L’allau immigratòria sepulta l’ús social del català a les Illes. Sobretot entre la joventut. Així es desprèn de les dades fetes públiques per la Plataforma per la Llengua a partir, d'entre altres fonts, de l’enquesta d’usos dels més joves de les Illes —feta pel Govern— i que indica que en només vuit anys ha caigut gairebé quinze punts percentuals l’ús del català com a llengua de relació social entre els més joves.
La progressió demogràfica balear ha estat molt intensa les últimes dècades. D'ençà de la creació de l’autonomia balear (1983) l’increment és del 84%. Si l'arxipèlag fos un país independent seria el segon del món en augment poblacional, només superat per l’Índia amb un 91%. En els últims vint-i-cinc anys (2000-2024) el creixement illenc ha estat del 51%. Més del 90% de la progressió s’explica per la massiva immigració.
La bomba demogràfica illenca afecta a tots els àmbits socials. Serveis públics que no donen l'abast, infraestructures viàries col·lapsades, habitatge insuficient —i amb la conseqüència lògica dels preus a uns nivells altíssims—... i per descomptat també es deixa notar en l’ús social del català, cada vegada menor. Sobretot entre la població més jove, tal com adverteixen les dades que ha publicat la Plataforma per la Llengua.
La proporció de joves de les illes Balears que parlen habitualment en català amb els seus amics «es va reduir al voltant de 15 punts percentuals entre el 2014 i el 2022, en el transcurs de només vuit anys», diu la Plataforma. El 2014, l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears indicava que el 28,0 % dels joves feien servir sobretot el català amb els amics, i que el 15,4 % parlava català i castellà equilibradament. El 2022, l’Enquesta a la Joventut de les Illes Balears —publicada per la Conselleria de Famílies i Afers Socials del Govern balear— apuntava que «la proporció dels joves que parlaven sobretot el català amb els amics havia caigut al 13,4 %, 14,6 punts menys que el 2014, mentre que els que parlaven totes dues llengües havien baixat al 14,3 %, 1,1 punts menys».
Segons els autors de l’enquesta —tècnics de l'Institut Balear d’Estadística—, aquest descens en l’ús del català ha estat «provocat en part pels canvis poblacionals i l’augment de la diversitat lingüística en els grups d’amistats, una diversitat que s’ha resolt emprant el castellà —en comptes del català— com a llengua de relació».
A parer de la Plataforma, durant l’últim segle, el castellà, «la llengua privilegiada per l’ordenament jurídic, ha esdevingut una llengua coneguda generalment per la població de les Illes, abans monolingüe en català, i el seu ús habitual ha augmentat de manera molt notable amb l’arribada de població castellanoparlant, que generalment l’ha transmesa als fills. El fet que la nova immigració, en bona part provinent de països no hispanòfons, també hagi adoptat el castellà com a llengua d’ús habitual indica que aquest idioma ha desplaçat el català com a llengua societària i d’ús social».
La castellanització social avança a les Illes i n’és un bon exemple, diu la Plataforma, el raquític percentatge de pel·lícules que s’hi poden veure en català. «La presència del català als cinemes de les illes Balears és molt reduïda». De les més de 300 pel·lícules estrenades l’any 2024, «menys de 15 van ser en versió original, doblada o subtitulada en català». Suposa «menys d’un 5 % de les pel·lícules estrenades, una proporció molt similar a la dels darrers anys». Un factor que perjudica la promoció de l’ús social del català.