Judicialització

L’hivern hostil de Soto del Real

Calefacció inexistent, elements grocs requisats, ordinadors confiscats... Després d’un trasllat tortuós, els presos polítics catalans passen els seus primers dies a Soto del Real en unes condicions deplorables.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Després de veure les condicions de Soto del Real, la meva admiració cap al Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez, que hi van haver d’estar tants mesos, sols s’ha incrementat de manera contundent”. Amb aquest tweet, Josep Rull denunciava l’estat en què es troba la presó que ara acull set dels nou presos polítics catalans. Una presó que no és nova per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, encarcerats el 16 d’octubre de 2017, dues setmanes abans que els consellers i que, fins el trasllat a Lledoners, van passar llargs mesos, d’octubre a juliol, de manera ininterrompuda, a la presó a la qual ara han tornat.

Tots set són al mòdul 10, el de “respecte”, on van ingressar els Jordis després de setmanes en mòduls comuns. Temps en què les baralles entre reclusos sorprenien dos presos pocs acostumats a aquesta mena de situacions. La diferència entre el mòdul en què estan i l’anterior era tal que Jordi Sànchez se sorprenia de trobar parets blanques i plantes a l’interior del mòdul 10. Ara, amb plantes i parets blanques, els set presos polítics miren d’adaptar-se al nou centre, des d’on encararan al judici. I no sense dificultats imposades.

Trasllats tortuosos a banda, gairebé diaris, i amb tot el que suposa preparar un judici des de la presó, les condicions d’aquest centre no semblen ser les més adequades per a un entorn presumptament adaptat per garantir la reinserció social.

Al sud de la serra de Guadarrama, 40 quilòmetres al nord de Madrid i a la mateixa distància de la província de Segòvia, el petit poble de Soto del Real frega als 9.000 habitants. Durant les nits, fredes i llargues, és difícil que el termòmetre no baixe de zero graus centígrads. Blanca Bragulat, parella de Jordi Turull, transmetia la queixa del seu home, que protestava pel fred que havien passat durant la nit de diumenge. La calefacció s’havia espatllat, i així van passar el dilluns.

Abans, després d’un trasllat polèmic, els funcionaris de presons van requisar als presos qualsevol element de color groc. A banda d’un exemplar d’El Jueves confiscat a Raül Romeva i de distintes peces d’indumentària, sobta que Josep Rull no poguera fer entrar a la seua cel·la un ocellet de papiroflèxia. També era de color groc.

Ordinadors, tampoc

Una altra de les restriccions ha estat la de l’ordinador permès pel jutge Pablo Llarena. Per estudiar la causa abans d’enfrontar el judici, el jutge va permetre que els presos en disposaren d’un per poder consultar els 60.000 folis d’aquesta causa, difícils d’emmagatzemar físicament. El jutge ho permetia, per tant, i també la possibilitat de tindre dos USB. No els poden emprar, malgrat la interlocutòria que els hi ho permet. Els funcionaris no ho permeten.

A banda hi ha els trasllats de les famílies, que fan gairebé 1.000 quilòmetres sumant anada i tornada per visites de 40 minuts rere el vidre. Després vindran els trasllats diaris al Tribunal Suprem, amb estada prèvia a calabossos com aquells en què Raül Romeva i Joaquim Forn, tal com relataven als seus llibres escrits des de la presó, trobaren paraules escrites a les parets amb restes d’excrements. I a l’horitzó, una possible pena de dècades de presó que hauran d’afrontar amb aquestes condicions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.