La forja de CaixaBank és la història de l’anhel d’aconseguir una pensió en aquells temps convulsos de principis del segle XX. Quan el calendari marcava l’any 1905, l’advocat i economista Francesc Moragas va firmar la primera llibreta de pensions. D’aquella signatura efectuada pel fundador de l’entitat financera, han passat 120 anys i la companyia bancària es reivindica com al grup financer de referència de l’Estat espanyol i Portugal.
En un moment d’inestabilitat financera i recollint aquell esperit que va impulsar la irrupció de CaixaBank fa més d’un segle, Tomàs Muniesa s’ha estrenat com a president de la companyia bancària a la Junta d’Accionistes d’enguany, celebrada aquest divendres a València. «CaixaBank recull una tradició financera que va arrancar en 1904, intentant donar resposta a una necessitat social, la qual segueix avui totalment vigent: la meta perquè tots els ciutadans tingueren una jubilació digna», ha engegat el seu discurs.
«Al llarg de tots aquests anys, la nostra entitat ha sigut testimoni, i no sols testimoni, sinó partícip, de reptes històrics. CaixaBank és avui el resultat de la suma d'entitats molt rellevants en la història del nostre sistema financer. La nostra força resideix en haver sabut conjugar i unificar el llegat de cadascuna d'aquestes entitats», ha desenvolupat, amb referències a la integració «exitosa» que va protagonitzar l’entitat amb Bankia. «Tenim el compromís de les antigues caixes d’estalvi», ha reforçat Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank.
De la reivindicació de la tradició de la qual és hereu el grup CaixaBank, ha passat a subratllar el pes de l’entitat financer. «És un orgull comptar amb 20,3 milions de clients a Espanya i Portugal. A Espanya, tenim una penetració de més del 40% en persones majors de 65 anys, un 89% dels clients particulars són clients digitals, i comptem amb mig milió de clients a Agrobank», ha recordat Muniesa. «Juguem un paper fonamental en el sector i en la nostra societat, i la nostra contribució és molt significativa: situem la nostra aportació al PIB espanyol en el 1,18% i contribuïm a la creació d'ocupació de qualitat, amb les més de 46.000 persones ocupades en el grup, de les quals, més del 99% són fixes», ha cartografiat.
«Hem tancat l'últim any, amb un resultat atribuït que ascendeix a 5.787 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 20,2% respecte a l'exercici 2023. A la vista dels resultats esmentats, i de la sòlida posició de capital, el Consell d'Administració, proposa a aquesta junta general d'accionistes, la distribució d'un dividend brut per acció en efectiu de 43,52 cèntims d'euro, un 11% superior a l'import de l'any passat. En total, en 2024, 3.096 milions d'euros de resultat dedicat a dividends», ha plantejat. «D'aquesta quantitat, més del 30% anirà a la Fundació “la Caixa”», ha remarcat.
Arran de la tornada de la Fundació “la Caixa” a Barcelona, ha definit la decisió «com a sobirana». «CaixaBank, en 2017, va traslladar la seu a València, ja que vam entendre que era el millor per als nostres clients i accionistes. Amb motiu de la fusió amb Bankia, l'any 2021 es va prendre la decisió
que la seu social de la nova entitat estiguera a València, amb dues seus operatives, una a Barcelona i una altra a Madrid», ha explicat. I ha reiterat el missatge de permanència a València mostrat en altres ocasions: «Ens ompli d'orgull que CaixaBank siga el banc de referència en la Comunitat Valenciana, com en moltes altres comunitats».
«La recent catàstrofe de la dana ens ha recordat, una vegada més, l'enorme repte mediambiental al qual ens enfrontem. Fidels al compromís social diferencial de la nostra història, hem demostrat que estem prop de les persones afectades», ha incorporat. «La nostra resposta va ser immediata. Vam ser la primera entitat a desplaçar oficines mòbils, tramitar línies de crèdits i indemnitzacions per a fer front a les necessitats en vehicles, habitatges, negocis i, per descomptat, també per a les persones», ha indicat.
Tensió geopolítica i aranzels
L’ombra dels aranzels instaurats, i més tard pausats durant tres mesos, pel president nord-americà, el reaccionari Donald Trump, ha planat pel discurs del nou president de CaixaBank. «En aquests primers dies d'abril, és clar que la incertesa ha augmentat i destaquen els riscos baixistes sobre els alcistes, però encara és prompte per a quantificar l'impacte que els anuncis sobre aranzels i la seua evolució poden tenir sobre el creixement. Afortunadament, l'economia espanyola està menys exposada que unes altres a aquest xoc, que no hi ha dubte que planteja reptes significatius per a l'economia global», ha contextualitzat.
«Estem davant d’un context molt complex i de molta incertesa, que afecta de manera molt especial a Europa. Podem dir que seran anys en què ens juguem molt en el vell continent. El cicle electoral de 2024, i el que duem de 2025, ha deixat un mapa d'interrelacions globals molt distint al de fa uns anys», ha advertit. I ha lamentat que «s'observa una major polarització, amb l'auge de populismes i d’extremismes, així com zones amb conflictes enquistats i relacions internacionals cada vegada més complicades». «Serà clau el rol i posicionament europeu», ha agregat.
Amb Europa embolicada en la discussió pública sobre un augment de la despesa militar, l’amenaça del proteccionisme i el repte de la transició energètica, ha assenyalat «la necessitat de promoure una major competitivitat, amb una política industrial europea com a motor». «Sense augments de la productivitat, el creixement potencial i el model social i de benestar poden veure's compromesos», ha avisat.
«Hi ha un consens creixent sobre el nivell excessiu de complexitat reguladora a Europa, i en particular de la càrrega reguladora al sector financer», ha retret en una sessió en els quals s'han aprovat els acords plantejats envers els dividends i el nomenament de Rosa María García Piñeiro, Luis Álvarez Satorre i Bernardo Sánchez Incera com a nous consellers independents. Així mateix, també s'ha concedit el llum verd per a la designació de José María Méndez com a conseller dominical i Pablo Forero Calderón com a conseller extern. Una renovació dels òrgans directius de CaixaBank que ha coincidit amb l'estrena discursiva del seu nou president.