El resultat de la votació era ajustadíssim. La militància d'ERC havia avalat l'acord assolit entre la cúpula de la formació independentista i el PSC per investir el socialdemòcrata Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya. El pacte rubricat incloïa inversions socials, un pla contra l'emergència lingüística que pateix el català i, especialment, l'impuls d'una mena de concert solidari per a l'administració principatina. O dit d'una altra manera: una revisió del tractament fiscal a Catalunya, batejat amb el nom de finançament singular, que és com s'havia anomenat la proposta estrella dels darrers compassos de l'executiu republicà liderat per Pere Aragonès.
El «sí» dels republicans inaugurava una etapa marcada pel seu poder d'influència parlamentària tant a casa nostra com a Madrid. Si al Parlament de Catalunya els independentistes atresoraven les claus de la legislatura perquè Illa depenia dels seus suports puntuals i estratègics per a governar, al Congrés dels Diputats eren un dels actors ineludibles en qualsevol negociació per part del Govern espanyol del PSOE i Sumar. No hi havia gairebé cap decisió legislativa de l'executiu estatal de Pedro Sánchez que es poguera armar sense el concurs d'ERC. I més després que el president espanyol es trobe contra les cordes per l'escàndol de corrupció dels seus antics homes de confiança.
Malgrat que la coalició espanyola requereix els suports del partit capitanejat per Oriol Junqueras i amb el mediàtic Gabriel Rufián com a veu a Madrid, la ministra d'Hisenda, la socialista María Jesús Montero, ha mostrat reiteradament els seus recels a validar una proposta de finançament singular per a Catalunya. De fet, el document que va sorgir de la negociació entre el Govern espanyol de Sánchez i la Generalitat de Catalunya d'Illa embarrava la clau de volta d'aquell acord entre el PSC i ERC, és a dir, la cessió a l'administració principatina del 100% de la gestió de l'IRPF.
Arran de la contestació que genera al seu partit i de la seua condició de candidata socialista a la Junta d'Andalusia, Montero s'ha mostrat reticent amb la proposta de finançament singular segellada entre els socialdemòcrates catalans i els republicans. Un rebuig persistent que ha provocat la reacció dels independentistes: aquest divendres han registrat en solitari una llei perquè Catalunya gestione íntegrament l'IRPF. De fet, ho plantegen per a l'any 2028, tot i que amb la mirada fixada perquè Catalunya recapte, inspeccione i liquide tots els impostos que es paguen al territori principatí.
La proposició de llei d'ERC està fonamentada en la reforma de tres normatives: la llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, indispensable per dotar de la facultat de recaptació impositiva a un territori allunyat del règim foral que ostenten bascos i navarresos; la llei del model de finançament de les comunitats autònomes, la qual es canvia cada vegada que es produeix una alteració del sistema de finançament, i la llei de cessió de tributs a Catalunya. Un còctel reformador que, de moment, no compta amb el consens suficient al Congrés dels Diputats.
Amb la presentació d'aquesta proposició de llei, els republicans tracten de reivindicar la importància dels seus vots per a la supervivència parlamentària del Govern espanyol, així com practiquen un exercici d'influència a la cambra baixa envers la negativa dels socialistes espanyols. La jugada d'ERC ha estat definida pel seu portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, com a «un acte de valentia». «Si estan a favor que Catalunya recapti l'IRPF i la seva gent visqui millor, que voti a favor d'aquesta llei», ha interpel·lat al PSOE.
El moviment mostra que és l'hora d'ERC, d'adoptar un posicionament rotund enfront de l'incompliment per part de la formació del puny i la rosa d'una de les seues promeses. Conscients que necessiten transmetre fortalesa, i de la seua condició d'actors gairebé indispensables al Congrés dels Diputats, Junqueras ha avisat Sánchez: «Fins que no es resolgui la qüestió de la recaptació i del nou model de finançament, ERC no negociarà uns nous pressupostos amb els socialistes ni al Parlament de Catalunya ni al Congrés dels Diputats».
«Ho tenen molt fàcil», ha expressat, en al·lusió als socialistes catalans i espanyols. «Si compleixen amb Catalunya, la legislatura és transitable. Si no, serà complicat», ha advertit, situant el finançament singular com a una mena de línia roja en la seua relació amb els socialdemòcrates. Els republicans, amb aquest avís, estan sota un dilema: mantenir-se forts a pesar que aquesta posició complique l'esgotament natural de la legislatura o alterar les seues reclamacions anteriorment pactades amb el PSC. És la seua particular hora de les decisions.