català i la seua germana eren menudes, cada dia se nʼanaven al llit amb una cançó de Joan Manuel Serrat escollida per sa mare. Cada nit una de diferent. Aquelles lletres se li quedaven gravades a la ment i lʼendemà, de camí a lʼescola, les entonava en veu baixa. Ho ha confessat aquest dimecres en un acte organitzat pel Fórum Europa a lʼHotel Las Arenas de València, el dia exacte en què feia tres anys de la seua presa de possessió com a alcaldessa en substitució de Joan Ribó. Evocant un dels temes que van marcar la seua infantesa, Català ha explicat que la seua política està feta de «paraules dʼamor, senzilles i tendres».
Encara impressionada per la magnificència de la Sagrada Família i lʼespectacle que va poder presenciar en directe amb motiu de la benedicció papal de la torre de Jesucrist, lʼalcaldessa de València ha lloat la figura dʼun altre català il·lustre, Antoni Gaudí. De fet, ha adoptat la frase del genial arquitecte que enllumenava el cel de Barcelona ara fa una setmana —«Primer lʼamor, després la tècnica»— com a leitmotiv de la seua intervenció. Ha afirmat que la seua tasca al servei dels valencians va de lʼamor a la tècnica passant per una idea clara del model de ciutat. Per un projecte de futur que, segons ella, té molt ben definit.
A diferència de Serrat i Gaudí, però, ella ha marginat de nou la llengua dels valencians. Català només ha abandonat el castellà per a recordar les «paraules dʼamor, senzilles i tendres» del cantant i el «primer lʼamor, després la tècnica» de lʼarquitecte. O siga, el mateix ús de la llengua pròpia —i materna— que en faria una alcaldessa de Zamora o de Toledo. Una tècnica que ja té molt depurada. La llengua, en el seu cas, ja ha quedat reduïda a lʼàmbit festiu i a moviments de cara a la galeria —amb poca efectivitat— com lʼintent dʼalterar el sentit de lʼaccent gràfic del topònim València. Una proposta desestimada per lʼAVL que ha bandejat, sense fer-ne esment, en lʼacte dʼaquest dimecres.
Escortant l’alcaldessa hi havia, per cert, el president del Consell, Juanfran Pérez Llorca, i el de la Diputació de València, Vicent Mompó, dos dels tres aspirants a la candidatura a la Generalitat de 2027. Ni rastre del tercer, Francisco Camps, l’expresident outsider que tampoc no veuria gens malament dʼencapçalar la llista a l’alcaldia. Oficiava com a presentador de lʼalcaldessa el diputat basc Borja Sémper, a qui Català també admira. Lʼallau de paraules elogioses que li ha dedicat han tornat a evidenciar la predilecció clara de la direcció estatal del PP: si Génova poguera elegir, la candidata a la Generalitat Valenciana seria ella.
A la sala, molts representants del món econòmic, als quals ha anat citant durant la seua al·locució, lʼun rere lʼaltre, en una plasmació dels lligams tan ben greixats entre lʼactual govern municipal i els poders fàctics de la ciutat. El canvi de Ribó a Català a lʼAjuntament ha sigut, per a tots ells, com passar de ser governats per Nicolás Maduro a ser regits per Corina Machado. En aquest cas, a més, el gir sí que sʼha consumat plenament.
Cinc temes a la prestatgeria
Conta lʼalcaldessa Català que en la seua prestatgeria mental hi ha cinc grans temes: vivenda, ocupació, mobilitat, turisme i seguretat. Sosté que, després dels vuit anys de Compromís, molts valencians van comprovar que els seus fills no podien viure a València, ni emprendre a casa, que acudir al treball es convertia en una odissea i que la ciutat havia esdevingut «una franquícia», sense especificar, en aquest cas, si una marca blanca dʼHacendado o una espècie de suburbi de Barcelona. Una ciutat, diu Català, «sense ambició estratègica», en què «faltava rigor i planificació». Per a ella, per contra, tot és diferent: «Hem posat la ciutat a treballar».
Català ha presumit de la reducció impositiva que va aprovar el primer dia i ha mantingut intacta, producte de la qual sʼhan recaptat 52 milions dʼeuros menys durant tres anys consecutius. Els assistents amb corbata de la sala no feien la ola del Mundial de Mèxic 86 perquè feia massa lleig, però de ganes, no els en faltaven. Obrant el miracle dels pans i dels peixos, lʼalcaldessa ha informat que en lʼúltim pressupost ha previst una inversió als barris de 439 milions, «la xifra més elevada de l’última dècada».
En matèria dʼhabitatge, diu, hi ha 400 vivendes públiques ja en marxa i sʼhan activat 18 PAI que inclouen 3.000 vivendes més de protecció pública. I, de nou, la mirada cap a Barcelona: «Des de l’aplicació de la llei de vivenda, allà s’ha disparat el lloguer de curta estada». També sʼha referit a Barcelona —i a Madrid— per a subratllar que València crea més ocupació que les altres dues grans ciutats. «L’Administració hi posa menys bastons a les rodes», considera.
En mobilitat, la recepta de Català és simple com una roda: «Aplicar el sentit comú i un bon transport públic». Per exemple, amb la incorporació de més de 200 autobusos nous i «un bon servei de metro», perquè, atenció, «la Generalitat està complint». A la sala tampoc no hi havia, precisament, abundància de persones que facen els seus trajectes diaris sota terra. Per contra, ha lamentat com «pateixen» els valencians els accessos a la ciutat. «El servei de rodalia, que és del segle passat, la falta de renovació de la V30...», ha manifestat en referència al Govern de lʼEstat. Sobre el nou bulevard Federico García Lorca, que sʼalçarà sobre les vies soterrades, Català ha informat que lʼopció elegida ha competit amb 25 més. «Hem escollit el que diu la tècnica i la ciència, no la ideologia», ha reblat. Perquè la dreta, ja se sap, no governa amb ideologia. Dʼideologia, només en té lʼesquerra. La dreta és pura.
Pel que fa al turisme, de nou, tot són flors i violes: «Tenim una estratègia de turisme de qualitat i la normativa més exigent de vivendes turístiques, hem passat de promocionar el turisme a gestionar-lo». En el primer trimestre, es felicita Català, «ha baixat el nombre de turistes, però s’ha incrementat el de pernoctacions, i s’ha reduït també el nombre d’apartaments turístics».
Lʼalcaldessa no ha renunciat a posicionar-se sobre la famosa taxa turística, tan bescantada pel seu partit i per ella mateixa, però que sembla decidida a negociar. «Hi haurà un moment en què, de manera dialogada amb el sector, caldrà parlar-ne», ha insistit de nou. «El nostre turisme té un impacte molt més gran que el de sol i platja i, per tant, exigeix unes mesures diferents», ha assenyalat. «Volem un turista de nivell, que aporte a la ciutat; estem avaluant l’impacte dels turistes de creuers, dels turistes estivals i dels de la resta de l’any... Per primera vegada estem gestionant el turisme. Hem arribat a temps de posar-hi ordre».
Lʼúltima altura de la prestatgeria, dedicada a la seguretat i la resiliència, ha permès recuperar la policia de barri, crear una unitat de vigilància de patinets i contractar més agents. «La dana del 29 d’octubre ens va demostrar que érem vulnerables», ha emfasitzat Català; «per això cal incorporar la visió metropolitana, com estem fent gràcies a la visió del catedràtic Joan Romero». A més, lʼactual govern ha format més de 41.000 persones en emergències a través del Pla València Més Segura, la primera ciutat, segons ha remarcat, «autosuficient en cas d’emergència hidrològica».
«Igual com els creadors de la Llotja sabien que no la veurien acabada», ha girat la vista enrere Català, «hem de preveure quina ciutat ens caldrà per a l’augment de la població que tindrem», una missió per a la qual pensa comptar amb lʼajuda de la intel·ligència artificial. Amb vista al futur també sʼha marcat lʼobjectiu de preservar «la joia urbana» que és el llit vell del riu Túria, amb una inversió de 58 milions d’euros, 28 dels quals aniran destinats a un contracte per al seu manteniment integral. Tots els ponts del parc comptaran amb lʼenllumenat sufragat per una de les fundacions de Juan Roig i lʼInstitut Valencià dʼOncologia (IVO) executarà un nou parc Gulliver al parc de la Desembocadura. La maqueta que se nʼha presentat és més pròpia, però, dʼun modest parc infantil. Res a veure amb el gegant en què tants milions de xiquets valencians han gaudit de valent.
Les dues grans transformacions
Més enllà dʼaquestes actuacions, Català preveu dues transformacions principals. Dʼuna banda, el del passeig de García Lorca, «amb un 86% de zones verdes i ciclistes» i la generació dʼuna nova «centralitat sud». Hi estan previstes, diu lʼalcaldessa, 8.300 noves vivendes. I, de lʼaltra, a l’est, el Pla Especial del Front Litoral, a punt de ser aprovat per la junta de govern; de cinc quilòmetres de longitud, anirà del parc de la Desembocadura fins a la Patacona i significarà «una reflexió urbanística integral». Entre les actuacions que es duran a terme hi ha la regeneració urbana dels barris de Natzaret i la Malva-rosa, dos dels més humils, i la generació de 160.000 metres quadrats de zones verdes al PAI del Grau, on també es crearan 1.200 nous habitatges.
A la façana marítima, ha sentenciat que lʼampliació nord del port «no la pararà ningú» i que la relació amb els rectors de lʼautoritat portuària «és extraordinària». En canvi, ha callat davant una pregunta que li demanava posicionar-se sobre lʼampliació de lʼavinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar projectada al seu dia en el barri del Cabanyal per Rita Barberà. No vol reobrir aquella batalla.
No sʼha pronunciat sobre lʼalcaldessa del passat però sí sobre la candidata socialista de 2027. Lʼactual delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, a qui ha acusat de buscar «lʼenfrontament permanent» amb ella, que no desitja «col·lidir amb ningú». El PSOE, ha expressat Català, travessa «el pitjor moment de l’etapa democràtica» i comparèixer en unes eleccions amb les seues sigles és «molt complicat». En el cas concret de Barberà, «ser la delegada del sanchisme és extremadament complicat», atesa la «crisi institucional sense precedents» que assegura que vivim. «Tot delegat de Sánchez em sembla com Sánchez», ha afirmat.
Una contundència que no ha utilitzat en referir-se al congrés ajornat del PPCV. Nʼhi haurà o no? «Cal guanyar eleccions, no congressos», sʼha limitat a contestar. «En aquest moment tinc clar quin és el meu lloc, València, i espere que ho siga molts anys», ha continuat davant la mirada de Sémper, lʼenviat de Génova.
Però a Català se la veu tan còmoda amb el vestit dʼalcaldessa que ni ella mateixa sʼimagina amb el de presidenta de la Generalitat. Vol ser la nova Barberà, eternitzar-se en el càrrec. De moment, ja ha fet seua la diglòssia imperant al cap i casal. Si Gaudí alçara el cap i ho comprovara, se nʼavergonyiria i molt.