Sis mesos després de la presa de possessió dels nous membres del Consell d'Administració d'À Punt, la radiotelevisió pública valenciana ja disposa d'un nou llibre d'estil, després que haja estat aprovat aquest dijous. Des d'ahir esdevé la guia professional i lingüística dels professionals que treballen en la casa.
El document s'esperava amb certa expectativa, en la mesura que suposa reemplaçar l'anterior llibre d'estil, redactat amb motiu de l'obertura d'À Punt, el juny de 2017. Aquell document, la comissió redactora del qual va estar encapçalada pel sociòleg Rafa Xambó, ha tingut vigència durant tot just vuit anys.
La primera diferència entre un document i l'altre és l'extensió. Mentre l'anterior tenia 320 pàgines, aquest es limita a 122. En realitat, el nou document ha estat elaborat a partir de l'anterior. I si bé hi ha parts que són pràcticament un calc, també hi ha modificacions, omissions i ambigüitats que s'hauran de resoldre amb la pràctica. EL TEMPS us en detalla algunes:
VALENCIÀ, LLENGUA EXCLUSIVA?
La principal de les ambigüitats és la que té a veure amb la promoció de la llengua. El nou llibre d'estil en cap moment no cita que la llengua d'ús normal de la radiotelevisió pública haja de ser exclusivament el valencià. En això és deutor de la mateixa Llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACSA). El nou llibre d'estil sí que diu que una de les funcions de l'ens és «la promoció de les llengües que es parlen a la Comunitat Valenciana, amb atenció especial al valencià», però en cap moment no menciona que el seu ús haja de ser exclusiu.
UNA CÒPIA QUASI EXACTA (PERÒ NO)
Pel que fa al model lingüístic, una anàlisi dels dos textos evidencia que, en molts casos, s'ha copiat literalment allò que deia l'anterior llibre d'estil. Passa, per exemple, en els capítols de fonètica i pronunciació o el gruix de la morfosintaxi. «Esta (sic) versió partix (sic) de l'anterior Corporació, que en va elaborar uns altres criteris ajustats al moment i al marc polític en què es presentava —es llig—. Actualment, després dels canvis experimentats en la societat i de la creació de la nova Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACSA), s'ha d'iniciar una nova etapa. Sense deixar de mirar el marc normatiu de
Aquesta nova versió recomana explícitament paraules que en l'anterior Llibre d'Estil es catalogaven com 'no recomanables'
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, hem de tindre en compte que el nou Consell de la Generalitat també ha elaborat uns Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat que proporcionen pautes per a l'ús del valencià en l'àmbit administratiu, l'educatiu i també en el comunicatiu. Estes (sic) directrius ens ajuden a garantir la coherència i la qualitat lingüística en tota la nostra producció, assegurant que reflectisquen la normativa vigent, les bones pràctiques en l'ús de la llengua i l'aproximació al valencià més estès entre el conjunt de la població valencianoparlant».
Aquests Criteris lingüístics de l'Administració que menciona el text van ser aprovats l'any passat per la Generalitat. Van rebre el vistiplau a pesar de no comptar amb l'aval de l'AVL. L'aleshores portaveu del govern valencià, Ruth Merino, va admetre que s'aprovaven per «descatalanitzar» l'idioma.
AIXINA HO SAP TOT LO MÓN
Una de les principals diferències entre un llibre d'estil i l'altre té a veure amb el lèxic. Aquesta nova versió dona per acceptables i, de fet, recomana explícitament paraules que en l'anterior versió es catalogaven com «no recomanables». És a dir, el nou llibre d'estil eleva a la categoria de formals paraules que en el Diccionari Normatiu Valencià són considerades col·loquials, com ara: agulletes, aixina, calentura, carinyós, conseguir, cridar, garaig, gavinet, giner, làmpara, llunt, madalena, mandonguilla, obedir, orige, paraigües, provessó, quarto, rabo, reixos, rellonge, retor, robo, tamany, xillar o xiste.
També estima preferibles paraules com ara llavaplats, mitat, ensenyança, inclús, despedir, almorzar o llonja. Segons el llibre d'estil, «no es pot perdre de vista en cap moment que la funció fonamental del periodista és transmetre informació transparent, de manera que resulte intel·ligible per al conjunt de l'audiència a què ens dirigim. Les paraules de significat opac bloquegen la funcionalitat comunicativa que ha de presidir l'activitat professional dels periodistes».
PERIODISTE, CRONISTE
L'anterior llibre d'estil estipulava que en els registres formals, orals i escrits, els mots acabats en -ista havien de ser invariables (exemple: lingüista, socialista). Considerava acceptable la terminació -iste en contextos de «certa vulgaritat i en els registres col·loquials».
La nova versió del llibre d'estil, en canvi, promociona l'ús de la terminació -iste per a les formes masculines (exemple: dentiste, croniste).
ESTE O AQUEST?
El llibre d'estil aprovat l'any 2017 establia que els determinants demostratius simples que s'havien d'utilitzar preferentment en el registre formal oral eren este, eixe i aquell. Ara bé, en els textos escrits de la corporació, ja fora en subtítols, en títols o en web, resultava preferent l'ús de les formes reforçades dels demostratius: aquest i aquell.
El nou llibre, en canvi, només es recomana l'ús d'este, eixe i aquell.
-DE DUES A DOS
Un altre xicotet detall en què es diferencien una versió i l'altra és en l'ús del cardinal femení dues. Mentre anteriorment es recomanava el seu ús escrit en el web, ara s'estableix l'ús exclusiu de dos.
UNS CARDINALS BEN COL·LOQUIALS
El llibre d'estil ara aprovat estableix com a ús preferible els cardinals quint, sext, sèptim, octau i dècim. L'anterior llibre, en canvi, s'estipulava que al web s'havien d'usar les formes cinqué, sisè, seté i huité.
Amb el nou llibre d'estil s'obre la porta a la tornada de les corregudes de bous
BOUS: PER LA PORTA GRAN
D'ençà de l'arribada dels nous gestors, una de les qüestions que ha generat polèmica ha estat l'emissió d'un programa radiofònic sobre temàtica taurina, Terra de bous. L'anterior llibre d'estil estipulava, explícitament, que no es donaria cobertura a esdeveniments taurins que comportaren «maltractament animal», per bé que aquesta categorització resultava obtusa.
El nou llibre d'estil, en canvi, explicita el següent: «En el marc de l'aposta d'À Punt per oferir un servei de proximitat a tota la ciutadania, es donarà cobertura a les notícies que es consideren significatives i importants en la vida dels pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, incloent-hi festes, bous al carrer, esdeveniments taurins i corregudes de bous».
LA DESAPARICIÓ DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Si per alguna cosa es caracteritzava l'anterior llibre d'estil era per parar molta atenció a la desigualtat entre homes i dones i, especialment, al tractament de la violència masclista. De fet, a aquest darrer assumpte es destinaven un total de vuit pàgines. També es donaven consells per a evitar les visions estereotipades i, per contra, promocionar les veus femenines com a veus expertes.
En la versió aprovada aquest dijous, en canvi, es menciona la igualtat de gènere en dos paràgrafs, però hi ha un oblit manifest de la violència exercida contra les dones i com aquesta ha de ser abordada des d'un mitjà públic.
QUIN TERRITORI?
L'anterior llibre d'estil establia que À Punt tenia «la informació de proximitat i la cohesió i vertebració territorial com un dels seus principis». Per això, deia aquesta guia, «usarem de manera preferencial i l'emmarcament comarcal». Així, per exemple, en parlar de Vinaròs, es referia el Baix Maestrat; o si es parlava de Bocairent, s'emmarcava en la Vall d'Albaida.
També s'estipulava que el gentilici castellonenc o alacantí s'havia de restringir als veïns de les ciutats de Castelló de la Plana o d'Alacant, però mai als veïns d'altres municipis de la província. Així mateix, establia que les denominacions Comunitat Valenciana, País Valencià i Regne de València s'havien d'usar «d'acord amb el context comunicatiu».
El nou llibre d'estil estableix l'ús únic de Comunitat Valencianai l'ús preferent de "la denominació comarcal com a referència més pròxima, i la denominació provincial quan ens referim a zones geogràficament més àmplies". Així doncs, s'utilitza "nord de la província de Castelló" abans que "comarques del nord".
UN CONSELL D'INFORMATIU DEVALUAT
El Consell d'Informatius és l'òrgan intern format per membres de la redacció que vetlla per la independència dels professionals de la casa. El seu reglament de funcionament està pendent d'aprovació, després que l'anterior fora desmantellat, en passar la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació a Corporació Audiovisual Valenciana. En tot cas, el llibre d'estil estipula quines són les seues funcions. Aquesta versió, al contrari que l'anterior, no estipula res en relació amb el nomenament del director d'Informatius. L'anterior llibre d'estil, en canvi, establia que aquest càrrec havia de rebre el vistiplau, mitjançant votació, de la redacció. Aquest és, de fet, un punt de fricció entre l'actual direcció de la casa i els professionals que componen la redacció.