16 històries de dignitat

"Era difícil de preveure que el jutge s’inventès un relat com el que es va inventar"

Al Baix Llobregat hi ha Sant Vicenç dels Horts, un dels nuclis del cinturó roig on el català i el castellà comparteixen espai. Aquest municipi, de 28.000 habitants, va ser governat per Oriol Junqueras entre 2011 i 2015. Allà, el líder d’Esquerra Republicana ara empresonat, va poder desenvolupar el seu carisma que ara gairebé tothom li reconeix. El 2 d’agost, quan es compleixen nou mesos del seu empresonament, els veïns de la localitat organitzen un sopar groc que compta amb la presència d’Alba Vergés, consellera catalana de Salut; i Maite Aymerich, l’alcaldessa, totes dues del mateix partit que l’exalcalde. I enmig de tots hi ha Francesc Riera, cunyat de la Neus, la muller del vicepresident empresonat, que ens rep dins del mateix consistori. No n’és familiar directe, però s’ha erigit en portaveu de l’entorn de Junqueras. La vocació anònima de la família més directa i les seues dificultats a l’hora d’atendre els mitjans així ho ha permès. Francesc és natural de la Roca del Vallès i ens relata, amb la correcció de qui ja està acostumat a atendre la premsa, com ha anat tot aquest temps. A la plaça de la Vila, on se celebra el sopar, un llaç groc gegant i una lona amb el rostre de Junqueras presideixen l’entrada a l’Ajuntament.

Entrevista gravada el 2 d’agost de 2018.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vostè, accidentalment, ha esdevingut representant de la família de l’Oriol Junqueras davant els mitjans.

Sí, perquè el pare de l’Oriol està delicat de salut i el seu germà, per problemes de família i treball, ho té complicat. La família de l’Oriol és poc extensa. Altres famílies, com que tenen més membres, poden atendre més directament els mitjans. I jo, que tinc més disponibilitat, puc fer aquesta feina d’assistir a actes públics i atendre els mitjans en nom de la seva família.

Vostè és de Sant Vicenç dels Horts?

No, sóc de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), del poble de la Neus, la dona de l’Oriol.

Quina és la relació d’Oriol Junqueras amb Sant Vicenç?

En les darreres eleccions, Esquerra va poder validar l’alcaldia amb l’ajuda de regidors d’altres formacions. I quan l’Oriol va assumir la vicepresidència del Govern català, el gener de 2016, va fer el traspàs de poders a la Maite Aymerich, l’alcaldessa actual de la localitat.

Al poble hi ha unanimitat pel que fa a la situació de l’Oriol?

No conec el dia a dia del poble. Però quan vaig als actes que recorden l’Oriol comprovo que la gent -no només d’Esquerra sinó també d’altres partits- no està d’acord amb aquest empresonament. I se’n solidaritzen. Això no vol dir, és clar, que el poble sigui unànime. Hi ha una part del poble que ho veurà diferent. Però entre els qui el coneixen no entenen que una persona com ell, amb el seu tarannà, després de defensar el que ha defensat i de la manera com ho ha fet, estigui a la presó. És molt xocant.

Què pensa que és allò que més s’estima la gent de l’Oriol en aquesta ciutat?

El seu tarannà. És una persona propera. Ell va entendre que el fet de ser alcalde, i això ens ho va dir a nosaltres, implicava fer feina al carrer i no al despatx. Aquesta manera d’entendre la política, aquesta proximitat, sempre l’ha tinguda. Els qui han pogut tractar amb ell saben que poden discrepar políticament, però la seva manera d’escoltar i d’atendre ha estat molt acceptada per la gent que ha tingut l’oportunitat de conèixer-lo. És una persona fàcil d’apreciar.

Quina és la mostra de suport que més us ha sobtat en tot aquest temps?

Positivament, tot el que és el moviment Free Junqueras: persones properes a la família, als veïns i als amics que des del primer moment, quan va ser empresonat el 2 de novembre, han visualitzat la denúncia d’aquesta situació injusta, no només d’ell sinó de tots els empresonats, però referint-se especialment a ell. En cadascun dels actes, més enllà de Sant Vicenç, la primera manifestació a Lledoners, a Barcelona... La presència de samarretes amb la cara de l’Oriol fan veure que hi ha molta gent que el porta al cor. Això arriba a tot arreu i ens ha sorprès molt positivament. I parla molt de quina persona hi ha al darrere.

Com van rebre els fets del 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va escorcollar el Departament que ell presidia?

Va ser un dia complicat, lògicament. Tots vam veure el reportatge 20S produït per Mediapro en què es comprova la maniobra de distracció. No s’ha acabat d’entendre perquè van anar a la seu de la CUP, quan no hi havia autorització per entrar a la seu del partit. L’intent d’impedir el referèndum era bastant complicat. Aleshores, el 20 de setembre va ser un primer senyal que la data de l’1 d’octubre s’apropava i que les coses no serien fàcils. Tots teníem al cap que després d’anys reivindicant un referèndum cada 11 de setembre això no es podia aturar perquè un jutge digués que això era il·legal. Hi havia molta gent disposada a defensar les urnes i a poder expressar-se lliurement.

Francesc Riera, familiar d'Oriol Junqueras / Ariana Nalda

Vostè on estava l’1 d’octubre?

A la Roca del Vallès.

Com es va viure a Sant Vicenç dels Horts?

Com en molts altres municipis: amb moltes persones ocupant-se des de dies abans de defensar les escoles, ocupant-les per convertir-les en centres de votació i evitant que els tancaren o els precintaren i així garantir que la gent pogués votar.

Sant Vicenç és una localitat políticament plural, segons els darrers resultats electorals en clau municipal. Pensa que des de l’1 d’octubre hi ha més independentistes?

Més independentistes no ho sé, però quan les imatges de les agressions policials que hi havia hagut en altres centres van circular, és evident que gent que no pensava anar a votar finalment ho va fer. Tu pots estar en contra o a favor de la independència, però veure la manera de procedir de la policia contra gent que només volia votar va provocar que molta gent votés com a acte de dir «no estem d’acord» amb aquesta forma de procedir. Jo crec que això va provocar que es mobilitzés una part de la població que probablement va votar no, o potser , no ho sabrem mai. Però sí que va generar, segur, més mobilització. Va provocar l’efecte contrari.

Oriol Junqueras on va votar?

A Sant Vicenç.

I com va anar?

Al lloc en què ell va poder votar no hi va haver aldarulls. El fet que hi hagués cens universal i que qualsevol persona pogués votar en qualsevol centre va facilitar molt les coses.

Com es va viure el 27 d’octubre?

El 27 d’octubre i els dies previs van ser per a tot el país dies de molta tensió. No van ser gens fàcils per a tots aquells que havien de prendre decisions. No s’han de llançar retrets contra ningú. Tothom va fer el que creia que havia de fer per sortir d’aquella situació, per fer un pas més. Aquells dies no van ser fàcils per ningú.

L’Oriol Junqueras va arribar a pensar en la possibilitat de marxar a l’exili?

Ho desconec, però sí que sé que el dia abans d’anar a Madrid, l’1 de novembre, ell estava esgotat físicament i psicològica i sabia que qualsevol decisió, tant l’una com l’altra, era molt complicada. Què va primar? L’estabilitat familiar, dels seus nens i de la seva dona. Els seus nens tenen 3 i 5 anys i per a ell era prioritari que els seus fills poguessin continuar anant a l’escola que anaven i vivint on vivien. Ell estava convençut que el que havia fet no era un delicte, com tots els que hi havia en la presó. No tenen por a defensar davant d’un jutge el que van fer, perquè creuen que era el que havien de fer. I això l’Oriol ho va assumir, coneixedor del risc que hi havia d’entrar a la presó. Jo crec que l’Oriol, amb el precedent del 16 d’octubre [encarcerament dels Jordis], sabia que era molt probable que hi entrès.

Esperaven que tot s’allargara tal com s’ha allargat?

És que clar, una de les coses que ara sabem però que en aquell moment era difícil de preveure era que el jutge s’inventès un relat com el que es va inventar. El relat d’una violència que només ell va veure i que ningú no s’ha cregut. Prevèiem, en tot cas, una aplicació de la justícia justa. I si realment era així, en tot cas el que es podia esperar era una acusació de desobediència, que no comporta presó, sinó inhabilitació. Però sedició, rebel·lió, etc., és partir d’un relat que ningú no s’ha cregut. Els presos estan pagant aquell relat del jutge.

A les famílies com les ha afectat que distints tribunals europeus hagen negat la rebel·lió?

A les famílies els suposa una veritable injustícia. Veuen que hi ha dues realitats paral·leles. Una, que els jutges europeus no accepten cap prova dels jutges espanyols sobre rebel·lió i sedició. No han pogut demostrar la violència. Les persones que són fora de l’Estat espanyol acusats dels mateixos delictes són lliures. I aquí es mantenen en presó. Hi ha l’alegria pels qui estan a l’exili, però pels qui estan aquí hi ha un insuportable sentiment d’injustícia. El contrast és molt gran. A fora estarien en llibertat. I això, malauradament, continuarà així fins que no es vegin obligats a deixar-los en llibertat.

Oriol Junqueras està fort, malgrat tot.

Sí. I des del primer dia, amb una enorme lucidesa. Sap que hi ha un ànim de revenja molt gran contra ells, i això ho pagaran. Això ho té clar des del primer dia, i per això des del primer dia ens ha dit que siguem conscients que això pot ser llarg. Llarg vull dir anys.

Hi ha hagut algun moment durant l’empresonament d’Oriol que destacarien perquè els haja generat alguna satisfacció?

Una de les idees és la d’intentar canviar aquest relat de lament, tristor, ràbia i pena. Tot això hi és, però aparquem-ho. Tot això ha de servir perquè res del que ha passat sigui en va. Ha de servir per defensar una causa que és justa: que la ciutadania decideixi quin és el futur que vol per a aquest país. Per això, si em pregunten si ha valgut la pena, jo contesto que sempre. El que passa és que el cost familiar és alt, molt alt. I és dur. Sobretot pels seus fills, els qui més pateixen. Ells són la baula més feble. No tenir el pare al costat, lògicament... Tenir el pare a prop és molt important. L’absència del referent patern en criatures tan tendres pot ser molt important.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.