Que el camí de les nacions sense estat és feixuc, ja ho sabem. Que hi ha múltiples entrebancs en la senda, també. Però, a pesar de tot, hi ha raons per a l'optimisme. Raons ben fundades, de fet, basades en l'existència d'una societat civil potent i organitzada. Aquest és el missatge que ha planat durant la celebració, aquest matí de dissabte al Jardí Botànic de València, dels Premis 25 d'Abril, organitzats per Acció Cultural del País Valencià. Uns guardons que van nàixer l'any passat amb l'objectiu de reconèixer la trajectòria de persones i entitats que han treballat i treballen pel país.
Si l'edició de 2025 —la primera, celebrada a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània— va reconèixer la trajectòria d'Eliseu Climent i d'Escola Valenciana, en aquesta segona edició, Acció Cultural ha premiat l'editora i gestora cultural, Izaskun Arretxe i la Unió de Periodistes Valencianes, una personalitat i una entitat que, al llarg de la seua trajectòria, han demostrat el seu compromís amb la llengua, la cultura, el territori i la democràcia.
L'acte, que ha reunit prop de tres centenars de persones, ha estat una injecció d'optimisme que ha estat sintetitzat per la presidenta d'Acció Cultural, Anna Oliver, al final del seu parlament: «Fa 319 guanyaren una batalla —ha dit en referència a la victòria borbònica sobre els austriacistes—. Però no ens derrotaren. Perquè la força del País som nosaltres».
Anna Oliver: «Fa 319 guanyaren una batalla. Però no ens derrotaren. Perquè la força del País som nosaltres»
En aquest sentit, Oliver ha exhortat l'auditori a guanyar en autoestima i autocentrar-se. «Hem de decidir quin és el marc mental on ens situem: el d'ells, parlant del que volen i contestant cada ocurrència, o potenciant i donant a conèixer tot allò que fem?», s'ha preguntat, per a, a continuació, marcar com a objectius «autocentrar-nos i valorar el nostre patrimoni, la nostra història i la força col·lectiva que tenim».
La llista de fites aconseguides és llarga, com ha recordat: les Trobades d'Escola Valenciana; l'èxit del film La invasió dels bàrbars; la victòria en la consulta de la llei Rovira; la feina dels casals; les consecutives edicions de la Plaça del Llibre; l'èxit i expansió de l'univers muixeranguer; el fet que es puga parlar català al Congrés; la bona salut de la literatura catalana; la xarxa d'activitats que es fa arreu del territori; els Correllengua que fa trenta anys que teixeixen el país de nord a sud...
«Hem de deixar de contestar al marc espanyolista i d'extrema dreta, i construir i reforçar el marc valencià, el marc nacional català, on la nostra llengua siga el pal de paller d'un país amb futur —ha reivindicat—. I, per a fer-ho, més que èpica ens cal constància, estructures fermes que facen propostes de llengua, de cultura, dret civil valencià, finançament i drets lingüístics. L'organització, la perseverança i la capacitat de sumar projectes i gent diversa és el que ens garanteix el futur com a entitat i com a poble».
També en el seu parlament, Izaskun Arretxe ha fet menció de la importància que ha tingut la força de la societat civil per mantenir viu el país. Filòloga i editora, Arretxe va iniciar la seua trajectòria molt vinculada a l'obra d'Ausiàs March. Després de treballar en diverses editorials i exercir com a directora de l'Institut de les Lletres Catalanes, en l'actualitat dirigeix l'Àrea de Literatura de l'Institut Ramon Llull. Arretxe ha estat, per tant, una peça fonamental en la internacionalització de la literatura catalana. Una literatura que, segons ha recalcat, «pot parlar de tu a tu a la resta de literatures del món».
«En aquest país de països que som, tenim una riquesa que moltes vegades oblidem: la potència de les seves associacions, de les entitats, de les petites organitzacions, de les llibreries, de les biblioteques, de la gent que decideix que vol fer coses, no perquè les hagi de fer, sinó perquè les vol fer, i ACPV és una d'aquestes entitats», ha ressaltat Arretxe, que no s'ha estat de mencionar la fortalesa de «la mata de Jonc» de Ramon Muntaner. La gestora literària ha rebut una laudatio per part de Sebastià Portell, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el qual ha reivindicat la trajectòria d'Arretxe.
Per la seua banda, Vicent Marco, de la Unió de Periodistes, ha reivindicat la tasca del bon periodisme i de l'organització que presideix, com a garant de la «defensa de la llibertat d'expressió, la independència professional i el dret de la ciutadania a una informació plural i veraç». «Si avui estem ací és també perquè encara hi ha gent que creu que la informació no és una mercaderia qualsevol; que la cultura no és decoració; que la llengua és una manera de mirar el món. I que un País Valencià digne necessita periodisme crític, lliure i en valencià». Fundada l'any 1997, de la fusió de l'Ateneu de Periodistes i de la Unió de Periodistes del País Valencià, la Unió de Periodistes és, a hores d'ara, una entitat de referència, amb prop de set-cents socis. María Palau, periodista i investigadora en memòria democràtica amb perspectiva de gènere, ha estat l'encarregada de fer una laudatio força emotiva reivindicant la referent Montserrat Roig.