L'esclat de la trama de presumpta corrupció dels antics secretaris d'Organització del PSOE, de José Luis Ábalos i Santos Cerdán, ha complicat l'estada del socialista Pedro Sánchez a la Moncloa. Sánchez, que ha redirigit el focus per centrar-se en la política exterior i abanderar a Europa la denuncia contra l'extermini a Palestina, s'ha marcat com a meta l'aprovació dels primers pressupostos generals de l'Estat de la legislatura. Un objectiu difícil, atès la necessitat de conjugar els interessos de les diferents forces que durant aquest temps han forjat acords amb la coalició governamental progressista de l'Estat espanyol.
Una d'aquestes formacions ha estat Junts per Catalunya, qui ha tractat, en un moment de revitalització de la seua musculatura electoral i de redreçament del seu rumb estratègic, d'aprofitar la seua influència parlamentària al Congrés dels Diputats. No debades, els set vots dels independentistes són transcendentals perquè el Govern espanyol del PSOE i Sumar tire endavant la seua agenda legislativa. La reducció de la jornada laboral és un exemple de com sense el concurs dels sobiranistes l'executiu estatal disposa de poc de marge per fer realitat els seus projectes.
El partit liderat per l'exiliat Carles Puigdemont, de fet, ha trenat diferents acords per assolir l'oficialitat del català a la Unió Europea o el traspàs de les competències migratòries a Catalunya, una mesura que generar recels a l'esquerra jacobina de Podem i que busca establir un model de promoció de la llengua del país entre les persones migrants. Tanmateix, les mesures pactades no s'han traslladat del paper a la pràctica arran del rebuig d'alguns estats europeus a l'entrada del català a la primera divisió lingüística de la zona euro, així com per la falta de majories suficients per delegar la gestió dels nouvinguts a l'administració catalana.
La manca de materialització d'aquestes propostes ha generat malestar a Junts per Catalunya. L'enuig dels independentistes ha provocat moviments, i més després del moment de transició en les negociacions entre ambdues forces per l'empresonament de l'interlocutor dels progressistes, l'exdirigent Santos Cerdán. Si fa unes setmanes va celebrar-se una trobada entre Puigdemont i el president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, a la delegació de l'administració catalana a Brussel·les, el dijous de la setmana passada va haver-hi una reunió entre els socialdemòcrates espanyols i l'espai hereu de l'antiga Convergència.
Aquestes trobades es produeixen a tocar del debat al Congrés dels Diputats de la cessió de les competències migratòries, una de les reclamacions prioritàries de Junts per Catalunya, i quan els independentistes van advertir els socialistes que «passarien coses» si els discursos de la formació del puny i la rosa no s'alineaven tant a Catalunya com a Madrid i Europa. En cas que els socialistes espanyols no complisquen amb les exigències del partit encapçalat per Puigdemont, el to d'oposició al Parlament de Catalunya podria endurir-se al debat de política general del Parlament de Catalunya, el qual està fixat per a la segona setmana d'octubre. Seria un avís dels nous temps.
La reunió d'aquest dilluns de la cúpula de Junts per Catalunya mostrarà l'estratègia dels puigdemontistes per collar al PSOE i assolir els seus objectius de defensa de la llengua, així com d'obtenir un eixamplament de les facultats d'autogovern nacional de Catalunya. Com li ocorre a ERC, els postconvergents estan entrant dintre del moment per decidir com es redefineix la seua relació de pactes i acords amb els socialistes espanyols. Quan Sánchez es troba contra les cordes pels esguits de presumpta corrupció del seu antic cercle de confiança.