Els batecs de la llengua catalana són cada vegada més arrítmics i precedits de respiracions més profundes. El seu quadre clínic exhibeix un reguitzell de símptomes preocupants, com ara el descens de l'ús social arreu del domini lingüístic. Tant a Catalunya com al País Valencià i les illes Balears s'ha activat l'estat d'emergència per la salut del seu idioma propi.
Assetjada per la croada reaccionària que protagonitzen l'extrema dreta i la dreta descarnadament espanyolista, hi ha organitzacions que han decidit fer un pas endavant i plantar-se a favor dels drets lingüístics dels catalanoparlants, així com defensar l'ús de la llengua de Montserrat Roig, Isabel de Villena, Maria del Mar Bonet, Mercè Rodoreda o Isabel-Clara Simó. No debades València ha acollit aquest divendres una trobada entre les federacions de Comissions Obreres de Catalunya, les illes Balears i el País Valencià per impulsar un document carregat de mesures per defensar el català.
Sota el títol «Proposta integral per les llengües pròpies i la cohesió social», les tres federacions reclamen tres mesures estructurals al món de l'Administració pública, l'escola i l'empresa. El document, al qual ha accedit EL TEMPS, defensa la competència lingüística en català: «El coneixement de la llengua pròpia ha de ser un requisit indispensable per a l'accés, assegurant el dret de la ciutadania a ser atesa en la seua llengua». «Aquesta mesura, amb les regulacions posteriors, es pot establir a través d'una formació adaptativa i vinculant posterior a l'accés», puntualitza.
L'exigència de la certificació lingüística en català es combina amb una aposta inequívoca pels models educatius vehiculats amb la llengua pròpia d'aquests tres territoris. Les tres federacions reivindiquen «models on la llengua pròpia siga l'eix vehicular i garantir la plena competència en totes les llengües oficials». A l'àmbit del treball, es proposa l'establiment de «clàusules lingüístiques als convenis col·lectius, que protegisquen i fomenten l'ús de les llengües minoritzades». Encara més, plantegen «beneficis fiscals a les empreses que fomenten les llengües minoritzades».
L'embranzida per la llengua de CCOO cerca trencar amb l'actual minorització del català —i de la resta de llengües pròpies diferents del castellà a l'Estat espanyol— a través de la modificació de l'article 3 de la Constitució espanyola. De fet, plantegen aquest nou subapartat: «L'Estat i les comunitats autònomes tenen el deure d'assegurar l'equilibri funcional i establir un marc d'acció positiva compensatòria per a la recuperació de les llengües pròpies».
En cas de no disposar de prou suports per a tirar endavant una reforma constitucional, ofereixen un pla B: una llei orgànica estatal que fixe «les condicions bàsiques d'igualtat i obligatorietat perquè les comunitats autònomes imposen el requisit lingüístic a la funció pública». Es tractaria d'una legislació similar a la impulsada al Congrés dels Diputats pel bloc plurinacional.
Per a aconseguir-ho, inclouen dues vies més, com ara l'aprovació de normes autonòmiques basades en «l'ús preferent de la llengua pròpia a l'Administració autonòmica», «el requisit de coneixement per al sector públic local» i l'establiment de «models de conjunció/immersió lingüística a l'educació». Aquesta ofensiva pel català s'assoliria amb la modificació de la llei de normalització lingüística dels respectius territoris, i també amb convenis interadministratius. En aquest darrer cas, es preveu «la creació de plans de foment lingüístic cofinançats per a la promoció social i digital», així com per a «la formació lingüística de l'Administració General de l'Estat» instal·lada en aquests territoris amb idioma propi.
Contra l'asimetria lingüística
Les tres centrals de CCOO impulsen aquesta proposta amb l'objectiu «de superar l'asimetria històrica» de les llengües pròpies i, singularment, del català «mitjançant polítiques d'acció positiva que transformen la diversitat lingüística en un avantatge competitiu i social, garantint que el repertori lingüístic de la ciutadania siga funcionalment equivalent a tots els àmbits». Aquesta mena de manifest per la llengua, fins i tot, situa «l'ús de les llengües pròpies als centres de treball i a la vida social, no sols com una qüestió cultural, sinó com un eix central dels drets de la classe treballadora».
«El dret a expressar-se en llengua pròpia al lloc de treball és una extensió del dret a la identitat i a un entorn laboral saludable i respectuós», subratllen, i consideren les llengües minoritzades com a «eines d'integració». «La intervenció activa», en referència a implicar-se en la lluita lingüística del català, «es justifica per la necessitat de compensar la minorització estructural de les llengües pròpies, assegurant que el seu estatus de cooficialitat es traduïsca en una normalitat d'ús vehicular equivalent a la del castellà».
El document critica com l'actual desavantatge «és producte d'una acció estatal de minorització històrica, especialment durant el franquisme, que en va generar una fractura intergeneracional i va relegar les llengües pròpies a l'àmbit domèstic». «El castellà, com a llengua franca i de l'Estat, manté una hegemonia funcional que un enfocament passiu no corregeix. L'acció positiva és essencial perquè el dret a fer servir la llengua es traduïsca en la possibilitat real de viure-hi plenament», denuncia.
«Consideram que és el moment de fer aquesta proposta davant del retrocés del català i de plantejar propostes de foment de la llengua catalana als centres de treball», al·lega Josep Lluís Garcia, secretari general de CCOO a les illes Balears. «No ens hem d'oblidar del context actual: l'extrema dreta està atacant directament la cultura i la identitat que qüestiona la seua mirada uniforme, i ens trobem en un escenari amb reptes polític, socials i demogràfics molt rellevants. Davant de l'increment demogràfic que pateixen els nostres territoris, amb l'arribada de gent d'altres cultures, cal reivindicar el coneixement de la nostra llengua com a element de cohesió social», raona. «Una de cada dues persones de les Balears no són nascudes a les Illes», remarca.
La proposta de les tres federacions de CCOO neix del convenciment que s'ha d'actuar a tots els espais de socialització: «Sovint es posa el focus a l'escola, la producció cultural o el món audiovisual, però és vital la promoció de la llengua a l'àmbit laboral», apunta Marc Andreu, secretari de Comunicació, Cultura i Estudis de CCOO a Catalunya. «En un context d'augment demogràfic, s'ha de situar la llengua com a un element cohesionador. I més en un moment d'atacs i d'ascens de les expressions d'extrema dreta», empenta. «No podem deixar passar aquesta oportunitat per convertir la llengua en un factor d'integració social de la gent nouvinguda», encoratja.
«Aquesta proposta no és només per defensar la llengua catalana, sinó el conjunt de les llengües pròpies diferents del castellà de l'Estat espanyol. Es tracta de remarcar-les com a factors de socialització que generen cohesió social», incideix Ana Garcia, secretaria general de CCOO al País Valencià. «És important actuar no sols pel descens social en l'ús, sinó contra el qüestionament i els atacs que sofreix el català per part del PP i Vox. Aquesta proposta pot servir com a reacció als intents de trencar amb la cohesió social i lingüística, promoguts pels partits de la dreta i l'extrema dreta», manifesta.
Objectiu: una aliança per les llengües pròpies
Les tres federacions de CCOO pretenen vehicular aquesta proposta mitjançant el Consell de les Llengües, recentment constituït. «La intenció és traslladar aquests plantejaments als partits polítics i als representants de les institucions. De fet, donem suport a la llei de plurilingüisme a les institucions estatals, que s'ha registrat al Congrés dels Diputats», explica Miquel Puig, secretari de Cultura, Política Lingüística i Memòria de Comissions Obreres al País Valencià. La proposta disposa d'un calendari d'accions per a materialitzar-la al llarg del 2026, amb reunions, fins i tot, amb les federacions basques i gallegues. A l'àmbit catalanoparlant, es busquen trenar aliances en entitats com ara Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià o Obra Cultural Balear.
«Aquesta primera reunió conjunta ja és un primer element perquè posiciona aquest sindicat, que és la primera organització social de l'Estat espanyol, en la defensa d'un patrimoni, d'una identitat i d'una cultura que compartim aquests tres territoris», destaca Puig. CCOO fa una passa endavant i s'arromanga les mànegues per a batallar per la llengua, especialment als centres de treball.