La croada castellanitzadora i contra la immersió en català del grupuscle Assemblea de l'Escola Bilingüe torna a trobar l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal català ha estimat parcialment el recurs de l'entitat espanyolista contra el decret del català a l'escola, impulsat per l'anterior executiu principatí del republicà Pere Aragonès. La resolució és un cop contra la condició de la llengua pròpia del país i de l'aranès com a idiomes vehiculars a les aules.
El TSJC, de fet, invalida els articles que fixaven no sols el català i l'occità de la Vall d'Aran com a llengües vehiculars als pupitres, sinó aquells que establien aquests idiomes com a habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, així com en les relacions amb els pares i les mares, als materials didàctics i a les avaluacions acadèmiques. La decisió de l'alt tribunal principatí afecta un decret aturat al mes d'aprovar-se, arran de les envestides judicials de la xarxa contra la immersió lingüística. En aquesta interlocutòria, demana l'execució de les suspensions anteriors.
La sentència, però, limita les pretensions de l'Assemblea per l'Escola Bilingüe, una entitat vinculada a través dels seus membres a l'univers unionista del PP i Societat Civil Catalana. Enfront de la petició d'aquest grupuscle perquè els tribunals obliguen l'administració catalana a fixar unes normes generals a l'ensenyament, el TSJC recorda que «la sentència no és ferma» i que no es pot «dissenyar un sistema de control de la Generalitat de Catalunya a través dels tribunals, de manera que els tribunals imposen obligacions a la Generalitat de Catalunya més enllà del procediment jurisdiccional, i sobre aspectes que no han estat debatuts, ni qüestionats».
Defensa acèrrima de la llengua
L'estocada judicial contra aquesta versió de la immersió lingüística s'ha trobat amb l'oposició de la Generalitat de Catalunya del socialdemòcrata Salvador Illa. «Vull deixar clar el compromís del Govern de Catalunya en la defensa no només de la llengua, sinó també del nostre model d'escola», ha assenyalat el president català. «Defensarem el català i l'escola catalana fins al final. Posarem a l'abast tots els recursos polítics i jurídics necessaris per a la seva defensa», ha subratllat. «Volem deixar clar el nostre compromís amb el català i amb la defensa del model sòlid i d'èxit de l'escola catalana», ha accentuat Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona.
«El Govern està compromès amb la defensa del model lingüístic educatiu actual i treballarà per defensar-lo. Ja es va interposar un recurs de cassació en aquesta mateixa direcció», ha reiterat Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística. «Els serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya estan estudiant la sentència per donar-hi resposta», ha anunciat. «El model d'immersió està avalat pels resultats», ha complementat Albert Dalmau, conseller de Presidència, qui actua com a titular d'Educació arran de la baixa mèdica de l'actual responsable, Esther Niubó.
La resolució del TSJC s'ha adoptat al marge de l'altre recurs de cassació presentat per la Generalitat de Catalunya i es produeix mentre l'administració catalana espera el pronunciament del Tribunal Suprem envers aquest decret per blindar el català a l'escola. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional, actualment amb una majoria teòricament progressista, ha de dir la seua envers l'ofensiva del 2022 contra la resolució arbitrària d'imposar un 25% de castellà a les aules catalanes.
En aquest cas, s'ha de validar la constitucionalitat d'un decret llei, dissenyat per esquivar l'establiment d'una quota del 25% de castellà. Aquest percentatge ha comptat amb les crítiques de les entitats en defensa de la llengua i dels experts en política lingüística per imposar-se sense cap mena d'aval i fonament sociolingüístic. L'altra decisió legislativa sota l'avaluació del Tribunal Constitucional és una llei que marcava el català com a idioma vehicular als pupitres, on hi van votar a favor ERC, Junts per Catalunya, els comuns i el PSC.
«El model català no es toca!»
La interlocutòria de l'alt tribunal principatí ha generat la indignació de les forces compromeses amb la llengua i de les entitats que lluiten per la normalització del català. Junts per Catalunya, a través de Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari dels independentistes, ha denunciat «la croada contra la llengua a Catalunya, la qual s'està efectuat per totes les vies possibles». «El català és objecte permanent d'atac», ha ressaltat, així com ha demanat la compareixença del president Illa i el conseller Vila al Parlament de Catalunya perquè detallen la resposta a l'estocada del TSJC.
«El TSJC torna a atacar la immersió lingüística. Una eina clau per a l'aprenentatge del català i la cohesió social, especialment ara, que la nostra llengua es troba en un moment d'emergència», ha advertit Oriol Junqueras, president d'ERC, qui ha reclamat a l'executiu català «estar a l'altura» i defensar la immersió lingüística i el català «sense renúncies». «Tenim una llei d'educació aprovada i vigent, i demanem al Govern que sigui valent i garanteixi el català com a llengua vehicular», ha remarcat Isaac Albert, vicesecretari de Comunicació dels republicans.
Els comuns han demanat al Govern català d'Illa «l'estudi» de vies per evitar l'aplicació d'aquesta sentència. «El model d'escola catalana no es toca», ha proclamat Candela López, coordinadora dels esquerrans, qui ha fet una crida a «totes les forces polítiques» per a defensar la immersió. «Hooligans de l'espanyolisme amb toga tornen a imposar l'espanyolització del sistema educatiu. Només amb l'autodeterminació serem capaços de garantir la promoció de la nostra llengua i cultura, que els tribunals amb l'agenda més espanyolista de la història treballen per eliminar», han censurat des de les files de la CUP.
«Estan obsessionats amb l'escola catalana: un model avalat per la comunitat educativa que cohesiona i garanteix igualtat d'oportunitats», ha retret Òmnium Cultural. «Nosaltres ho tenim clar: el model d'escola el decidim els catalans, des del Parlament de Catalunya, i no els jutges. Defensar l'escola en català és defensar el país!», han reivindicat. L'Assemblea Nacional Catalana tampoc s'ha mossegat la llengua: «Volen anorrear-nos i saben que la llengua és l'ànima de la nació. Prou!». «Som un país ocupat, però també un que resisteix i desobeeix. No acatarem la sentència! L'única eina per blindar el català: independència», han plantejat.
La USTEC, el sindicat majoritari a les aules catalanes, també ha denunciat el cop de maça envers la llengua: «Nosaltres ho diem clar: continuarem educant en català i no acatarem cap resolució que condicioni o limiti l'ús del català als centres educatius. L'escola en català no es toca». «Es tracta d'una nova imposició judicial sobre el català a l'escola. El model d'immersió lingüística garanteix cohesió i igualtat. Fixar percentatges vulnera drets lingüístics i ignora el consens educatiu», han completat des del Ciemen. «Aquesta “nova” polèmica respon més a l’estratègia d’Asamblea por una Escuela Bilingüe de marcar agenda i condicionar el relat que no pas a cap canvi real», han contextualitzat a Plataforma per la Llengua.
Un submarí espanyolista
Al caliu de la defensa d'un suposat bilingüisme, ancorat a preceptes oposats a la literatura científica sobre l'ensenyament de les llengües minoritzades, l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya s'ha erigit en el mascaró de proa de la batalla per castellanitzar l'escola catalana. Aquest grupuscle, lligat ideològicament a l'espai del PP i Societat Civil Catalana, atresora un llarg currículum de lluita per esmicolar la immersió lingüística, quan el model pateix els efectes d'un formatge gruyère en l'ensenyament de l'idioma del país.
Al capdavant d'aquesta entitat, hi ha Ana Losada, integrant de les llistes municipals del PP l'any 2011 a l'Hospitalet de Llobregat i present a la fundació de Societat Civil Catalana. Com a vocal, persisteix un històric del combat contra el català a Catalunya: José Domingo Domingo, fundador del grupuscle unionistes Asociación por la Tolerancia i Impulso Ciudadano. Domingo va ser diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya i va estar implicat en el naixement de Societat Civil Catalana, auspiciada pel col·lectiu ultra Somatemps. Són els instigadors als tribunals de l'última estocada contra l'ensenyament en la llengua del país.