Al vestíbul de l'enorme edifici que acull À Punt, en el terme municipal de Burjassot, hi ha una rèplica d'aquella paella gegant que Joan Monleón feia girar i girar en aquell xou vespertí que duia el seu nom. Tothom qui tinga més de 35 anys té al cap aquell «li ha tocat el musclo!» amb què Monleón anunciava els premis. Aquell programa de varietat va marcar la primera etapa de Canal 9 i va estar en antena des de la inauguració de la cadena, el 1989, fins a 1997.
A tothom qui entra en les instal·lacions d'À Punt li crida l'atenció aquella paella. En l'època en què els canals que se sintonitzaven a la televisió es podien comptar amb els dits d'una mà, es convertí en un element icònic. És, al capdavall, una reminiscència del passat, el símbol d'una televisió que, amb el pas dels anys, acabà convertint-se en una eina a favor del Govern valencià, un exemple de manipulació informativa i de balafiament de recursos públics, fins al punt de desencadenar el seu tancament, el 29 de novembre de 2013.
Han passat onze anys i cinc mesos d'aquella traumàtica clausura. I l'ombra de Canal 9, que semblava haver-se esvaït amb l'obertura d'À Punt, torna a fer-se present.
Aquest juny es compleix un any de l'aprovació a les Corts Valencianes de la llei per a la creació de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), una legislació impulsada pel PP i Vox i que, a la pràctica, ha suposat refer tota l'arquitectura jurídica i institucional d'À Punt.
Dotze mesos després —i superada l'aturada que va significar el daltabaix de la dana—, la maquinària per introduir canvis ha començat a funcionar a ple rendiment i les notícies preocupants sobre el funcionament de la radiotelevisió pública s'acumulen: increment del castellà; menysteniment cap a la correcció lingüística; introducció i promoció de contingut taurí; acomiadaments injustificats i col·locació de persones afins en llocs clau, o desaparició dels òrgans de control i de fiscalització. «S'estan complint els pitjors auguris», diu un periodista amb responsabilitats intermèdies.
Els canvis en la cúpula dels informatius ha començat a notar-se en els continguts de les notícies.
Els canvis, en tot cas, no han estat tan ràpids com es preveia. Els plans del Partit Popular implicaven posar tota la carn a la graella a la tardor de l'any passat. La dana, tanmateix, va obligar a modificar el calendari i no fou fins a desembre que va transcendir el nomenament del nou president del CACVSA, el periodista i cap d'informatius de COPE-València, Vicente Ordaz. Al febrer s'oficialitzà el nomenament com a director d'À Punt de Francisco Aura, un periodista que va fer carrera a l'ombra de Jesús Sánchez Carrascosa, excap de gabinet de Zaplana i màxim directiu de Canal 9. Aura, exdirector de Televisión del Mediterráneo, cadena participada per la Conferència Episcopal, i cap d'operacions de 13TV en el moment del seu nomenament, només ha necessitat un trimestre per agafar la paella pel mànec.
Els canvis en els informatius no s'han fet esperar. A principis de la setmana passada es va oficialitzar el nomenament de Josep Magraner com a nou cap d'informatiu de la casa. Magraner, extreballador de Canal 9, i de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), on va entrar al final del mandat de Rita Barberà, ha entrat amb la voluntat de marcar la seua línia: ha deixat ben clar a la redacció que de l'embalum de notícies polítiques que es generen diàriament, les que més li interessen són les que afecten la Moncloa. Les peces sobre l'esdevenir judicial de la dana i l'enrenou polític al voltant de la figura de Carlos Mazón, de fet, han passat a tenir un lloc secundari en el sumari.
Les directrius marcades per Magraner han provocat, de fet, la sortida per voluntat pròpia de dos veterans de la casa. Es tracta de Santi Hernández, responsable fins ara de la secció de política, que ha renunciat a aquesta responsabilitat, i de Ximo Ferrandis, sotsdirector d'informatius, que ha demanat una excedència.
Mentrimentres, s'ha fet evident que a la casa no volen periodistes incòmodes en llocs de responsabilitat. Fa una setmana va transcendir l'acomiadament de Lorena Tortosa, que feia només set dies que s'havia reincorporat a la casa com a cap de redacció, lloc que ja havia ocupat en una etapa anterior. Era un perfil que no agradava en els despatxos i no dubtaren a foragitar-la, en una maniobra que recorda els pitjors temps de Canal 9, en què als periodistes incòmodes se'ls arraconava en tasques intranscendents i se'ls traslladava a aquells cubicles que prengueren el nom de Guantánamo.
A la redacció d'informatius, doncs, la preocupació és màxima, a la vista dels darrers esdeveniments. Més encara perquè, amb l'aprovació de la nova llei d'À Punt es va liquidar el Consell d'Informatius, un òrgan que vetllava per la imparcialitat i la independència dels professionals de la casa. L'anterior reglament d'aquest organisme, de fet, estipulava que el director d'informatius havia de tenir el vistiplau de la plantilla.
Ara està pendent d'aprovació el nou reglament, en la redacció del qual estan participant membres del consell d'administració i periodistes de la redacció. Les postures, en tot cas, difereixen en punts crítics, com ara la negativa, manifestada per la direcció, que siga preceptiu que la redacció manifeste la seua opinió sobre el nomenament del cap d'informatius. El segon punt de fricció té a veure amb la proposta del consell d'administració per tal que en el Consell d'Informatius participen càrrecs intermedis.
El tercer element en discòrdia és que els responsables de la radiotelevisió pública volen que, per tal de nomenar els membres de la redacció que formen part del Consell d'Informatius, hi haja un mínim de participació. A Canal 9 aquest mínim de participació ja era un requisit i va provocar, amb el pas de temps i les coaccions dels càrrecs superiors, la inoperància de l'organisme. En definitiva, es va adobar el camp perquè la manipulació campara en els noticiaris.
El llibre d'estil, pendent de presentar, en cap moment cita la promoció del valencià com un dels objectius de la cadena.
Resta per veure, d'una altra banda, com queda el llibre d'estil, que ja està enllestit i que presenta, segons persones que ja l'han pogut consultar, moltes llacunes en temes delicats que es tracten diàriament en els noticiaris.
Aquest llibre d'estil, segons ha pogut saber EL TEMPS, en cap moment estipula que la llengua de la casa haja de ser exclusivament el valencià. En això, aquest document és congruent amb la llei de creació de la CACVSA, que no cita com a objectius de l'ens la promoció del valencià (cosa que sí que feien les lleis anterior , tant les de Canal 9 com l'aprovada pel Botànic per a À Punt).
El canvi de la cúpula directiva s'ha fet notar en aquesta matèria. Els nous responsables d'À Punt estan convençuts que l'ús del valencià és un hàndicap per millorar les xifres d'audiència. Per això algunes sèries estrangeres han començat a emetre's en castellà.
Recentment, el Col·lectiu de Lingüistes d'À Punt va denunciar que la cadena renuncia, cada colp més, a la figura del corrector i que es prioritzen les traduccions i els subtítols en castellà. Això està provocant una davallada en la qualitat lingüística dels continguts. Hi ha també casos extrems, com ara el programa radiofònic del cap de setmana Fora de cobertura, que dirigeix i presenta Donís Salvador, membre de la junta de Lo Rat Penat, entitat secessionista.
«Estem tornant als pitjors vicis de Canal 9. És una història que molts, ací, ja han viscut», lamenta un periodista de la casa. El temps dirà si hi ha algú disposat a plantar cara o si, per contra, aquesta és una reposició barata d'una pel·lícula que ja vam vore.