En una Europa amb perspectives econòmiques precàries per a potències com ara Alemanya o França, així com víctima de l'erosió de les regles que fins al moment dominaven el comerç mundial, l'economia espanyola persisteix en la seua bona dinàmica i roman, de moment, no massa sensible a les turbulències globals. Aquest creixement robust es reprodueix en l'entitat financera líder a l'Estat espanyol, això és, CaixaBank.
La companyia bancària ha obtingut un benefici de 2.951 milions d'euros en el primer semestre de l'any, la qual cosa suposa un augment del 10,3% dels guarismes que havia assolit en l'exercici anterior. El resultat augmentaria un 1% en termes comparables si s'haguera registrat el gravamen a la banca de manera lineal per trimestres al llarg del 2024, com s'està realitzant en 2025. «En la primera meitat de l'any, hem incrementat notablement el nostre volum de negoci amb famílies i empreses; al mateix temps que mantenim la nostra fortalesa de capital i reduïm els saldos dubtosos», ha analitzat Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, en la presentació dels resultats a València d'aquest dimecres.
«Juntament amb el creixement de l'activitat, estem impulsant amb força un altre gran pilar del nostre pla estratègic: la transformació del grup, que inclou l'adopció de les noves tecnologies disponibles, i el desenvolupament d'iniciatives pioneres, com són els portals Facilitea, per a la comercialització de cases i cotxes, o el llançament del pla Generació +, centrat en el nostre col·lectiu sènior», ha desenvolupat. «Gràcies a la rendibilitat i a la nostra fortalesa financera, podem continuar donant suport a famílies i empreses, així com a l'economia en conjunt, una cosa especialment necessària en un entorn global de més incertesa», ha agregat.
D'acord amb la senda del trimestre anterior, el compte de resultats recull la reducció dels tipus d'interès de mercat, que s'ha vist parcialment compensada pel creixement en volums. De fet, els recursos de clients acumulen 717.652 milions a tancament del primer semestre, amb un augment del 7,5% respecte a un any abans, i la cartera de crèdit sa puja un 4,8%, fins a 368.569 milions. El crèdit, tant a empreses com per a finançar habitatges, s'erigeixen indubtablement en vectors de creixement de la cartera.
Entre gener i juny, la nova producció de crèdit va assolir els 43.435 milions d'euros, un 26,8% més envers el primer semestre del 2024. En cas de baixar al detall, s'observa com el crèdit a empreses se situa en 26.970 milions d'euros, un 25,5% més que en el mateix període de l'exercici anterior; la producció d'hipoteques puja un extraordinari 46,2%, amb 9.722 milions, i el finançament del consum suposa una xifra absoluta de 6.743 milions, un 10,4% superior al mateix període de l'any passat. Una tendència de creixement que, segons ha detallat Matthias Bulach, director de Comptabilitat, Control de Gestió i Capital, persistirà.
«No hi ha cap bombolla immobiliària»
L'escalada dels preus de l'habitatge, amb un mercat de lloguer amb preus impossibles per a moltes capes de la societat i, especialment, els joves, ha irromput a la presentació dels resultats de CaixaBank. El seu conseller delegat, de fet, ha explicat que «no hi ha cap bombolla immobiliària», sinó que el problema és, realment, «d'oferta». «Estem en una situació completament diferent de la viscuda fa 16 anys. En aquell moment, la contribució al PIB del sector residencial era del 12% i, en l'actualitat, se situa al 6%». «Tenim un problema d'oferta, un problema social i un coll de botella per a l'economia, ja que la mà d'obra no pot viure on podria treballar», ha desgranat.
El directiu bancari ha insistit que s'han de «buscar el consens necessari en el tema de l'habitatge» i ha fet una crida a les administracions en conjunt per què actuen en «una direcció conjunta». «És una qüestió que no sols crea inestabilitat social, sinó que també afecta l'economia. Molts joves volen emancipar-se i no ho poden fer», ha advertit. «S'ha de posar a disposició el sol. Cal eliminar tràmits i facilitar la construcció», ha plantejat, per resoldre la problemàtica d'oferta. «No veig una caiguda del preu, però és evident que ni la societat, ni l'economia pot resistir una pujada fins a l'infinit. S'ha de passar del teatre a les muses», ha reclamat.
Més integració europea
La falta d'uns pressupostos a escala estatal també ha estat present. «No és una bona notícia i és símptoma de la manca de consens política. És cert que l'economia espanyola està mostrant molta atracció, però si hi haguera pressupostos, seria més gran», ha apuntat, així com ha expressat que «el turisme és una benedicció per a Espanya». «Demonitzar el turisme és un grandíssim error. Ara bé, s'ha de donar suport als diferents sectors de l'economia, com ara l'industrial», ha completat.
«L'acord aranzelari no és bo, però és un mal menor. Crec que Europa no tenia una altra opció que arribar a un pacte», ha indicat sobre l'acord comercial segellat entre la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica. «El diagnòstic que hem de fer és de construir més Europa i treballar més en l'autonomia estratègica per a ser més forts en les negociacions del futur», ha assenyalat, a banda de posicionar-se a favor d'una aplicació progressiva dels eurobons, com es va produir indirectament a través de la política monetària del BCE durant una determinada època i amb el llançament dels fons Next Generation a la pandèmia. «Els estats europeus han de cedir sobirania perquè en guanye Europa», ha raonat.
Tanmateix, i malgrat els mals auguris del pacte comercial amb els Estats Units d'Amèrica, ha promès que CaixaBank, «com a grans coneixedors del teixit empresarial espanyol», «estarà al costat dels sectors més afectats». «Estimen un impacte del 0,2% del PIB i ens agafa en un moment de fortalesa econòmica. Si fórem Alemanya, la situació seria més complicada», ha rematat la seua anàlisi macroeconòmica.