A l'Estat espanyol, hi ha ciutadans de segona i amb menys drets per la seua llengua nativa. Si bé la realitat estatal és multilingüe —el 45% dels habitants viuen a territoris amb un idioma propi diferent del castellà—, l'Administració espanyola ha tirat pel dret i ha funcionat gairebé en la llengua de l'escriptor Miguel de Cervantes. Ni les forces i cossos de seguretat estatals, ni la justícia espanyola són terrenys amb una mínima presència del basc, el gallec o el català. Què dir d'altres idiomes que lluiten per l'oficialitat, com ara l'asturià o l'aragonès.
Amb l'objectiu de revertir aquest escenari de vulneració dels drets lingüístics, el front plurinacional conformat pel PNB, ERC, BNG, EH Bildu, Més per Mallorca, Compromís i els Comuns ha impulsat una llei —confeccionada amb l'assessorament de Joan Ridao, exdirigent republicà, i batejada com a llei de garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics de la ciutadania davant de les institucions de l'Estat— que canvia altres legislacions en matèria de justícia, contractació pública, accés al funcionariat, quotes a les emissores musicals o blindatge de l'ensenyament vehiculat en els idiomes propis de cada territori. A la proposta, de moment, no s'hi ha sumat Junts per Catalunya.
Una obertura idiomàtica a la justícia
La proposta legislativa esquerda l'actual preeminència del castellà a la justícia. No debades, per a nomenar magistrats suplents de «comunitats autònomes amb llengua i/o dret civil propi», canvien la normativa i plantegen que atresoren «un coneixement de llengües oficials que ha de ser equivalent a l'exigit al personal funcionari del grup A i el subgrup A1 del territori corresponent». Una exigència que també introdueixen en els criteris per atorgar comissions de servei a magistrats o en la provisió de vacants per a togats. Fins i tot, la fixen dintre dels requisits i mèrits dels concursos de provisió de places per a magistrats, per a accedir a les presidències d'audiències provincials i tribunals superiors de justícia, així com per a ocupar vacants temporals d'òrgans jurisdiccionals.
Aquesta competència, en cas que s'aprovara aquesta llei del bloc plurinacional, s'aplicaria als lletrats de l'Administració de justícia, per a la provisió de places de la fiscalia d'autonomies amb llengües pròpies, al personal del registre civil, als secretaris dels tribunals superiors de justícia o als secretaris coordinadors judicials de cada província. La legislació reforça la possibilitat de comunicar-se en basc, català o gallec amb l'Administració de justícia, estableix que els jurats han de tenir coneixement de la llengua pròpia del territori i que qualsevol treballador de la justícia puga desenvolupar les seues actuacions en l'idioma autòcton. Encara més, els documents escrits en català, gallec o basc tindrien «plena validesa» sense haver-se de traduir al castellà.
La iniciativa no sols eixamplaria els drets lingüístics en el camp de la justícia, sinó que ho fa extensible a la resta de l'Administració pública. Proposen un canvi de llei perquè qualsevol procediment tramitat amb l'Administració General de l'Estat puga efectuar-se en la llengua pròpia del territori, i perquè els treballadors de les administracions públiques en autonomies amb idiomes oficials diferents del castellà hagen de comptar «amb un nivell adequat en les llengües oficials d'aquest territori, d'acord amb el que estableixen les lleis en matèria lingüística corresponent». En els concursos de provisió de places, se seguiria la mateixa lògica.
En el cas de la lliure designació del personal funcionari de carrera, es planteja que acrediten un nivell de llengua pròpia «equivalent a l'exigit al personal funcionari del mateix grup o subgrup per cada comunitat autònoma». Aquesta competència es demanaria per a qualsevol treballador públic que es moguera a una comunitat autònoma amb llengua pròpia. El basc, el gallec i el català, a més, estarien presents en els criteris de contractació de l'Administració pública.
Amb l'objectiu d'evitar normes que reforcem la jerarquia del castellà envers la resta d'idiomes presents a l'Estat espanyol, la iniciativa advoca per un canvi en la normativa d'elaboració de lleis: pretén incloure un apartat perquè cada legislació tinga en compte «l'impacte lingüístic», on s'analitzaria i es valorarien els resultats de la norma «d'acord amb els objectius de protecció i promoció d'altres llengües diferents del castellà que tinguen caràcter oficial».
Contra el monolingüisme policial
La primavera lingüística del bloc plurinacional afectaria un àmbit que ha arrossegat diverses queixes per discriminació idiomàtica: les forces i cossos de seguretat de l'Estat. No debades, afegeixen, en la redacció dels seus principis bàsics d'actuació, la no-discriminació «per raons de llengua» i «el respecte al dret d'opció lingüística dels ciutadans del territori en què es troben».
L'àmbit comercial és un dels altres espais afectats: a les normatives de consum, s'introdueixen canvis perquè es respecte l'opció lingüística dels clients; la possibilitat perquè les autonomies amb llengua pròpia fixen indicacions obligatòries d'etiquetatge en els seus idiomes autòctons, així com s'oferisquen les garanties comercials i els contractes redactats en aquesta llengua. La proposta d'ERC, PNB, EH Bildu, Compromís, Més per Mallorca, BNG i els Comuns inclou la senyalització viària en basc, català i gallec.
Foment audiovisual i blindatge escolar
Conscients que la supervivència de la llengua es juga, en part, en l'àmbit audiovisual, la iniciativa fixa qüestions com ara que «les administracions públiques podran establir programes d'ajudes al subtitulat o al doblatge de les obres audiovisuals» en l'idioma autòcton o la creació «d'un fons per al foment i protecció de l'ús de les llengües pròpies». «Aquest fons es dotarà amb les aportacions que fan l'Estat i les comunitats autònomes amb llengües pròpies que tinguen caràcter oficial, conforme a les disponibilitats pressupostàries», plantegen.
Si es tirara endavant, la llei concreta obligacions per a les ràdios musicals: «Els prestadors del servei de comunicació radiofònic, en les emissions denominades de radiofórmula o aquelles reservades a programació musical, reservaran un 15% de la seua programació en llengües oficials diferents del castellà, tenint en compte el seu pes poblacional i reservant, almenys, un 5% per a cada una». «El temps d'emissió a què es refereix la present disposició es computarà amb l'exclusió del dedicat a noticiaris, esdeveniments esportius, jocs i comunicacions comercials audiovisuals», es puntualitza.
La cirereta del pastís és el blindatge de l'ensenyament en llengua pròpia: «En finalitzar l'educació bàsica, tots els alumnes hauran d'aconseguir el domini ple i equivalent en la llengua castellana i, si és el cas, en la llengua cooficial corresponent. En els termes establits normativament per part de les comunitats autònomes amb llengua pròpia i oficial distinta del castellà, aquesta serà la normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge, i el castellà com a llengua curricular d'acord amb els projectes lingüístics de cada centre educatiu, en atenció a criteris pedagògics i de normalització lingüística». Tota una ofensiva de canvis legislatius per eixamplar els drets lingüístics dels habitants de l'Estat espanyol amb idiomes diferents del castellà.