A la retina de tothom, encara hi ha aquelles escenes terrorífiques, de nit de Halloween anticipada. El fang impregnava els carrers, els records restaven a la intempèrie i els rostres assenyalaven devastació, dol i tragèdia. Aquella dana del 29 d'octubre del 2024 s'havia convertit en una catàstrofe inèdita al segle XXI a terres valencianes. La desolació era immensa. Un drama amb ferides obertes, que s'han exhibit amb més força arran del seu primer aniversari.
Una de les entitats financeres que va implicar-se en la revitalització de la zona afectada va ser CaixaBank, que va impulsar, entre altres mesures, un servei excepcional d'oficines mòbils, va anticipar indemnitzacions i va donar suport al teixit productiu. Quan ha passat poc més d'un any, coincidint amb la presentació dels resultats a València, la companyia bancària, a través del seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha recordat a les víctimes d'aquella barrancada: «Encara restem afectats per una tragèdia com aquella».
El directiu de CaixaBank, però, ha fet una crida per a l'adopció de mesures que eviten la repetició d'aquesta catàstrofe a les comarques valencianes, ni a enlloc. «Hi ha la tasca pendent de la infraestructura hidràulica. S'han d'aprofitar les bones xifres macroeconòmiques per a invertir en infraestructures i evitar que una dana torne a repetir-se», ha expressat, així com ha albirat un impacte negatiu al PIB valencià, el qual també estaria marcat per la situació global dels aranzels, arran d'una exposició més gran a les exportacions als Estats Units d'Amèrica, i un menor vigor de les xifres turístiques. «Afortunadament, la solidaritat de la societat valenciana i espanyola ha estat molt gran. Ens queda la desgràcia humana i seus efectes per als quals ajudarem», ha agregat.
Un benefici de 4.397 milions d'euros
Gortázar ha fet memòria de la dana durant la presentació a València dels resultats de CaixaBank, que ha obtingut un benefici net de 4.397 milions d'euros entre gener i setembre del 2025, després de créixer un 3,5% en comparació amb el mateix període de l'exercici anterior. L'evolució positiva del negoci, impulsada per una intensa activitat comercial en un entorn de contenció dels tipus d'interès, ho ha fet impossible. «Avancem amb força en línia amb els nostres dos grans eixos estratègics: el creixement sostingut de l'activitat i la transformació del grup, mitjançant l'adopció de tecnologies innovadores que potencien la nostra activitat comercial i milloren el servei al client», ha explicat.
«Gràcies a la rendibilitat assolida i a la nostra sòlida posició financera, hem facilitat finançament a 240.000 famílies i empreses, reforcem el nostre compromís amb la societat i la sostenibilitat, i garantim una retribució adequada als nostres accionistes, una part significativa de la qual reverteix directament en la societat a través dels dividends que reben la Fundació "la Caixa" i el FROB», ha indicat. De fet, ha reivindicat «el compromís únic» i «l'actitud diferencial» de no abandonar cap població xicoteta.
Líder indiscutible al mercat espanyol, CaixaBank presenta als seus comptes un descens en els seus màrgens d'interessos del 4,9%. Ara bé, l'entitat financera ja ha revertit aquesta tendència, atès que la dinàmica trimestral del marge d'interessos ha assolit un transcurs positiu, amb un augment de l'1,4% en el tercer trimestre respecte del segon. Un revifament que es complementa amb un increment dels ingressos per serveis del 5,7%, fins a assolir els 3.883 milions d'euros. En el cas del marge brut, és a dir, dels ingressos totals, l'entitat clou setembre amb 12.118 milions d'euros, que implica un augment del 2,8% en taxa interanual.
Els resultats de l'entitat financera s'han vist colpejats per l'aplicació de l'impost a la banca. «L'impacte ha estat de 600 milions d'euros sobre els resultats, la qual cosa implica 185 milions d'euros menys en obra social i vora uns 100 milions d'euros menys que rep el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària», ha desgranat Gortázar. «Es tracta d'un impost que comporta un desequilibri injust, ja que penalitza CaixaBank en comparació a altres entitats, i recau sobre la que atresora més arrelament social, perquè quasi el 50% de l'accionariat el conformen Criteria i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària», ha argumentat.
A pesar del llast de l'impost bancari sobre els seus comptes, CaixaBank presenta una dinàmica positiva en recursos i crèdit. El volum de negoci, que ja supera de llarg el bilió d'euros, manté la seua tendència a l'alça i creix un 6,8% en taxa interanual. Els recursos de clients, per exemple, van assolir els 720.242 milions d'euros, un 6,9% més respecte a un any abans, i els actius sota gestió pugen un 9,8% interanual, fins a 195.547 milions d'euros, per l'evolució favorable dels mercats i de les subscripcions.
La cartera de crèdit sa ha reforçat la seua bona marxa al llarg de l'exercici impulsat. Ho ha fet arran del dinamisme de la demanda, amb un increment del 6,7% en taxa interanual. Entre gener i setembre, la nova producció de crèdit acumula 61.255 milions d'euros, un 20% més que en el mateix període del 2024. En empreses, puja un 16%, fins als 36.724 milions d'euros, amb al voltant del 50% del total concedit a pimes.
En el cas dels préstecs per a adquisició d'habitatge, la nova producció arriba als 14.409 milions, un 39% més que un any abans, amb un 93% de les hipoteques constituïdes a tipus fix, en el marc de l'aposta per les operacions hipotecàries a tipus fix. CaixaBank, al seu torn, mostra una taxa de morositat en nivells històricament molt baixos, un confortable nivell de liquiditat i una intensa capacitat de generació orgànica de capital.
Aprofitar la conjuntura econòmica
Si el conseller delegat de l'entitat ha defensat «aprofitar les bones xifres macroeconòmiques» per a impulsar infraestructures que ens previnguen de noves riuades, també ha empentat les administracions per aprofitar l'actual moment «a Espanya d'un creixement més ric i diversificat» per encarar reptes com ara l'accés a l'habitatge, millorar la productivitat i aconseguir un equilibri en el deute públic. «Ens cal un consens de país sobre l'habitatge», ha remarcat, així com ha advertit dels efectes d'una prolongació de la inestabilitat política. «Estem implicats en els programes que han impulsat diverses administracions per resoldre el problema de l'entrada perquè els joves puguen comprar un habitatge», ha incorporat.
Arran del fracàs de l'OPA llençada pel BBVA al Banc Sabadell, el dirigent de l'entitat ha afirmat que el resultat d'aquesta operació «no canvia la seua estratègia». «Tenim un lideratge molt destacat a Espanya i el nostre model agrada al mercat», ha reivindicat. De fet, s'ha distanciat de futures operacions d'integracions de CaixaBank, atesa la seua aposta per mercats com ara l'espanyol i el portuguès, «de baix risc i molt de creixement». «No estem mirant oportunitats d'adquisicions. No ens toca treure cap lliçó d'aquesta operació», ha indicat. Ara bé, ha sostingut que «la pressió de la consolidació», és a dir, les integracions, «continuarà al sistema bancari de l'eurozona», malgrat que no hagen tirat endavant altres operacions a Itàlia o Alemanya.
Amb una reivindicació perquè l'educació financera tinga un espai com a assignatura al currículum dels estudiants d'ESO, ha assenyalat que «a Espanya tenim els costos de les hipoteques per als clients més barats de l'eurozona». «El gran d'apalancament del sector privat se situa 30 punts per sota de la mitjana d'Europa. Amb aquestes xifres, difícilment s'hi poden estar sembrant les bases d'una bombolla», ha raonat. I s'ha mostrat «encantat» de la seua col·laboració com a patrocinador del Roig Arena. «És un llegat immens que deixa Juan Roig per a València», ha tancat.