Les negociacions fins a l'extenuació, els ultimàtums llençats als socis i l'amenaça d'una ruptura de la coalició han estat a l'ADN orgànic de Compromís. Les crisis internes s'han superposat a la cooperativa política pels tradicionals xocs entre els seus socis, essencialment entre Més, hereu de l'antic Bloc i la formació de tarannà més nacionalista, i Iniciativa del Poble Valencià, el partit al qual estava afiliat l'exdirigent Mónica Oltra, exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana.
A pesar que la corda ha estat estiregassada al límit en diverses ocasions, mai s'havia donat una ruptura fàctica de Compromís a un espai institucional. L'escàndol de corrupció que assetja el PSOE i la presidència espanyola del progressista Pedro Sánchez, així com el paper dels valencianistes a dintre del grup parlamentari de Sumar, han generat la primera ruptura de la coalició d'obediència valenciana.
El Consell Nacional de Més acordava amb el 92,68% dels vots eixir cap al grup mixt al Congrés dels Diputats i abandonar l'espai parlamentari que ostenta com a referent la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. L'òrgan intern dels nacionalistes considerava que aquest trencament «era la via més adequada per a la defensa dels interessos valencians i per a fiscalitzar al Govern [espanyol], especialment en un context de corrupció al PSOE». En la pràctica, la decisió implica que Àgueda Micó, diputada de Compromís i adscrita a Més, deixe la disciplina del grup parlamentari de Sumar.
Poques hores després de proclamar-se els resultats de la votació celebrada al Consell Nacional de Més, Micó ha raonat la seua postura: dintre del grup parlamentari de Sumar, el qual forma part de l'executiu estatal junt amb els socialistes, no és possible desenvolupar una «oposició contundent» al PSOE. Al·legant que Compromís té com a bandera la lluita contra la corrupció i la política neta, ha reconegut que l'informe de la Guàrdia Civil sobre els tripijocs de Santos Cerdán, exsecretari d'Organització del PSOE, ha estat la clau de volta per a inclinar la balança.
La parlamentària de Compromís ha dibuixat dos motius més per a trencar amb Sumar: «la incapacitat del Govern espanyol per donar resposta als interessos dels valencians» i el «veto de Sumar» a registrar una petició de compareixença de Sánchez dintre de la comissió d'investigació de la dana. Encara que la marxa al grup mixt suposa separar Compromís al Congrés dels Diputats, ha negat que la sortida afecta els delicats equilibris de la força valencianista. «Compromís som una coalició plural i podem tenir visions diferents», ha justificat.
«Si no tenim un acord concret sobre una institució concreta, en aquest cas envers el Congrés, no implica cap transformació en el funcionament de Compromís, que està per damunt de tot», ha argumentat. Una visió que xoca amb la percepció d'Iniciativa del Poble València, a la qual està afiliat l'altre diputat dels valencianistes a la cambra estatal, Alberto Ibáñez. «No entenem la decisió de Més de trencar el grup parlamentari quan vam poder aconseguir autonomia plena després de diverses reunions amb les diferents forces que conformen l'espai plurinacional», han expressat els dirigents ecosocialistes Aitana Mas, portaveu adjunta a les Corts Valencianes, i Ibáñez.
Sumar, de fet, va oferir-los un rol al seu grup parlamentari similar al concedit per Podem a la confluència gallega En Marea. El document que havia acceptat l'espai de Díaz, al qual ha accedit EL TEMPS, reconeixia Compromís «com a força política amb identitat pròpia que forma part de la pluralitat política, territorial i organitzativa que defineix al grup parlamentari plurinacional Sumar». «Amb l'objectiu de reforçar aquesta pluralitat i garantir l'expressió democràtica de totes les sensibilitats integrades en el grup, es reconeix als diputats i diputades de Compromís una posició política diferenciada dins del grup parlamentari, a través d'un espai d'actuació propi, de naturalesa anàloga a un subgrup intern», afirmava.
La proposta possibilitava que «el diputat o diputada de Compromís podrà registrar, en nom propi o de l'organització, iniciatives parlamentàries, no resultant d'aplicació a les mateixes les previsions actualment recollides en el reglament intern del grup» i «es reconeixerà la capacitat de Compromís per a fixar el seu propi sentit de vot en aquelles iniciatives parlamentàries que afecten directament la seua línia programàtica, el seu àmbit territorial o matèries acordades prèviament». Així mateix, «en les intervencions públiques, documents i iniciatives, es farà constar la pertinença a Compromís quan així ho sol·liciten els seus representants, respectant la visibilitat de la formació».
«Més ha imposat un canvi de relació a Compromís»
Els ecosocialistes no només qüestionen els arguments de Més per abandonar Sumar — argüeixen que «se'ls va donar llibertat absoluta perquè Compromís votara a favor de la compareixença de Sánchez a la comissió d'investigació de la dana»—, si no alerten que la ruptura madrilenya té rèpliques a les relacions de la coalició valencianista. «Es fa incomprensible que Més utilitze un argument que no s'ajusta a la realitat per a tractar de justificar el trencament amb, no només el grup Sumar, sinó també amb la dinàmica de funcionament per consensos dins de la coalició Compromís», critiquen.
«Aquesta desagradable situació, en què Més ha imposat un canvi en la relació dins de la coalició, abandonant la necessitat de consensos en la presa de decisions, ens ha dut a la convocatòria demà d'una executiva per abordar les conseqüències. A més, plantegem la necessitat de què l'executiva convoque en els pròxims dies una Mesa Nacional», planifiquen des d'Iniciativa per abordar la crisi interna de Compromís. «Reiterem el nostre compromís amb una agenda contundent contra la corrupció, especialment després de conèixer els recents escàndols relacionats amb els dos darrers secretaris d'organització del PSOE», agreguen.
Al contrari que Més-Compromís, que ha optat per trencar amb Sumar per visualitzar la seua oposició a la corrupció dels socialdemòcrates, els ecosocialistes defensen que la línia d'actuació ha de ser «proposar al PSOE des de l'espai d'esquerres plurinacional tota una bateria de mesures que hem recollit en un document perquè siguen implementades al govern de l'Estat en línia amb les impulsades pel govern del Botànic el 2015». «Entenem que no és moment de reduir els nostres espais, ni tampoc de tancar-nos en el patriotisme de sigles, sinó de treballar per ampliar aliances plurals entre les esquerres», censuren.
«El nostre objectiu és oferir esperança, seguretat i ètica en aquests temps complexos, aprofitant el que resta de legislatura per impulsar mesures que beneficien la majoria social. Creiem que és urgent instar el PSOE a recuperar la confiança dels socis d'investidura, assumint responsabilitats i aplicant mesures que garantisquen la no repetició d'actes corruptes i la recuperació dels fons malversats. Només així podrem assegurar la continuïtat d'una legislatura que defense els interessos del poble», rematen en la seua exposició els dos màxims dirigents d'Iniciativa del Poble Valencià. La mostra que les costures del teixit de Compromís s'han trencat a Madrid i s'esfilagarsen lluny de la M-30.