Hi ha el barranc dels Escorfers, al nord del terme municipal d’Elx. Hi ha, també, l’avenc de Metelo, a la molt més septentrional Vilafranca. I Ca Nelo, a Alzira; o l’alqueria de Gausa, a Sagunt, i, també, el barranc de Poio, que, segons per on passa i qui el mira, canvia de nom, en un exercici de contorsionisme lingüístic. I hi ha, també, València, amb el seu accent obert. Tot això i molt més (fins a 125.000 referències!) hi ha al Nomenclàtor Toponímic Valencià que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fa anys que enllesteix i que, a la fi, ja està accessible a tota la ciutadania.
Aquest dijous es va presentar oficialment a l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis (topònim, clar, que també recull el Nomenclàtor) i en van fer festa grossa. Perquè, al capdavall, aquesta és, junt amb la Gramàtica Normativa Valenciana (2005) i el Diccionari Normatiu Valencià (2014), una de les obres magnes de la institució que, a hores d’ara, presideix Verònica Cantó. Es dona satisfacció així, també, al mandat legal que consta en l’article 7.b de la Llei 7/1998 de creació de l’AVL: que és ella qui ostenta la competència per a «fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana, per a la seua aprovació oficial».
Orfebreria lingüística
Confegir aquest catàleg ha estat, de fet, una tasca costosa. Tres anys es van invertir a confegir la Gramàtica; dotze a donar forma al Diccionari. Precisar el temps que ha estat necessari per bastir el Nomenclàtor Toponímic és una mica més complicat. L’AVL, de fet, ja va publicar l’any 2009 el Corpus Toponímic Valencià, que arreplegava 50.000 mots. Aquest Nomenclàtor va més enllà. Aplega a les 125.000 referències, que han estat recollides a través d’un procés minuciós en què han participat 379 col·laboradors (sobretot filòlegs, geògrafs...) fins a fer 977 enquestes en el territori a través d’informadors qualificats, d’aquells que coneixen cada pam de territori.
Verònica Cantó: «Els topònims ens parlen, tenen ànima; no són únicament referències geogràfiques»
El resultat és un dels reculls toponímics més ambiciosos de tot l’Estat espanyol. Les xifres així ho certifiquen: s’han recopilat, normalitzat i georeferenciat 5,4 topònims per quilòmetre quadrat. A l’Estat, la mitjana és de 2,3.
Més enllà de les xifres, l’obra presentada aquest dijous és important perquè, com ha recordat Verònica Cantó, «els topònims ens parlen, tenen ànima; no són únicament referències geogràfiques, sinó també vertaders dipòsits de memòria col·lectiva i d’identitat cultural. Per això considerem la toponímia com un patrimoni immaterial». Són, al capdavall, la pell del territori i, també, marcadors de la història pròpia i col·lectiva. Tresors lingüístics que ens parlen d’accidents geogràfics que, moltes voltes, ignorem.
«El Nomenclàtor és el diccionari normatiu dels topònims. No és un museu de noms de llocs, no és un aparador d’objectes interessants. Es concep com un servei públic, perquè els topònims són patrimoni de tots i tots s’hi ha de poder acostar i traure profit de forma clara i accessible», segons Immaculada Cerdà, acadèmica i secretària de la Secció d’Onomàstica. Per a Ramon Ferrer, president d’aquesta mateixa secció, «aquesta obra marca un abans i un després en l’àmbit de la toponímia. Hui l’Acadèmia entrega al poble valencià una ferramenta fonamental en este camp».
Tots aquests topònims ja estan incorporats a l’Institut Cartogràfic Valencià. L’obra pretén arribar a diverses tipologies d’usuari, que van des del professional de la llengua —de camps com la traducció, la correcció, la comunicació o l’ensenyament— al geògraf o l’historiador, però també a l’investigador local i a totes aquelles persones interessades en àmbits diversos, des de l’ecologia fins a l’etnografia, passant pel patrimoni cultural.
A més, el Nomenclàtor naix amb una vocació normativa i pràctica. Els topònims que hi apareixen tenen caràcter oficial i, per tant, són d’ús obligatori en àmbits com la retolació pública, la cartografia i els documents administratius; això garantirà la uniformitat i correcció en la denominació dels llocs.
Al mateix temps, l’aplicació de consulta del Nomenclàtor es concep com un recurs útil per als professionals dels mitjans de comunicació, així com per a particulars que elaboren mapes, rutes, guies, etc., ja que facilitarà un ús rigorós i coherent dels topònims valencians.