Si no succeeix un gir de guió inesperat, a la seu de Foment del Treball escorxaran avui cava. Aquest dimecres és prevista la votació al Congrés dels Diputats que ha de decidir si tira endavant la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores o, si, per contra, queda en aigua morta. Tot indica que serà el segon, després que dilluns Junts confirmara que mantindrà el seu bloqueig a la mesura.
D'aquesta manera, a l'Estat espanyol es mantindrà en vigor la setmana laboral de 40 hores, aprovada l'any 1983, en temps de Felipe González. Amb el bloqueig al parlament, dotze milions i mig de treballadors perden l'oportunitat, de moment, de reduir en mitja hora la seua jornada laboral diària. Aquest mateix matí, Comissions Obreres i UGT han convocat concentracions per totes les capitals de província per a protestar per la negativa a avançar en aquesta matèria. En el seu punt de mira hi ha les grans patronals, que han pressionat fort i ferm per tal que aquest avanç social i laboral no tirara endavant.
El debat sobre la reducció de la jornada laboral s'ha obert camí en l'últim lustre. Fou, de fet, el govern del Botànic al País Valencià el que primerament va situar aquest debat en l'agenda pública, en llançar la idea de la setmana laboral de quatre dies, una proposta agosarada de la qual començava a parlar-se en alguns països europeus.
La setmana laboral de 40 hores està vigent des de l'any 1983
La lletra estricta de la proposta va ser majoritàriament rebutjada (de fet, fins i tot pels sindicats majoritaris i per la mateixa ministra de Treball), però va alimentar un debat —el de treballar menys, però cobrant el mateix, per poder conciliar millor— que romania inexplorat. En les eleccions de 2023, Sumar va incloure aquesta mesura en el seu programa electoral i el va convertir en una de les seues propostes estrela. Una opció que, d'altra banda, connectava força bé amb el perfil urbà i de classe mitjana del seu electorat. Era, segons va explicitar Yolanda Díaz, «un projecte de país destinat a modernitzar Espanya». «No vivim per treballar, treballem per viure, el treball és un mitjà», assegurà.
A finals de 2024, el Ministeri de Treball va acordar amb UGT i Comissions Obreres la reducció a 37,5 hores setmanals i el febrer de 2025 el Consell de Ministres va aprovar l'avantprojecte de llei, amb l'oposició explícita i explicitada de les patronals.
La victòria de Foment
En aquest sentit, la derrota parlamentària que aquest matí experimentarà el Govern espanyol és una gran victòria per a l'empresariat. La CEOE va manifestar des de bon començament la seua oposició a la mesura, que rebutgen perquè, diuen, és en l'àmbit de la negociació col·lectiva —i no en l'àmbit legislatiu— on s'han de pactar les condicions horàries. Segons els patrons espanyols, la reducció tindrà efectes perjudicials per al conjunt dels treballadors i treballadores i per a les mateixes empreses. Fa mesos, de fet, que exposen una caterva d'efectes nocius que els mitjans conservadors s'encarreguen d'esbombar, com ja va passar, en el seu dia, amb l'increment del salari mínim interprofessional fins als 1.134 euros.
Si hi ha, però, una patronal que s'apunta una victòria amb la derrota parlamentària del Govern espanyol aquesta és Foment del Treball, la gran patronal catalana. Com també PIMEC, la patronal de la petita i mitjana empresa, han pressionat Junts —el partit hereu de CiU i, per tant, molt lligat a la burgesia catalana— per situar-se i enrocar-se en el no.
La figura de Josep Sánchez Llibre, president de Foment, a més de vicepresident de la CEO, han estat cabdals per apuntalar la posició del partit independentista. Sánchez Llibre fou, a més, diputat al Congrés durant 23 anys per CiU i manté un contacte fluid amb la cúpula de Junts. «Atempta contra la competitivitat, la productivitat i la viabilitat de milers d'empreses», va dir el juny passat el líder de Foment, després de felicitar-se per la «valentia» de PP, Vox i Junts per torpedinar el projecte de llei del Govern. «Seria l'error econòmic més greu del govern d'Espanya en els quasi 50 anys de democràcia», ha assegurat en alguna ocasió. De res no han servit les intenses negociacions que en les darreres setmanes membres del Ministeri de Treball han mantingut amb la cúpula de Junts, tampoc les contraprestacions que l'equip de Yolanda Díaz ha posat damunt de la taula per tractar de trencar amb el no monolític dels independentistes catalans.
A pesar de l'anunciada negativa de Foment, el Govern espanyol ha preferit mantenir la votació d'avui al Congrés. La derrota es dona per descomptada. I, si bé la desfeta és per als dos socis del Govern espanyol, és Sumar i especialment la figura de Yolanda Díaz, qui més es veu afectada. En tot cas, l'escenificació d'avui al Congrés li serveix per remarcar el seu perfil social davant el seu electorat, en un moment en què la incertesa continua planant sobre la viabilitat del govern progressista.