Europa

L’historial de Tajani contra el sobiranisme català

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Carles Puigdemont i Quim Torra havien de visitar dilluns el Parlament Europeu, convidats pel partit nacionalista flamenc NVA. Quan es va conèixer la conferència, tant el Partit Popular, com Ciutadans i PSOE van manifestar-s’hi en contra, amb petició inclosa d’Esteban González Pons perquè Puigdemont fora detingut només accedirà al Parlament -ubicat a Brussel·les, Bèlgica, país que ha denegat l’extradició de Puigdemont i d’altres exiliats catalans. Aquestes pressions han acabat funcionant i Antonio Tajani, president del Parlament Europeu, ha fet servir la seua potestat per impedir que el president català i el president a l’exili compleixen amb la funció que els havien encomanat.

El motiu per evitar-ho és el risc que, segons l’eurocambra, podria tindre la conferència de Torra i Puigdemont sobre l’ordre públic. Tots dos havien de parlar del judici a l’1 d’octubre, que es va iniciar el dia 12 de febrer. El Parlament tem que l’assistència de tots dos provoque incidents. Torra i Puigdemont han demanat Tajani que rectifique el seu veto, alhora que mantenen la celebració de la conferència, sense especificar el lloc on la pronunciaran. L’excusa de Tajani no era tan previsible com la seua decisió. Atès el seu tarannà polític, no és estrany que haja evitat l’assistència dels dos polítics catalans.

Més discrepàncies amb els flamencs

A finals de 2017, en plena campanya electoral del 21D, el diputat flamenc Mark Demesmaeker assegurava a aquest setmanari que havia rebut pressions del mateix president del Parlament Europeu per no celebrar una conferència sobre l’autodeterminació. Cal recordar que en aquell moment a Catalunya ja hi havia presos polítics i que Carles Puigdemont passava les seues primeres setmanes a l’exili amb altres polítics que van marxar de Catalunya a finals d’octubre. Per acabar-ho d’adobar, aquells eren els dies previs a la gran manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a la capital de Bèlgica.

En aquell moment, Demesmaeker ultimava la conferència que promou cada any a l’eurocambra sobre el dret a l’autodeterminació, que compta amb la participació d’acadèmics, juristes i especialistes. Llavors, tot just tres mesos després d’estar organitzant l’acte, amb sala reservada inclosa a dins del Parlament, en l’últim moment Tajani avisaria el diputat de NVA que no podria dur a terme la jornada. Dies després, segons explicava l’eurodiputat flamenc a aquest setmanari, Tajani aixecaria el veto, si bé autoritzava la conferència amb la condició que no reunira més de 100 persones, quan n’hi havia inscrites 500. Demesmaeker estava segur que la decisió de Tajani obeïa a pressions del Partit Popular, en aquells moments al Govern d’Espanya i en plena batalla pel relat a Europa sobre el conflicte amb Catalunya.

Des de Catalunya, l’eurodiputat independent per Esquerra Republicana i filòsof Josep Maria Terricabras ja titllava, en la mateixa època, Antonio Tajani com un hooligan. “El seu cap de gabinet és Diego Canga, excol·laborador de Miguel Arias Cañete. Amb ell, el president no m’ha respost mai a cap petició. Tajani va ser elegit fa poc president i feia grans discursos sobre que sempre estaria en contacte amb els seus col·legues del Parlament. I no vol saber res de nosaltres. Perquè ell està agafat de manera molt seriosa pel PP espanyol. Aquestes coses, durant els darrers anys, han laminat les institucions i les han blindades”, deia Terricabras en una entrevista amb aquest setmanari.

El pupil de Berlusconi

El controvertit polític italià també ha estat objecte de crítica per part de la premsa europea. El setmanari alemany Der Spiegel publicava un perfil en què l’identificava com un polític “protegit” per Silvio Berlusconi, antic primer ministre italià. De família noble i defensor de la monarquia en la seua joventut, s’ha pronunciat contra les “pseudofamílies” que, segons ell, formen les parelles del mateix sexe. Va ser portaveu de Berlusconi des de 1994, tot just després d’haver exercit com a periodista en un dels diaris controlat per l’imperi d’aquest magnat italià. Un dels primers grans càrrecs polítics que va ocupar va ser el de coordinador de Forza Italia al Laci, quan es van trobar documents, explicava el mitjà alemany, en què es proposaven suborns a polítics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.