A la guerra pel relat amb el Govern espanyol del PSOE i Sumar sobre la responsabilitat del desastre mortal de la riuada, el Consell que encapçala el popular Carlos Mazón ha emprès una ofensiva per assenyalar la legislació botànica que protegeix el territori com a un dels culpables de la catàstrofe de la dana. Una batalla que la formació de la gavina ja havia engegat amb ritme assossegat durant la present legislatura i del bracet de l'extrema dreta Vox. No debades, ambdós partits van aprovar un canvi que permetia la construcció d'hotels a només 200 metres de la costa.
El temporal, amb tot, ha estat l'excusa de l'executiu valencià per erosionar els mecanismes de protecció que atresorava la llei de l'Horta, una normativa nascuda de les lluites civils i populars per defensar el territori enfront de la voracitat urbanística. Amb l'argument que generava «duplicitats», el Consell del PP va acordar aquest dimarts liquidar el Consell de l'Horta, un organisme que vigilava el compliment d'aquesta llei proteccionista quan un consistori presentava un nou pla urbanístic i servia de canal de participació per als sindicats agraris i els col·lectius que lluiten per la preservació del camp valencià.
Aquesta supressió administrativa estava acompanyada d'una modificació de la llei de l'Horta que eliminava «obstacles», en paraules del conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, per a urbanitzar en terrenys agrícoles. Si el col·lectiu Per l'Horta ja va carregar contra l'eliminació del Consell de l'Horta, aquest dimecres han advertit que el decret aprovat per l'executiu de Mazón «comporta la desprotecció de la tercera part de l'horta protegida durant el Govern del Botànic per la llei de l'Horta de València».
L'associació conservacionista llança la veu d'alerta: segons les seues estimacions, l'acció del gabinet valencià dels dretans «facilita la urbanització d'un total de 3.800 hectàrees de les més d'11.000 d'horta protegida repartides en quinze pobles». «El govern de Mazón descataloga de facto tota l'horta amb protecció de Grau 3, un total de 3.800 hectàrees repartides entre l'Horta Sud afectada per la dana, això és, Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja, i, especialment, onze pobles a l'horta de la Séquia Mare de Montcada a l'Horta Nord, és a dir, Puçol, el Puig, Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Emperador, Albuixec, Albalat dels Sorells, Museros, Foios i Mauella/València», radiografien.
«L'aprovació de la reforma per les Corts Valencianes implicaria que a les zones d'horta que no estiguen protegides pels Plans General d'Ordenació Urbana (PGOU) dels municipis la urbanització podria ser immediata», encenen les alarmes. De fet, la maniobra de l'administració Mazón comporta, d'acord amb la interpretació de Per l'Horta, la possibilitat que els pobles d'aquestes contrades «puguen encetar nous processos d'elaboració dels PGOU per urbanitzar l'horta fins ara protegida i que formen part de la infraestructura verda de cada municipi».
L'excusa de la dana
El col·lectiu no es queda en el càlcul de les àrees d'horta que podien restar desprotegides, sinó que també retrau al Govern valencià del PP que «s'escude en les conseqüències de la DANA per a suprimir en tota l'horta de València els límits imposats amb caràcter general a les places i aforament màxim d'activitats terciàries autoritzades». Aquest canvi, segons denuncia l'associació per la preservació del camp valencià, «permetrà ampliar la superfície de restaurants, orxateries i altres establiments turístics ubicats en zones d'horta i, en especial, els seus pàrquings, que en alguns casos s'han construït fora d'ordenació; ampliacions que sols seran possibles a costa de degradar els valors paisatgístics de l'horta fins ara protegida».
«Es produeixen canvis en les condicions dels Enclavaments de Recuperació, espais d'horta degradada on es permet la urbanització parcial, condicionada a la recuperació com a horta cultivable de la majoria dels terrenys degradats», afirmen. I especifiquen: «En aquest cas, com en el de les activitats terciàries, la reforma es plega a les demandes dels particulars a costa de l'interès general de protecció de l'horta».
Les modificacions del nou decret del Consell del PP, d'acord amb la visió de Per l'Horta, «desvirtuen completament la llei de l'Horta i desmunten la protecció aprovada per una llei que amb prou feines ha tingut uns anys de vigència». Una llei que, segons recorden, «va ser aprovada com a resultat de les demandes populars plasmades en les 117.000 signatures de la primera Iniciativa Legislativa Popular de la Comunitat Valenciana».
Arran d'aquesta batalla encetada pels populars contra la protecció del territori de l'horta de València, l'organització de tarannà ecologista anticipa que «estudiarà a fons l'abast de la modificació normativa amb la finalitat d'iniciar les accions que crega oportunes, sense descartar accions legals, per evitar la desprotecció de l'horta i el perill per a la pervivència de l'activitat agrària». La batalla de l'Horta de València ha sumat un nou capítol a la seua llarga i grisa història.
Despesa zero
Encara que ja va mostrar la seua indignació sobre l'adeu del Consell de l'Horta, el col·lectiu per la preservació del camp ha rememorat que «la participació d'entitats no governamentals» en aquest òrgan, «tot i les insinuacions del conseller, suposava una despesa zero per a les arques autonòmiques i donava transparència i visibilitat a les decisions de l'organisme».