A les càmeres de 13TV, l'advocat Juan Chapapría estava perplex. Maldava contra l'informe del lletrat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). «La qüestió de l'autoamnistia és clara», afirmava, insistint en un dels arguments pregonats per terra, mar i aire per la dreta espanyola sobre l'amnistia. No importava que ho haguera desmuntat el jurista de l'òrgan judicial comunitari. «Hi ha alguna cosa que no encaixa», sostenia encara sobtat, mentre assegurava que molts mitjans de comunicació no havien interpretat com tocava l'anàlisi signada per Dean Spielmann. No s'ho podia creure i pronosticava que el TJUE resoldria de manera oposada.
Chapapría intervenia a la cadena episcopal com a representant legal de Societat Civil Catalana, punt de connexió al Principat entre l'univers de col·lectius espanyolistes que han jugat contra el procés i, fins i tot, han lliurat als tribunals una batalla aferrissada contra el model d'immersió lingüística en català. En nom de l'entitat civil present a Catalunya, havia acusat 35 antics càrrecs de les administracions catalanes sota la comandància dels independentistes Artur Mas i Carles Puigdemont d'un suposat desviament de fons per a celebrar el referèndum. Encara més, havia estat l'encarregat d'impugnar l'amnistia a la justícia europea.
Societat Civil Catalana, erigida en un dels actors que ha plantejat batalla judicial contra l'amnistia dels dirigents del procés, ha estat polèmica per les seues connexions: com explicava el periodista Jordi Borràs, periodista especialitzat en moviments d'ultradreta, a l'obra Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar, 2015), «SCC no és una associació d'extrema dreta», però ha estat «codirigida, impulsada i gestada per militants d'extrema dreta».
Contra el plurilingüisme botànic
Aquest advocat ja va estar a l'òrbita de l'entramat que s'emmiralla amb l'espanyolisme català per oposar-se a qualsevol mesura de normalització lingüística al País Valencià. Com a integrant del bufet Chapapría-Navarro & Asociados, obert a Torrevella (Baix Segura) l'any 1971, va representar legalment a diverses famílies que s'oposaven a la llei de plurilingüisme adoptada pel Govern del Botànic. Aquelles accions judicials van desenvolupar-se sota l'empara de col·lectius residuals, com ara la Plataforma de Docents per la Llibertat Lingüística, connectada dintre de la xarxa que clama contra l'eixamplament de l'ensenyament del valencià.
L'activisme contra els drets lingüístics i d'oposició a les persones que van emprendre el procés independentista a Catalunya s'ha combinat amb la seua militància al PP. La seua vinculació amb el partit de la gavina arriba fins al punt que a finals de l'any 2021 va sonar com a candidat alternatiu a liderar els populars de Torrevella en detriment d'Eduardo Dolón, el controvertit batlle de la ciutat del Baix Segura. Dolón ha estat una de les persones de confiança de Carlos Mazón, actualment president en funcions de la Generalitat Valenciana, a les comarques meridionals valencianes.
Camps i la causa de la dana
Tot i que va desistir de plantar batalla a Dolón, aquest lletrat s'ha enrolat en l'equip de l'expresident valencià Francisco Camps, que aspira a conquerir la comandància del PPCV després d'haver estat exonerat dels seus comptes pendents amb els tribunals. No debades va sortir en primer fila a l'acte que va celebrar a mitjan juliol per anunciar que volia disputar a Mazón el lideratge de la formació conservadora a terres valencianes. La connexió amb Camps és, fins i tot, professional: compta amb l'excap del Consell com a una mena de conseller extern del seu despatx, segons va narrar eldiario.es.
Chapapría, de fet, s'ha considerat com a un talp de l'antiga màxima autoritat dels populars valencians a la causa de la dana. El lletrat encapçala l'acusació del partit Valores, de perfil ultraconservador i nascut d'una escissió murciana de la ultradreta que dirigeix Santiago Abascal. Malgrat alinear-se en la pugna orgànica amb Camps, s'ha convertit en un dels suports de la gestió de l'exconsellera d'Interior, Salomé Pradas, i l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, ambdós imputats per la seua actuació durant la gran riuada del 2024.
En els seus escrits, considera que cap dels dos càrrecs populars «van romandre passius, ni tampoc van ometre les seues responsabilitats sota el seu control», així com que «consta la seua implicació directa i coordinada amb els mitjans operatius». Tanmateix, sí que assumeix les tesis de Mazón i el Consell del PP d'assenyalar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'Aemet pel seu comportament durant la fatídica jornada del 29 d'octubre de l'any passat. Una visió, però, que la jutgessa instructora s'ha encarregat de desmuntar.