El pròxim 29 d’octubre farà un any de la pitjor catàstrofe viscuda en la història recent del País Valencià. Dos-cents vint-i-nou morts per les crescudes del Magro i, sobretot, el barranc del Poio. Foren dies intensos, intensíssims per al periodisme valencià i, molt especialment, per a la plantilla d’À Punt. Amb una cobertura sense precedents, tot estirant les possibilitats de la plantilla al màxim, la radiotelevisió pública valenciana va donar ple sentit a la condició de servei públic que té encomanada per llei.
Durant les setmanes posteriors a la catàstrofe, mentre es donava cobertura a les manifestacions contra Mazón o s’informava amb pèls i senyals de les errades que aquell 29 d’octubre va cometre la Generalitat, l’ens va guanyar-se el respecte de bona part de l’audiència. Una cobertura com aquella, crítica amb el govern de torn, hauria estat inimaginable en temps de Canal 9. Si fou possible va ser, en bona part, perquè al govern de Mazón no va tenir temps de canviar l’estructura i els càrrecs interns de la casa, a pesar d’haver aprovat a l’estiu una nova llei per regir la radiotelevisió pública.
Les telefonades a Presidència de la Generalitat o des de Presidència de la Generalitat s'han fet habituals a la redacció d'Informatius
Onze mesos després, però, el prestigi guanyat durant aquell període amenaça d’anar-se’n per l’aigüera. À Punt, però, especialment la seua direcció, estan en el punt de mira després que, fa tot just una setmana, TVE emetera unes imatges del Cecopi del 29 d’octubre gravades per À Punt. En realitat, les imatges s’havien vist mil i una vegades. En aquest cas, la diferència va ser que TVE les va emetre amb so i, per tant, es podien escoltar les converses que es van mantenir allà dins, algunes de les quals comprometedores per a l’exconsellera Salomé Pradas.
Des d’aquell dia, l’enrenou per la filtració de les imatges ha estat considerable. El mateix dimecres, l’ens va anunciar en els informatius una investigació interna per esbrinar l'origen de la filtració del material audiovisual. Aquest dilluns, la direcció d’À Punt va anunciar que interposarà accions legals en els jutjats pel que considera una «sostracció» de material.
Venim de lluny
L’afer de la filtració no ha fet altra cosa que enrarir encara més l’ambient que, des de fa ja uns mesos, es respira dins la casa. Periodistes que treballen en À Punt expliquen que l’arribada del nou cap d’informatius, Josep Magraner, ha marcat un punt d’inflexió dins la redacció. Les escridassades i l’intervencionisme excessiu en l’elaboració de les notícies estan instal·lant un ambient de desconfiança i tensió dins la redacció. Les trucades a la Generalitat Valenciana o de la Generalitat Valenciana són constants, segons han explicat diverses persones a aquest mitjà.
Des de les primeres setmanes de l’arribada de Magraner, a més, s’ha traslladat a diversos periodistes de la secció de política. Així doncs, hi ha una evident voluntat d’evitar els professionals que puguen resultar molestos. Un exemple és el de Lorena Tortosa, una periodista amb una àmplia trajectòria televisiva i que ja havia treballat a À Punt. Tortosa es va incorporar com a cap de redacció d’Informatius a finals de maig, però només una setmana després de la seua reincorporació va ser acomiadada. Tot això es produeix, a més, en un moment de debilitat de la plantilla, ja que el maig passat es va dissoldre el Consell d’Informatius, un òrgan que havia estat vigent des de l’inici des de la represa de les emissions (llegiu peça a banda).
A aquests problemes en els continguts estrictament informatius cal sumar altres elements de contingut que recorden a l’antiga Canal 9. D’ençà de la incorporació dels nous responsables de la cadena, À Punt pateix un procés permanent de castellanització. Programes com En connexió, que es fa en col·laboració amb televisions locals i comarcals, inclou corresponsals que parlen en castellà.
El programa 'Va de bo' ha incorporat Toni Cantó i l'ex cap de premsa de Vicente Barrera com a tertulians
El nou llibre d’estil marca, a més, que en les entrevistes a persones castellanoparlants es formulen les preguntes en castellà. Es passa per alt, d’altra banda, la norma no escrita d’intentar prioritzar els tertulians que parlen valencià i, en tot cas, es prioritza un model de llengua que s’allunya de l’estàndard i prioritza els col·loquialismes. En casos puntuals han intervingut periodistes sense les nocions mínimes de valencià.
Aquest mateix dilluns, en el nou programa vespertí Va de bo, el presentador Nacho Cotino, ex cap d'esports de Mediterráneo TV, va conduir momentàniament el programa en castellà. L'espai, una de les apostes fortes de la nova direcció, es va estrenar aquest dilluns i en només dos dies ha deixat pistes de quin serà el seu tarannà. Dilluns, va incorporar com a tertulians l’expolític Toni Cantó —que, en el seu dia, va advocar pel tancament de la televisió autonòmica— i a l’ex cap de premsa de Vicente Barrera, Joseca Arnau. En el programa d'ahir, tot citant el mitjà ultradretà The Objective, va vincular les protestes propalestines amb Hamàs i ETA.
A tot això encara caldria sumar la preeminència de continguts taurins. À Punt no només ha retransmès algunes de les corregudes del Circuit Valencià de Jonegades, sinó que, a més a més, emet corregudes de bous de capitals de província espanyola compartides a través de la Forta. A més, des d’abril disposa d’un programa setmanal radiofònic sobre tauromàquia anomenat ‘Terra de bous’.
UNA PLANTILLA EN LA CORDA FLUIXA
Tot aquest procés de degradació del servei públic es dona en un context de debilitat interna de la plantilla. D'una banda, perquè l'abril passat es va dissoldre el Consell d'Informatius, l'òrgan que ha de vetllar per la independència dels professionals de l'ens. La direcció de l'empresa va justificar la dissolució per motius jurídics (esgrimia que la nova llei obligava a fer-ho). Això ha provocat que durant cinc mesos no s'ha comptat amb aquest òrgan que, en teoria, ha de funcionar per salvaguardar els i les periodistes de possibles ingerències polítics o institucionals.
Divendres de la setmana passada, el consell d'administració (en què participen, entre altres, un membre de la Fundació Disenso, think tank de Vox) va aprovar el nou reglament de funcionament del Consell d'Informatius. Aquest nou text comparteix punts amb l'anteriorment vigent, però també conté diferències substantives. Entre aquestes, una de les més notables és que, al contrari que l'anterior reglament, s'elimina la potestat de la redacció per a votar sobre les propostes de nomenament de la Direcció d'Informatius, un lloc clau.
No s'ha de perdre de vista que el desballestament del Comitè de Redacció va ser en el seu dia una de les claus per explicar el procés de degradació i desmobilització que va patir Canal 9.
L'altre element que manté en una posició de debilitat a la plantilla és la seua manca d'estabilitat laboral. A pesar que À Punt va obrir les seues portes l'any 2018, mai no s'han celebrat oposicions per donar estabilitat als professionals. Es van convocar, de fet, al final de la legislatura passada, però no es van arribar a celebrar a causa del canvi de llei promogut per PP i Vox. Aquest mateix dilluns es va publicar una nova borsa temporal per a la contractació de periodistes i redactors. La Unió de Periodistes, associació majoritària de la professió al País Valencià, ha exigit «un procés públic que garantisca els principis d'igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i lliure concurrència».